QUI HA GUANYAT LA VAGA?

QUI HA GUANYAT LA VAGA?

Article publicat a elpunt.cat el dia 4 d'octubre de 2010

Com si haguera estat un partit de futbol, alguns polítics i comentaristes s'han dedicat a senyalar, cadascú des dels propis prejudicis, qui ha guanyat i qui ha perdut la vaga general del dia 29 de setembre. Com gairebé la majoria són antisindicalistes, això eliminava els sindicats com a guanyadors, però com també són antizapateristes, doncs també havia d'eixir perdent Zapatero i per tant no podia quedar clar qui era, definitivament, el guanyador. Rajoy però, ha reblat el clau i ha dit que han perdut tots, els sindicats i Zapatero! A Rajoy i als comentaristes els passa com a un veí meu que és antimadridista i antibarcelonista i que quan juguen un partit entre ells sempre em diu: jo el que vull és que perden els dos.

Jo vaig fer la vaga, com les he fetes totes sempre. Qui està contra el sistema de coses, i en aquest cas qui no està d'acord amb les decisions polítiques antiobreres que estan prenent-se, crec que ha de manifestar-ho fent la clàssica protesta de la vaga. Hi ha altres maneres de protestar, però aquesta n'és una, i molt civilitzada i, en certa manera, eficaç perquè et tinguen un poc en compte. De fet, totes les vagues han obligat els governs a recular en les seues decisions inicials i ara, supose, aquesta vaga també ho farà. Ho anirem veient les properes setmanes. Crida molt l'atenció, però, la tranquil·litat de Zapatero en aquest afer: o és que la processó li anava per dins i ho dissimulava molt bé, o és que té algun as a la màniga i encara no ho sabem. També ho anirem veient, les properes setmanes.

Ara bé, m'estranya que Rajoy i els comentaristes polítics, la majoria de dretes, hagen fet abstracció de la nostra vaga general de les que han hagut a tota Europa, pel mateixos motius que ací. Com també m'estranya que els nostres sindicalistes s'hagen afegit a aquesta maniobra, que jo crec que és intencionada i de distracció. Perquè, que parlen clar i que diguen que les mesures antiobreres que està prenent el govern de Zapatero són les que estan prenent-se a Europa, amb majoria de governs de dreta. Però això no els interessa, ni a Rajaoy, ni a la patronal, ni als comentaristes: l'objectiu és carregar-se les reivindicacions obreres i carregar-se Zapatero.

Jo, que no sóc de Zapatero ni de bon tros, perquè els socialistes me la repamxuflen i en especial aquesta mosqueta morta, vull reconèixer-li al president el mèrit d'haver eixit a la plaça a donar la cara, perquè ha fet el que ha pogut, com els haurà dit a la Merkel i al Sarkozy, i si no ho ha fet millor, qui fa el que pot no està obligat a més. Perquè, i no ens enganyem, l'objectiu de la dreta europea és retallar l'estat de benestar, diuen que perquè sinó acabarem a la deriva. Així que com Zapatero s'ha posat a la feina, de tant en tant el feliciten per Berlín i París.

Ara, lamente molt que la dreta i la patronal espanyoles siguen tan injustes i que no agraïsquen l'esforç que està fent el govern al seu favor; tot al contrari, no paren de demanar que se'n vaja Zapatero, i especialment ho demana Rajoy, que es mor de ganes. I és que saben que el que està fent l'actual govern, aplicant les polítiques de la dreta europea, ells ho farien més durament i sense contemplacions. S'ha vist amb la llei de la reforma laboral de Zapatero, que retalla tants beneficis als treballadors a favor de la patronal: ells encara en volen més!

I en aquestes, ara va i el tal Asuncion, acompanyat del seu amic i acòlit Baixauli i una dotzena, anuncia que es presenten com alternativa a Zapatero. Com sabem qui és Asuncion, i qui és Baixauli, aquesta maniobra em resulta bruta i un poc al·lucinant; supose que Zapatero quan s'haurà assabentat que van a per la seua cadira, també haurà dit, com dels sindicats: «estan en su derecho». Però, encara que aquesta maniobra també me la repamxufle, evidentment, perquè és una cosa d'ells, em preocupa per les repercussions que pot tindre sobre els interessos de Silla, perquè un l'alcalde capficat en unes aspiracions tan altes i ple de cabòries, no és gens tranquil·litzador: quan el poble té tants problemes, l'alcalde se'n va pels núvols! I encara una altra preocupació: i això, qui ho paga?