PER QUÈ NO COBRA EL TOLA?

PER QUÈ NO COBRA EL TOLA?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 31 de maig de 2012

Tindre centres ocupacionals per a persones amb facultats disminuïdes és, sense cap dubte, una demostració claríssima de la salut moral d'una societat i per això, a Silla ens hem de sentir satisfets, perquè des de fa més de 18 anys, disposem del TOLA, centre en el qual treballen, en la mida de les seues possibilitats, més de 80 persones, ciutadans i ciutadanes del poble i dels de la comarca.

Amb els ajuts que reben de la Generalitat (uns 40.000 euros al mes), paguen els sous i el manteniment de les instal·lacions que, com no disposen d'altres recursos econòmics, han de rebre, imprescindiblement, amb regularitat. Però el cas és que, des de fa mig any, pràcticament, no han rebut res i ara mateix el govern els deu uns 300.000 euros, repetisc que són diners per a pagar els sous dels seus treballadors i les despeses de manteniment.

Ja sabem, perquè no paren de dir-ho, que el govern no té ni un duro. No diuen les raons, però sabem que s'han gastat la hisenda pública, que l'han malversada, i que s'han omplert les butxaques, i que continuen malversant i omplint-se-les, descaradament i sense escrúpols. El govern que estem patint, submergit en casos d'immoralitat absoluta, com el cas del desfalc de Bankia, no té cap interès en solucionar els problemes de la societat, inclosa la gent més desprotegida i necessitada, i en mantenir l'estat de benestar, sinó en tot el contrari. Vivint com viuen d'uns bons sous, alguns milionaris, i gaudint de tants beneficis i prebendes, els importa una merda que uns treballadors, com els del TOLA, estiguen sense cobrar més de mig any, o que persones necessitades no reben les ajudes a què tenen dret, algunes de supervivència.

Aquest Estat de la pandereta i del toro d'Osborne, no ha pogut arribar més baix. En plena crisi, el seu cap, el rei, se'n va de cacera d'elefants, i d'ací no res amb tota la seua família es passarà les vacances a Marivent, a costa dels mallorquins (vora dos milions d'euros, segons m'informen). Malgrat la crisi, els polítics més notoris continuen cobrant uns sous tan supermilionaris, que sols amb un 10% que se'ls rebaixaren podrien cobrir les despeses socials que retallen o desatenen, com el cas del nostre TOLA.

Malgrat l'immens dèficit, el govern injecta més de 20.000 milions d'euros a Bankia, sense voler ni aclarir el per què del desfalc que s'ha comés, ni demanar responsabilitats als seus amics. Quina poca vergonya, quina falta de moralitat, quines actituds més criminals! I damunt compten amb la complicitat de l'església catòlica, que no obre la boca per a no dir ni piu, mentre el govern de beates i dèspotes que patim adopta decisions fins i tot antievangèliques.

Davant d'aquest panorama tan devastador, no m'explique com no s'ha passat a l'acció, a les barricades! La sort que té tota aquesta púrria que “ens governa” (sic) és que la gent és més civilitzada i honorable que ells, com han demostrat les concentracions i manifestacions dels Indignats, les dels estudiants i professors, les dels sanitaris, que han estat explosions de llibertat i denúncies sense pal·liatius de la corrupció.

Que no s'enganye Rajoy, que no s'enganye Fabra a València, ni Bauzà a les Balears, ni l'Aguirre a Madrid, que no s'enganye la vicepresidenta monyosa, ni el cara de cirera agra de Guindos, ni el ganyotes de Montoro, ni el tal Dívar de careta de sant... La gent no es mama el dit i no els dóna crèdit i si ara mateix feren unes eleccions els castigarien molt més que castigaren al bocamoll de Zapatero.

Tanta injustícia i tant de despotisme, tanta corrupció, ens fa recordar el franquisme, perquè, al cap de tants anys, ací no s'ha avançat ni en democràcia, ni en justícia; ací continuen mamant de la mamella els mateixos corruptes de sempre i pagant els mateixos desgraciats de sempre. O siga que molt de guanyar copes mundials de futbol i copes de tennis, però som un estat tan desgraciat ara com en els darrers dos-cents anys, o siga, que som la rialla mundial, com es veu pel poc de respecte que ens tenen en els temes financers.

Per això sol·licite algunes opinions dels sillers i silleres, i en general dels amics i les amigues lectors del Punt que tenim pel món, com sabem per l'índex d'audiència: què opinen a França, a Anglaterra, a Mèxic, als EUA..., que opinen pel món del que està passant a “Espanya”? I, posats a demanar especialment ho faig als paisans: què penseu del que he explicat del TOLA?