LA FIRA DE SANT SEBASTIÀ, O LA FIRA VA PER DINS

LA FIRA DE SANT SEBASTIÀ, O LA FIRA VA PER DINS

Article publicat a elPunt/Avui, el dia 17 de gener de 2013

No hi ha volta de fulla i faça sol, ploga o neve, Sant Sebastià és el 20 de gener i com és el patró de Silla, doncs és festiu. Amb la particularitat que si algun any el 20 no és diumenge, es trasllada la festivitat al cap de setmana més proper, de manera que tothom pot gaudir de la fira que duu el seu nom. Enguany cal que ens preparem a suportar les inclemències climatològiques i sembla que els tres dies seran fresquets i ventosets, perquè bufarà ponent i que no gire a tramuntana, perquè seria pitjor. Així que serà una oportunitat per a agafar els paraigües i treure els abrics dels armaris, per a lluir-los.

La Fira de Sant Sebastià ha calat en els costums del poble, com si fora ancestral, quan només porta catorze anys de vida i això demostra que la idea del quadripartit de crear-la va ser molt encertada. De fet, el govern de destrucció de Baixauli que succeí el quadripartit no es va atrevir a suprimir-la, davant la ferma oposició de l'associació de comerciants i industrials de Silla, AESI. Ara mateix jo estic convençut que el poble ja no acceptaria quedar-se sense, si ningú tinguera la intenció.

Altres iniciatives positives per a Silla no han tingut la mateixa sort que la Fira, per diverses raons. Posaré uns exemples: l'edifici multifuncional i el de l'Escola d'Oficis foren avortats per Baixauli amb el concurs del regidor trànsfuga; la restauració de l'església, amb el concurs dels mateixos retors, vicari episcopal inclòs; el magne projecte de pluvials, ha estat deixat en suspens pel mateix PP que l'estava executant. I etcètera. Coses de la política local.

Posats una mica romàntics, i ara que ja m'han jubilat del treball i de la política, vull tindre un record de les coses grosses i positives que hem viscut a Silla, protagonitzades pels nacionalistes (UPV-Bloc-Compromís) començant per haver evitat la pista per les Eres. En aquest punt vull dedicar un record especial al regidor nacionalista Paco Orts, que acaba de morir inesperadament i que tingué tant a veure en aquella famosa campanya. També cal fer memòria que revitalitzàrem el Consell Agrari i que, a Silla, estant al govern o a l'oposició, els nacionalistes hem evitat cap negoci fraudulent d'urbanisme. I etcètera, o siga que hem anat fent moltes coses.

La vida política és això, anar fent (anar tirant... del carro, que diuen els més majors); sempre honradament. Una cosa que em crida l'atenció, quan hi pense, és el seguit d'enfrontaments que he tingut, potser que sistemàticament, amb alguns polítics locals, començant pel darrer i impresentable alcalde de la dictadura. A partir de la democràcia he tingut lleus enfrontaments amb Lluís Martínez, que era i torna a ser amic, i enfrontaments totals amb Baixauli; amb la valoració negativa d'aquest, he coincidit amb la majoria del poble i del seu mateix partit, que l'han bandejat. Amb l'actual govern popular no n'he tingut, d'enfrontaments importants, sols que la meua crítica mordaç els mortifica, especialment a Prieto que m'ha fet saber el seu disgust, directament i indirecta; ho lamente, però així és la vida política.

Per dir-ho tot i ja posats, sé que no tinc massa bona premsa entre alguns líders dels verds, i sols fifty-fifty entre els camarades d'EU. Ho entenc. Altra cosa seria que també em miraren de reüll els meus i espere que no, malgrat que de vegades els dedique alguna fletxa enverinada; com a mínim, crec que hi tinc més amics que desamics. Com no pense canviar, als meus anys, a qui li pique que es rasque.

M'ature, rellisc el que estic escrivint i veig que m'he posat un poc romàntic i egocèntric, cosa que no trobe gens bé; així és que hem de tornar a Sant Sebastià, ja que es tracta de la seua festa. Segons m'explicava el cronista Josep Antich, la causa de la secular pobra atenció al sant, similar al que passa en altres pobles amb els respectius patrons, ve motivat per l'enorme relleu que posà l'església, després del concili de Trento, en implementar el culte a Crist, en detriment dels sants populars.

Siga com siga, la festa que genera la Fira que porta el nom del patró local (i em reivindique com l'autor de la proposta d'anomenar-la així) té els seus bons efectes en l'economia local, com ho demostra l'interès d'AESI i l'assistència massiva de tot el veïnat. Enguany hem d'esperar a veure com l'afectarà la crisi que estem patint, i el temps irregular que s'anuncia; de moment m'informen que els firaires pràcticament són el mateix nombre que l'any passat. De tota manera, per a suportar el fred el millor és menjar un bon arròs en perol, encomanant-lo als bars i restaurants de la localitat; i finalment, una cassalleta Rios. El sant el tenim de la part, estic segur.

I sobre el sant i ja que definitivament aquesta columna avui ha eixit tan romàntica, vull recordar una anècdota de don Fernando, del qual, per cert, ningú parla, cosa que faré jo molt aviat, perquè pense visitar-lo.

Aprofitant la visita de la filla del Che Guevara, Aleida, entre altres coses l'acompanyàrem a l'església a veure les pintures de Vicent López. D. Fernando feia les explicacions, i jo els vaig fer veure que a l'església hi ha dues imatges de Sant Sebastià, una sobre l'altar major, amb el braç i la mà dreta alçada; l'altra imatge està a l'altar de l'esquerra, però ara el sant aixeca el braç i la mà esquerra. Ningú no s'havia adonat mai d'aquesta curiositat i jo li vaig dir a Aleida i a l'ambaixadora cubana que l'acompanyava, que era perquè el retor treia un sant o l'altre, segons l'alcalde del moment; com aleshores era alcaldessa Teresa Badenes, treia el de la mà esquerra. Tots varen riure l'ocurrència, però a don Fernando li entrà un ensurt: —No se lo crea, eso lo dice para enredrar...

Finalment aprofite per a informar que a la Fira té pensat assistir el diputat de Compromís a Madrid, Joan Baldoví, que, prèviament a la visita dels estands prendrà la paraula, en la seu del partit  (carrer de la Llibertat) per a tractar temes agrícoles i sobre tot sobre la qüestió de les aigües del Xúquer. L'hora, les 12.