UNA VAGA MÉS GENERAL QUE MAI

UNA VAGA MÉS GENERAL QUE MAI

Article publicat a elPunt/Avui el dia 18 de novembre de 2012

Després de fer la vaga general, la segona contra Rajoy, m'he quedat més satisfet que un canonge després de fotre's un bon àpat. Malgrat el que diuen els populars, ha estat un gran èxit, al marge de la quantitat de treballadors que l'han poguda secundar, que haurien estat més del doble, si no fora per la por de tants milions de treballadors que temen pel seu precari treball.

Per aquest motiu, les manifestacions han omplert els carrers de gom a gom. L'èxit també ha estat per la transcendència que ha tingut a l'estranger, on l'han secundada amb vagues o manifestacions. Sobre tot aquesta vaga ha evidenciat que tothom està absolutament indignat amb aquest govern i per això dic que ha estat més vaga general que ninguna. Però, el PP tanca els ulls o vol tancar-los.

Si Rajoy tinguera un mínim de dignitat democràtica, hauria de rectificar moltes coses, en primer lloc convocant unes noves eleccions, ja que les que guanyà ho féu fraudulentament, amb un programa que ha incomplert en la seua part social, especialment. Hauria de convocar unes noves eleccions, perquè està interpretant tendenciosament la constitució, quan li convé o incomplint-la, en cas contrari i en tots els casos modificant-la, que és una cosa que no pot fer. I les hauria de convocar també, perquè la seua política ha fracassat, com demostra l'augment de l'atur i les protestes que està rebent la seua política sanitària i d'educació, de privatitzacions i d'encariment de la vida.

Però Rajoy no convocarà noves eleccions, perquè sap que les perdria. Sap que tothom està crispat i en contra de la seua política desviada i sectària i sap que tothom sap que la seua política ha consistit a afavorir la banca i a seguir els dictats d'Alemanya i que no ha fet res o poca cosa perquè els corruptes, la major part dels quals són dels seus, tornen els diners que han furtat. I sap que les enquestes que mesuren l'estat d'ànim dels ciutadans i les intencions de vot, anuncien la pèrdua de vots del PP.

Així que, guai del Paraguai, si al remat de tanta desgràcia com ens estan infligint els populars, els fem fora. Per incert que siga el futur més immediat, ja que qui siga haurà de signar pactes amb els socialistes, que no son trigo limpio precisament, sempre serà millor que ara. Els nacionalistes per exemple, que són els meus, haurem d'espavilar, perquè la cosa està més a prop del que pensem. Segons un sondeig sobre la intenció del vot dels valencians, que acaba de fer-se públic, el PP perdrà la majoria, el PSOE es mantindrà com ara, però Compromís i EU apujaran, tant com per a poder conformar un tripartit. Ave Maria Puríssima!

Com tot no ha de ser plorar, m'ha fet riure molt que a les Corts, el mateix dia de la vaga, el diputat popular José Marí, intentà ridiculitzar el “vestit sindicalista” del diputat socialista José Toledo, que s'havia vestit a to amb el dia. “Parlar de vestits en aquest hemicicle, estant davant l'expresident Camps, és de mol mal gust”, li replicà Toledo. Com a mi hi ha dues coses en l'oratòria que m'entusiasmen, que són la ironia fina i les respostes ràpides i agudes, m'hauria agradat haver estat a les Corts i hauria felicitat el socialista. De passada, m'hauria fixat en la cara que degué posar Camps, així com la de la senyora Rita, que, quina casualitat, no van mai i ho feren el dia de la vaga!

Però, mirant cap endavant, ara el més immediat són les eleccions catalanes, el proper diumenge. Com el futbol ens va bé, via el Barça, hem d'esperar que també ens aniran bé aquestes eleccions, com vinc repetint. I parlant de futbol, durant la llarga espera fins que la immensa gentada de la manifestació de València poguérem començar a moure'ns, tinguí l'oportunitat d'escoltar els raonaments d'un entusiasta blaugrana: tant que parlen els espanyols sobre amb qui jugaria el Barça, si Catalunya fora independent, haurien de preguntar-se amb qui formarien la seua selecció espanyola, perquè a l'equip que ha marxat a Panamà, hi ha vuit jugadors del Barça!, diu. Jo no havia caigut en el compte. I això que del Bosque no ha cridat Xavi, Puyol i Piqué, afegeix un altre entusiasta, perquè n'haurien estat onze!

I encara més, deia un tercer partidari blaugrana, perquè de la nostra plantilla, Messi i Mascherano juguen avui a l'Aràbia, amb l'Argentina i Alves ho fa, amb el Brasil, a Nova Jersey. I Song amb el Camerun, a Suïssa, remata el que callava més. Doncs, això és impressionant, pensava jo, això vol dir que el Barça té la Lliga a la butxaca, i la Champions, quina manera de fer patir els espanyols. Mira que fora cas que també en Mas guanyara per golejada les eleccions. Doncs que es prepare l'enemic i bon colp de falç, senyor Mas. Sembla que a vosté enguany totes li ponen.

Finalment, m'ha fet molta gràcia això que van dient, que hauran de traduir-se els cognoms espanyols a la força. Quina bajanada, més pròpia de bajans i de bajanes, que són els ximples i els necis, que de persones sanes. Això és, precisament, el que han fet ells tota la història, amb nosaltres, castellanitzant-nos cognoms, noms i pobles, i ara, temen que els passe comptes la història a ells. S'ho mereixen, però ja sabem que això no passarà. Però m'he entretingut, a imaginar com quedaria la Sànchez Camacho, si ho férem: Sànchez per Sanxís i ja està; però, i Camacho? Com l'hauriem de “traduir”, Ca-mascle? Quina barbaritat. Jo, perquè estiga tranquil·la aquesta senyora, li promet que arribat el cas demanaré que no li toquen res, que la deixen com està, perquè ja està prou tocada, la pobra.