diumenge, 23 de juny de 2013

ELS "PEPEROS" VALENCIANS HAN PERDUT L'OREMUS?

ELS "PEPEROS" VALENCIANS HAN PERDUT L'OREMUS?
Article publicat a el Punt/Avui el dia 23 de juny de 2013

El PP valencià pretén ressuscitar la vella i estúpida batalla dels anys 80 del segle passat, sobre el valencià i el català, que jo creia superada. Així ho manifestí en el Repunt de diumenge passat, “Bauzà i els lapaos”, referint-me a la pretensió del president madrileny de les Balears de dividir el català de les illes en tres llengües, de la mateixa manera que la presidenta andalusa d'Aragó rebatejava el català de la Franja com el lapao. Jo escrivia que “al País Valencià aquest problema el tinguérem abans que enlloc, i la batalla finalment l'hem guanyada nosaltres, perquè llevat del nom de català, que està prohibidíssim, l'administració empra el català normatiu, i a l'escola s'ensenya”. Parlava amb un grup d'ensenyants mallorquins, amb els qui em trobe de tant en tant, encara que els advertia que els problemes no s'han acabat del tot.


En efecte. Tan bon punt he tornat a casa, pataplaf! Aquesta gent torna a la càrrega sobre l'origen del valencià; ara, però, ho fan amb una “tesi” nova, que és la més agosarada de totes les que han llançat fins avui, segons la qual el valencià ve de l'ibèric! Fins ara havien dit que el valencià era el mossàrab, que Jaume I aprengué quan vingué i que després se l'apujà a Catalunya; que el valencià ve de l'àrab... Ara, senyores i senyors, més difícil encara, allò que mai no s'havia vist en el circ, el valencià ve de l'ibèric! Xoca-la, tio!

Això és el que afirma el portaveu del PP a les Corts, un tal Juan Bellver, que com es veu té un cognom català i cara de pastís de glòria. Diu que compta amb l'opinió d'uns “filòlegs”, que ningú no sap ni qui són. N'està d'acord amb el mateix disbarat un tal Serafín, que és un Castellano amb cara de parotet, a qui assessoren quatre mòmies analfabetes que pasturen per una real acadèmia valenciana, que ell subvenciona, amb els nostres diners. Per què ho fan? És que han perdut l'oremus? Tractarem d'aclarir-ho, perquè no han perdut l'oremus, sinó que segueixen un pla sinistre contra nosaltres.

Assabentats de l'stupidité d'aquests tristos personatges,Tomeu i Maria, des de Palma, em pregunten si mantinc el que els vaig dir o què. Els dic que podem fer tres coses, menys tirar-nos a la beguda. En primer lloc, podem avergonyir-nos de tenir uns burros d'aquest calibre manant, perquè els valencians els hem donat la majoria absoluta en les institucions. En segon lloc, no ens hem d'intranquil·litzar més del compte, perquè aquesta maniobra no té cap ni ninguna possibilitat de tirar endavant. Finalment, ens hem de reafirmar en les nostres conviccions i continuar amb el compromís més valent i contundent a no cedir davant cap amenaça i a no fer-los ni cas. Ho explicaré.

Aquests sinistres i desgraciats personatges tenen els dies comptats, perquè en les properes eleccions el poble rectificarà l'error d'haver-los donat els vots tan alegrement. Ells això ho saben, perquè compten amb enquestes, que no publiquen, i tracten desesperadament de reanimar les irreflexions i les passions i en conseqüència el vot dels més radicalitzats o exaltats. Per tant, si ara no els votem, morta la cuca s'ha acabat el verí.

La maniobra que han posat en marxa té els seus antecedents, com he dit, en la Batalla de València. També aleshores s'inventaren un “filòleg” alemany, que no existia, i les mòmies locals començaren un concurs, a veure qui la deia més grossa. Aleshores passava com ara, que tenien la majoria absoluta i que el govern central els donava recolzament. A l'hora de la veritat, però, com tot el que oferien eren banalitats i coses sense cap base científica, fum de botxa, començaren a decaure, encara que no del tot, perquè han reviscolat.

El que més interessa, però, és que els ensenyants, la Universitat i les entitats socials i cíviques, no caiguem en l'error de seguir-los el joc brut, parany en què vam caure en aquells anys que he dit. Podem riure'ns tot el que tinguem ganes, com està passant en les xarxes socials, però mai hem de discutir amb ells, que no saben res. Devem continuar la nostra tasca d'ensenyants i de persones civilitzades, i deixar en evidència la seua inculta i verinosa actitud antivalenciana.

Ara, com en la Batalla de València i com sempre, aquestes maniobres fosques i bèsties de la caverna valenciana, i de tot arreu dels Països Catalans, compten amb el suport del govern central, perquè l'obsessió de Madrid, és erosionar i dificultar el redreçament dels pobles altres que el d'ells. En el nostre cas els aterra pensar en una llengua catalana normalitzada i per això beneeixen el Bauzà, la Rudi, ara el Bellver i el Castellano (i Fabra què diu?), i per això el troll Wert intenta imposar la seua bàrbara llei i espanyolitzar les nostres criatures. L'ordre sembla que és: cuanta mas mierda les echeis encima, mejor. Arriba Espanya!

A mi em fa l'efecte, però, que al remat tots aquests intents d'aniquilar-nos ha produït un efecte contrari del que esperaven els espanyolistes blavers. Mire 50 anys enrere i no recorde haver vist mai les masses de joves estudiants reclamant per la llengua i per les llibertats. Ja sé que fa tants anys hi havia la dictadura més miserable i que ací ningú gosava ni piular i els qui ho fèiem, a la xiu-xiu, n'érem quatre; ara som centenars de milers. Per tant, aquest és el camí, els he contestat als joves mallorquins. No sé que pensarà el meu amic Josep Nogués.