UN JUBILAT EN VAGA

UN JUBILAT EN VAGA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 11 de novembre de 2012

Només fa dos mesos que m'he jubilat, als 70 anys i tres mesos. Com ja ho veia vindre, finalitze la meua vida laboral, com la comencí: protestant i manifestant-me contra el govern (contra tots els governs). Tota la meua generació hem fet el mateix currículum: nascuts en la miserable Españaunagrandeylibre, sota la dictadura més miserable, sobrevisquérem, fins que morí el Caudillo. Aleshores pensàvem que s'havia acabat el patiment, i no senyor: els mateixos franquistes de llavors han anat reencarnant-se entre ells, en un fenomen de metempsicosi retromutant.

En conseqüència, ací estem, contemplant indignats que hem anat endarrere, en lloc d'endavant, en tot allò perquè havíem lluitat: drets socials, democràcia i autonomia. La dreta franquista, que ara mateix ens té collats, emparats en la majoria absoluta de què disposen, està executant impunement un programa ocult, distint del que presentaren a les eleccions de l'any passat i per tant, el que fan és un frau total. A més, estan conduint l'Estat a la ruïna, a les famílies, als petits i mitjans empresaris, al món de la cultura, a la joventut i, ben aviat, als jubilats...

Què fa aquesta gent, sinó ajudar els bancs, protegir la corrupció, afavorir l'explotació de la sanitat i de l'ensenyament, pujar impostos, creant atur sense parar...? Vinc repetint darrerament que aquesta gent no té moral, i que encara que van a missa i a combregar, són uns hipòcrites! Molts d'ells, fins i tot, es creuen persones santes (són del Opus o quicos, o de qualsevol altra secta), però són perversos, egoistes i repugnants. O siga, que tot açò és com la rehòstia.

Per tot plegat, doncs, el dia 14 faré vaga, que serà profunda, perquè ni compraré la premsa, ni entraré en cap bar, ni aniré al súper i formaré part de la manifestació que s'està organitzant a Silla (a les 12 del mig dia, començant per l'Alteró i acabant en el Tola). I per la vesprada secundaré la convocatòria dels sindicats i dels partits a València. Faltaria més! I cridaré, com quan era jove, contra la dreta cavernícolo-franquista, i exigiré els nostres drets conculcats i usurpats... Hem d'intentar posar fre a tota la barbàrie amb què ens estan massacrant!

Els jubilats som les properes víctimes, com ja ho hem vist a Grècia, on van per davant de nosaltres en tot aquest pogrom social impulsat des d'Alemanya; així que ningú es faça cap il·lusió. Rajoy ja inicià el seu programa d'agressions als jubilats amb les restriccions en les medicines, els programes d'assistència i els programes socials. Ara toca fer-ho amb les pensions i Rajoy espera, com fan les raboses quan assalten un corral, el moment que li siga més propici, que serà després de les eleccions catalanes. Em jugue un ou.

Ah, les eleccions catalanes! Després del triomf basc i del d'Obama, i confiant que la vaga del dia 14 siga un èxit contundent, sols ens queda confiar en el resultat d'aquestes eleccions sobiranistes i fraternals. Si el resultat és clar i rodó, o siga si hi ha una majoria absoluta de CiU i uns bons resultats dels republicans i dels comunistes-verds, i enfront un fracàs dels popular i dels sociates, encara podem esperar que a Madrid es caguen en els pantalons i puguen fer alguna rectificació en el seu programa destroyer. Les eleccions catalanes els porten de cap i de cul, que no tenen altra cosa que els preocupe més, com demostra l'èmfasi que posen a “desprestigiar” Artur Mas. Sobre això voldria reflexionar.

Un dels arguments que esgrimeixen (esgrimir és manejar una espasa per a atacar) és que Europa farà fora Catalunya, si ens independitzem. Quina cosa! Aquesta barbaritat demostra fins a on els arriba la por i quina és la seua debilitat intel·lectual, o manca d'arguments en tot aquest assumpte. Jo pense que ningú exclourà Catalunya d'Europa, però que si per alguna raó es produïra aquesta exclusió, pense que, una cosa per altra, encara eixiríem guanyant: dir adéu a Espanya, que guai! Després, lliures i sobirans, podríem decidir quina cosa ens convenia, reingressar a Europa pel nostre propi peu, pactar amb la Xina o fer què, però seríem nosaltres els qui decidiríem per nosaltres. Perfecte.

Continuant amb el tema de si es caguen de por o no, veiem que sí que els està passant amb el tema dels desnonaments. Fins ara, ni els populars ni els socialistes han volgut tindre en compte que la banca estava abusant de la gent, fins que, davant de la magnífica i contundent actuació ciutadana i els suïcidis desesperats d'alguns afectats, s'han vist “obligats a reaccionar”. Ai mare, s'han dit entre ells, tot el món està mirant-nos! Europa mateix els ha dit, però què feu, com sou tan animals i antidemòcrates? I qualsevol persona sensata els diu: com “rescateu” els bancs amb diners públics i els permeteu que assassinen els ciutadans més indefensos?

Així, doncs, és important que continuem i que no defallim. No podem perdre l'esperança que si continuem la trista situació que estem vivint es redreçarà, com no la perderen els admirats resistents antifranquistes. Hem de convertir-nos en resistents antifeixistes, ens hem de sentir forts i amb la moral valenta i resolta, hem de fer la vaga del dia 14. Si algú, a més de resistent antifranquista, ara anti-PP, se sent amb ganes d'anar una mica més enllà, com estan fent els grecs, o com féu el maquis, avant i molta sort; serà comprensible.