BAUZÀ I ELS "LAPAOS"

BAUZÀ I ELS "LAPAOS"

Article publicat a el Punt/Avui el dia 16 de juny de 2013

Segons una dita barroera del meu poble, hi ha caps que pareixen culs, referint-se a la gent curta de gambals o pallussa, fins i tot a la gent nècia i burra. Això és el que se'm va acudir dir del madrileny Bauzá, que governa a les Illes, regenta una farmàcia i fa no sé què més.

He estat a Palma i m'he retrobat, com faig sempre que puc, amb gent de l'ensenyament. Solem reunir-nos de tot arreu del territori i aquesta vegada havíem acordat que parlaríem del cas de la llengua catalana a les Illes i a la Franja. Ambdós territoris tenen la mateixa dissort o desgràcia: comptar amb governs populars i blavers, que estan aplicant la mateixa política lingüicida contra el català.

Joana diu que a les Illes no sempre ha estat així i hi han hagut tres presidents populars i indígenes, abans de l'actual que és foraster, que no han creat cap problema amb el tema de la llengua i n'han reconegut la unitat lingüística: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas. L'estatut d'autonomia diu exactament que la llengua de les Balears és el català. Ara, però, el tal Bauzá afirma que els illencs parlem mallorquí, menorquí i eivissenc, i potser també formeterenc, s'ho han de mirar.

Xesca, que ve de Fraga, explica que a l'Aragó el problema ha aparegut també de la mà del PP, amb la presidenta Rudi, sevillana i comptable. Segons aquesta il·lustre, a la Franja no parlen català, sinó Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Aragó Oriental). Curiosament ja existeix el lapao, que parlen unes 300.000 persones a la Xina meridional, i zones de Birmània i del Tíbet, i que escriuen amb pictogrames, així que possiblement la tal Rudi ha creat un conflicte diplomàtica amb els xinesos. Garcia Margallo se n'hauria d'ocupar.

Tant en un territori com en l'altre, els dic jo, hi ha uns governs del PP, uns presidents que no són autòctons, unes organitzacions dites culturals que empaiten el sarao (respectivament, el Círculo Balear i la FACAO o Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental), i un mateix objectiu: atacar la unitat de la llengua catalana. Al País Valencià aquest problema el tinguérem abans que enlloc, i la batalla finalment l'hem guanyada nosaltres, perquè llevat del nom de català, que està prohibidíssim, l'administració empra el català normatiu, i a l'escola s'ensenya. Amb tot, els advertisc, també tenim enormes problemes.

Tomeu enfoca el tema des d'altre angle més polític. És evident, diu, que són les mateixes maniobres espanyolistes per a fragmentar i afeblir la llengua catalana, que és l'obsessió d'aquella gent. El fet que no tinguem cap poder polític real, perquè no som un estat, ens posa als peus dels seus cavalls, en una situació molt compromesa i molt perillosa per a la llengua. Fins que no siguem independents no estarem tranquils, remata Tomeu.

Tan fàcil que s'ho fan ells per a resoldre els seus problemes lingüístics, diu Maria, que ningú discuteix que tenen una llengua estesa per mig món amb unes diferències dialectals majors que les nostres, que de vegades ni s'entenen entre ells, i a nosaltres tot és posar-nos pals a les rodes. El que diu Tomeu, fins que no siguem independents, rai.

Amb tot, però, com els problemes lingüístics són problemes polítics es poden donar situacions molt esperpèntiques. La més espectacular és la que han creat les patronals de les escoles concertades de ses Illes, o siga, privades (l'Escola Catòlica, la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament, i la Unió de Cooperatives), que són les més privilegiades per la llei Wert en detriment de l'ensenyament públic. Han desmentit les xifres que havia donat la Conselleria sobre l'elecció de la llengua als respectius centres, que afirmava que el 60% s'havien decantat per l'espanyol, front a la minoria que ho havien fet pel català, el 40%. Segons les concertades, la Conselleria menteix i les xifres són al revés: un 80% ha elegit el català, front a un 20% que ho ha fet per l'espanyol. Quina poca vergonya, quins mentiders, quins deshonrats..., cadascú dóna la seua qualificació a la maniobra. Una autèntica vergonya, evidentment.

Algú diu la paraula màgica: i Wert? La riota és unànime al grup. Segons Maria, aquest si que té un cap que pareix un cul. A Sefa li fa molta gràcia que l'anomene troll i vol que explique perquè li ho dic. Perquè la seua cara s'assembla a la d'un troll, li dic. A excepció del pèl, perquè Wert no en té i els trolls són molt peluts, la manera de moure la cara, els tics que té, el moviment de les mans, de caminar, semblen d'un troll. Tomeu corrobora que si un troll és una persona provocadora, que crea problemes i embolica que fa fort, creu que el nom està ben encertat.

Jo crec, a la vista del que ha passat al País Valencià, que finalment la maniobra secessionista no reeixirà, ni a les Illes ni a la Franja, però que ens faran patir molt, perquè ells són els qui manen, tenen la força i els inspectors i amenacen. No tenen raó, però això no els preocupa. L'obsessió que pateixen contra el català és tan enorme que sols cerquen entrebancar tot el que poden el redreçament lingüístic. Fer el ridícul a nivell mundial no els importa.

Per això és tan important la reacció de la societat, com han fet, per exemple, els alcaldes de la Franja, que s'han oposat a la maniobra del Lapao. I que no s'obliden, diu Joana, que a les Illes ja provocaren l'any passat una magnífica reacció de la societat, encapçalada pels famosos jubilats que es declararen en vaga de fam. A tot açò el mateix Wert acaba de fer unes declaracions contra l'invent del lapao, però com aquest troll està com una cabra, ves a saber que dirà demà.