QUINA VERGONYA

QUINA VERGONYA

Article publicat a elpunt.cat el dia 24 d'octubre de 2010

Només faltava això, que posaren mà a la caixa dels ajuts a les ONG. No n'han tingut prou amb tot el que han pispat en el cas Fabra, en el cas Gürtel, en el cas del fem del Baix Segura, i en tants casos d'urbanisme, d'Emarsa, de contractacions irregulars, de visites papals, etc. No n'han tingut prou, que encara faltava el conseller Blasco, segons està publicant la premsa. Quina poca vergonya! Fer negoci amb els ajuts destinats a les organitzacions no governamentals, que estan ajudant la gent més desemparada del món, això és molt pitjor, infinitament pitjor, que fer negoci amb el Papa, amb el Canal 9, amb els regals multimilionaris a canvi de contractacions... No els cau la cara de vergonya?

Sembla que no, que no els cau la cara de vergonya, perquè no en tenen de vergonya. I s'excusen entre ells, i es protegeixen entre ells. Són una màfia! Per exemple, quan li tocà rebre a Camps, Blasco isqué a donar la cara per ell, assegurant que el President estava més net que una patena i que era més pur que una verge; ara, com al qui han pillat és a Blasco, és Camps qui dóna la cara per ell. Quina garantia que ofereixen, no? Quina ironia! I com la justícia és lenta en segons quins casos, i els jutges, que són amics, sols veuen el que volen veure, i els advocats lien la troca, perquè cobren a càrrec de l'erari públic, la cosa va com va... I, mentrestant, cada diumenge van a missa i el retor els absol...

La gent, per la nostra banda, continuem en la figuera. Segons les enquestes, sembla que ningú li dóna cap importància als fets de corrupció que denuncia la premsa, i que la gent tornarà a votar a aquests poca-solta. I per si faltava poc, els socialistes, que s'assabenten de les coses que passen perquè les lligen el diari, malgrat que la seua feina és de vigilar el govern, què?... En definitiva: que tot és una gran vergonya, senyors, una gran vergonya!

La situació, però, ara és la mateixa que tot al llarg de la història, o siga que, en general i arreu del món, els que manen fan el que fan perquè tenen una certa impunitat, mentre que els manats, o siga el poble, per un no res ja tenim la policia a sobre; podem pensar, doncs, que aquest món, a més d'una vergonya, és una merda. Els que manen roben més als pobres que no a l'inrevés, els pobres als rics, però la justícia és més diligent en un cas que en l'altre, per no dir que actua injustament, perquè els rics i els polítics sempre s'escapen.

Pels anys seixanta, curiosament quan Blasco era del FRAP, nosaltres creiem que això era així perquè no hi havia democràcia i suposàvem que quan acabaria el franquisme i tindríem llibertat començaríem a viure en un món més just... Merda! Ja fa trenta-cinc anys que Franco estirà la pota per la gràcia de Déu, perquè ho féu al llit i reconfortat amb els sagraments, i encara uns dies després d'haver signat les seues darreres penes de mort, i tot continua igual: els feixistes ara, disfressats de demòcrates, quan es descuren i ensenyen les vergonyes, se les tapen i continuen, perquè saben que el poble, d'ací uns mesos, els tornarà a votar.