L'ALEGRIA DE VEURE EL BÁRCENAS A LA PRESÓ

L'ALEGRIA DE VEURE EL BÁRCENAS A LA PRESÓ

Article publicat a el Punt/Avui el dia 30 de juny de 2013

A l'alegria de veure el Bárcenas a la presó, li pot passar com a l'alegria a la casa del pobre: que dure poc. És el que acaba de passar-nos amb el Blesa. Per això, moltes persones pensen que ara serà igual i que, al remat, tot és una paròdia i que d'ací no res el trauran fora. Una amiga va més lluny i diu que, a més de soltar-lo, no tornarà ni un euro.

Jo vull ser optimista i pensar que s'aplicarà la justícia, que tornarà tot el que ha amassat il·legalment i que es podrirà a la presó i ho vull tant que, si jo fora creient, posaria ciris i encarregaria novenes a sant Antoni del porquet, que és el protector contra els lladres. Lamentablement els lladres també tenen patró, sant Pere Ermengol, i Bárcenas se li pot aclamar amb més misses i novenes, de manera que es cree un conflicte d'interessos al cel, i que guanye qui més diners es gaste, o siga ell. En qualsevol cas, Bárcenas ja està a la garjola i els del PP estan acollonats.

No fa molt ja vaig escriure que el descrèdit dels polítics, la família real i tanta gent implicada en actes de corrupció, és tan gran, que han arrossegat el crèdit de tot l'Estat, si és que n'hi havia. O siga que, això de la marca Espanya, ara mateix, és una bufa de pato. Mira per on, d'un gran mal ha sortit un gran bé, ara que pense, però això és una altra història.

Com aquests grans escàndols que estem patint ens agafen en moments tan crítics de la crisi econòmica, amb tantíssima gent en l'atur, especialment els joves, amb famílies passant fam, amb un futur més negre que mai, tot plegat ens produeix una indignació immensa; la desmoralització és absoluta i contra tots. Ara mateix, quan estem presentant les declaracions d'hisenda, ens indignem més contra el tal Montoro.

I estem indignats contra el troll Wert, pel seu amenaçador i destructor projecte antieducatiu i espanyolista. I contra el maquiavèl·lic Gallardón i els seus intents involucionistes sobre l'avortament. I contra la descarada actitud de la Matos. I contra el silenci clamorós i còmplice de la Conferència Episcopal, que no obren la boca sinó és per a demanar encara més privilegis. I contra la banca, que impertèrrita va a la seua marxa, amb els nostres diners. Per tot plegat, doncs, açò està que explota.

Eixirem algun dia del gran merder en què estem immersos? Doncs, jo espere que sí. Com canta Carlos Baute, “no hay mal que cien años dure”. Així que, optimista com el cantant veneçolà, jo vull pensar que aquesta mala ratxa passarà i que després ja res serà igual com ara. Pense en la independència, pense en la república, pense en uns polítics honestos, pense en una banca justa...Tot és qüestió de saber i de poder aguantar, perquè ací qui no ha de tindre futur és la desvergonya i la corrupció.

I en aquesta plàcida utopia estic ajagut front a la tele, mentre els contertulians discuteixen, dretes contra esquerres, alguns tractant de justificar el que no és justificable i interrompent-se escridassant, amb els pintorescos pirulins del director de la Razón o del vicedirector del Mundo, defensant l'u a l'Aznar i l'altre al Rajoy, mira tu. Aquesta paròdia no pot durar, pense.

En açò que va i torna a reaparèixer en el noticiari una de les figures clau de tot l'immens frau en què ens han posat aquests malparits: el meu paisà Àngel Sanchis Perales. Jo ja vaig advertir que algú se n'havia d'ocupar més d'aquest il·lustre albalenc i de recercar en la seua biografia, perquè pensava i pense que és una de les claus de tot el merder. No m'explique que ningú no s'hi haja posat, ni cap dels periodistes de la nostra localitat natal, malgrat que dóna per a escriure un llibre. Per què no ho faig jo, pense?

Em dorm amb la dramàtica fatxa del Bárcenas gravada al cervell. Em sent a gust sabent que l'han tancat; tinc la mateixa sensació que quan s'escapava una vaca en les festes del poble i estàvem inquiets i en vela fins que es corria la veu que a la vaca ja l'havien enxampada i tancada al corral. Empresonar el Bárcenas és com una mena de recompensa que hem tingut, que caldrà que no siga fugissera. Malgrat la desconfiança que ens inspira la justícia espanyola, en aquest cas crec que la cosa ha anat tan lluny i que el poble estem tan assabentats i que tot el que sabem és com la punta d'un iceberg de merda, que els ha de resultar molt difícil escamotejar res, encara que ho intentaran.

I si Bárcenas parla i diu tot el que sap? Aquesta és una pregunta que molta gent suposa que és la que té acollonats als del PP, encara que Rajoy diu que no. Passarà el que pronostica Cayo Lara, que caurà el PP i caurà el govern? Ho pense i ho desitge: quin regust que sent! Recite, com una lletania, els xoriços fora, els xoriços fora... i em dorm. Quin país! En volem un altre!