I QUÈ OPINA EL CLERO?

I QUÈ OPINA EL CLERO?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 27 de gener de 2013

Quan el professor Reglà explicava un tema que qüestionava algun dogma oficial del règim o de l'església, quan més entusiasmats ens tenia, de sobte s'adreçava als companys retors i frares que teníem a classe i els preguntava, sorneguer i càustic: què opina el clero? Doncs això mateix em pregunte jo, què opina el clero de tots els temes de corrupció que està protagonitzant el Partit Popular? De moment estan més callats que un ànec mut. I això no està bé, no és evangèlic.

Els bisbes, començant pel cardenal Rouco Varela, saben el que han estat fent, durant anys i anys, alguns dels seus més preclars membres de la congregació, als qui coneixen des que nasqueren, perquè tot ells són fills de preclares famílies catòliques, algunes de comunió diària. Per què no diuen ara que és un pecat robar, extorsionar, cobrar comissions i en negre, atorgar concursos a canvi de diners, amassar fortunes, treure els diners als paradisos fiscals i no pagar els impostos? Doncs ara no diuen res. Com no els cau la cara de vergonya, als polítics i als retors, quan van a missa?

Tant que parlava Rouco quan manaven els socialistes, que tot li pareixia dolent, ara ja no té res a dir, res a anatemitzar? I aquell famós monsenyor barbamec i rubicund, crec que Martínez, tan bocamoll, tampoc té res a dir? Quan manaven els socialistes, que ells no consideren dels seus i per tant, dels quals no se'n refien, no els en passaven ni una, ho criticaven tot i feien política als púlpits, i des dels seus mitjans de comunicació, contra el govern. Ara que manen els seus, tots avesats a pegar-se cops de pit, mea culpa, mea culpa, no se'ls ocorre criticar-los pel que fan i per l'afany pels diners?

Amb la Bíblia a la mà, paraula de Déu, podrien llegir-los la carta de sant Pau als efesis (5,5) “...cap amic del diner, que és igual a ser idòlatra, no tindrà part en l'herència del Regne de Crist...” O la profecia d'Isaïes (3,14-15) “... ompliu les vostres cases amb allò que heu robat als pobres. Amb quin dret tritureu el meu poble i esmicoleu els indefensos?” La Bíblia és inesgotable en la denúncia de l'avarícia, de l'afany pels diners, que considera una idolatria, per tant és ben curiós que ara als bisbes se'ls hi passe tot per alt, inclòs que hi ha un manament que prohibeix robar. Per què serà?

És evident que l'església té les seues raons per a fer el que fan. En primer lloc, ells també són del mateix pensar que els del PP, o siga que creuen que hi ha els bons o predestinats, que són ells, i que Déu els proveïx perquè no els falte res ací a la terra, ja que tampoc els faltarà al cel; és la voluntat de Déu. Als qui no estem predestinats, com no tenim res a fer i de vegades ni som creients, doncs, apa, carretera i manta. Més o manco crec recordar que aquesta és la teoria dels calvinistes i una cosa pareguda crec haver-la llegida al llibre de l'Opus, Camino. S'han elaborat una coartada perfecta.

En segon lloc, sabem que l'església no paga ni xapa, ni contribucions urbanes ni rústiques, ni fan declaracions de renda per les activitats lucratives a què es dediquen. Vull dir que tenen moltes propietats, moltíssimes, que guanyen diners, sempre en negre, que, com els sobresous dels populars, no cotitzen a hisenda. Quines peces, l'església i el PP! Així les coses, doncs, amb la falta d'ètica que demostren els qui més en presumeixen de tenir-ne, donant fum en lloc de llum, és natural que l'Estat vaja a la deriva: no hi ha justícia, no hi ha ètica... Açò és una república bananera!

Parlant de República, tenim el cas d'Urdangarín, quin paio de tio, amb una cara més dura que Bàrcenas i Sanchis Perales junts, ací el teniu, amb cara de no haver trencat un plat. No m'ha fet gens de gràcia, sinó que m'ha indignat, que s'autoproclame el duc empalmat. Empalmat! Encara que no trobe en cap diccionari que empalmar-se és estar excitat sexualment, o en erecció, el fet és que jo sempre he sentida aquesta accepció al meu poble i per tant la done per bona en català, perquè els diccionaris no ho diuen tot, ja que són molt pudorosos; ara també n'ha fet ús el famós duc de Palma, i per tant també serà bona l'accepció en castellà.

Ara bé, és probable que a l'Urdangarín, que és un paio molt espavilat, li hagen encomanat l'espècie de priapisme, els borbons, perquè són una família a la qual li va la marxa (podeu consultar Els Borbons en pilotes, de Fidel Balés i altres. Cossetània edicions). Si és així, el podríem disculpar, sinó fora que, com l'estem mantenint entre tots, ens deu un respecte, que no l'ha tingut en absolut, deixant el sogre i el cunyat als peus dels cavalls, amb tota l'estafa que ha organitzat i en la qual semblen quasi tots implicats, per acció o per omissió.

Així que el poble assistim indignats i atònits a l'espectacle dels polítics populars i dels monàrquics. Sembla que s'han passat de la ratlla i que la gent ha anat obrint els ulls, cosa que haurem d'esperar un poc més, a les properes eleccions perquè es manifeste, contra uns i contra els altres. Quina sort, si al final de tant de sofriment i de tanta humiliació, podem fer-los fora  i podem tindre una república sense xoriços i sense bisbes.

Per acabar, pense que el que està passant al Principat és importantíssim, perquè ha quedat ben clar que això d'Espanya ja no s'ho creu la majoria del poble català, si és que abans s'ho creia. A més, ha quedat clar que aquesta majoria rebutja continuar dependents d'un Estat que consideren que els espolia i castiga, que els oprimeix. Passe el que passe, doncs, hi haja o no un referèndum, el poble ja s'ha pronunciat: a Catalunya sols se senten espanyols els espanyols que hi viuen. Així que, el que deia Pujol que són catalans els qui viuen i treballen a Catalunya, això s'ha de canviar per dir que són catalans els qui hi viuen i treballen i se senten catalans, visquen a Catalunya o fora (dels Països Catalans en avant, perquè també en poden haver a la Xina).

Entre unes coses i altres ens esperen uns anys molt interessants, i moltes coses es refaran i ja no tornaran a ser com fins ara.