Article publicat a elpunt.cat el dia 03/10/09
No sóc anarquista, encara que, de vegades, pense que ho hauríem de ser tots, per tal d'acabar amb el bandidatge dels salvapàtries populars i socialistes, i amb els rapinyaires de la banca i les multinacionals. No res porta el diari! I cada dia més, ara sobre el cas Gürtel, després sobre els sous dels grans banquers... Tot plegat, tot el que està passant és una invitació a perdre el senderi, agafar un saquet de dinamita i... bum, engegar-ho tot a fer la mà, com feien els clàssics!
El cas Gürtel, per exemple, que encara que afecta especialment als populars valencians, està enfangant tot el PP (mireu el Feijóo, marcant distàncies, i el Rajoy, com pressiona perquè no l'esguite la merda...). Perquè, quina poca-vergonya: els han descobert que s'han pagat les fastuoses campanyes electorals amb diners pispats als valencians... Quin morro! Per cert que els socialistes, que com sempre vivien en la inòpia o fent-se els desmaiats, què no veien que els altres gastaven amb pòlvora de rei?
En el cas de les jubilacions dels banquers, i de les gratificacions supermilionàries que s'adjudiquen quan deixen el càrrec, la cosa també és insuportablement indignant, perquè es tracta d'uns personatges que han fet el que han volgut amb els diners del veïnat, que ens han dut irresponsablement a la ruïna i que, a més d'haver fet tanta maldat cobrant un gran sou, ara encara s'omplin més el cabàs!
Davant d'aquest miserable panorama i a les envistes d'haver de fer la declaració de la renda (falta mig any), crec que és raonable que comencem a pensar i a parlar-ne. Jo propose començar a practicar l'operació tan senzilla i contundent de la regla de tres que practicàvem a l'escola: si Ricardito Costa, que guanya X milions li ix a pagar tant, a mi, que cobre X mil euros, què m'ix? A cobrar o a pagar? Mira que és fàcil. I qui diu la declaració de Costa, també pot dir la del tal Goirigolzarri, el banquer que deixa el càrrec als 55 anys, amb una pensió anual de 3 milions d'euros i una paga extra de 52 milions quan complisca els 65 anys.
Perquè, si hisenda som tots, tots hem de pagar però proporcionalment i jo crec que si fèiem una comparativa d'aquestes ens tornarien diners a la immensa majoria. De manera que es tractaria que es feren públiques les declaracions de renda de mitja dotzena de paios, que les haurien de presentar abans que la resta dels ciutadans, per exemple durant el mes d'abril, perquè la resta de ciutadans tinguérem temps de fer els càlculs de la regla de tres. Llance la proposta perquè si hi ha cap partit que se la crega, la presente a les Corts. Ja veuríeu com no s'aprovaria. Perquè, hui per mi i demà per tu, tots els partits tenen tant a amagar... En fi, possiblement siga cert que l'anarquia és la llibertat. Continuarem pensant-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada