MÉS BURROS QUE TACÓ I ROÏNS COM LA TENCA PUDENTA

MÉS BURROS QUE TACÓ I ROÏNS COM LA TENCA PUDENTA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 28 d'abril de 2013

El PP de València és una desgràcia per a la cultura i per al País, així de clar. No són els únics, perquè el PP de les Balears també són una altra desgràcia per a les Illes, també ho dic així de clar. Estan demostrant-ho, per exemple, en el tema de l'idioma, negant-se a reconèixer la unitat de la llengua catalana, amb arguments tan banals, que totes les llengües tenen superades, com les diferències dialectals.

En aquest aspecte, Bauzá vol anar més lluny que ningú i vol fer textos escolars en mallorquí, en menorquí, en eivissenc i, supose, en formenterenc. Ja posats, el govern d'Aragó tampoc vol que el català de la Franja siga català, sinó un xapurriau. No seria d'estranyar, doncs, que el govern valencià intentara fer els textos escolars en castellonenc, en alcoià, i en catarrogí. Són més burros que Tacó.

A més a més, adopten mesures restrictives per al seu ús i el seu ensenyament, i fins i tot, volen envair les competències estatutàries i implantar aquestes mesures a tot Catalunya. O siga, que som davant de tota una declaració de guerra.

La idea d'aquesta política agressiva ve de Madrid, s'ha covat a la FAES que dirigeix el famós Aznar (l'Ansar, que deia Bush) i l'encarregat de dirigir l'atac és el troll Wert (com el bategí). Els responsables autonòmics executors són la púrria de consellers que patim, a les Illes, al País Valencià i a l'Aragó, amb el suport de la morruda catalana, tots plegats tan roïns com la tenca pudenta.

Més coses que demostren com són de burros. Al Palau de les Corts han inaugurat l'exposició “Nosaltres. 30 anys d'Estatut d'Autonomia”, per a commemorar el 25 d'abril. A banda del detall oportunista que els botiflers vulguen commemorar aquesta data de maulets, el fet és que quan el president de les Corts, Juan Cotino, anava a beneir-la, amb la consellera de Cultura fent de padrina i els diputats del PP, patatum!, se'ls ha caigut el món al damunt.

Açò què és? deien espantats els prohoms populars. Cotino es queda mut; la consellera no cau espatarrada de miracle; Maluenda s'ha de prendre “una pastilleta”, segons afirma; hi ha una espantada popular, com si se'ls haguera aparegut el dimoni. L'exposició està plena de quadribarrades, de llengua catalana, de País Valencià, fins i tot hi ha els Països Catalans. I hi són Joan Fuster, Raimon, Estellés...

Pel que es veu, ni coneixien el contingut de l'exposició que el superconseller Serafí Castellano havia encarregada i pagada. Ara no saben si censurar-la i clausurar-la, i gràcies que el periòdic de dretes, Las Provincias, ha penjat en PDF el catàleg, s'ha immortalitzat aquesta rocambolesca història.

Un altre cas tan esperpèntic el protagonitzaren fa 35 anys uns altres burros del GAV, que actualment estan integrats en el PP. Editaren en facsímil la “Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana” del Pare Fullana, sense llegir res més que el títol. Una vesprada de primavera envaïren els aparadors de les llibreries de la ciutat tot de gramàtiques, que hagueren de retirar l'endemà de bon matí, excepte tres que jo, estupefacte i divertit, havia comprades.

Aquella mateixa nit, algú, que sabria llegir, se n'adonà que Fullana proclamava que el valencià “no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rónegament existixen certes diferències dialectals...”, entre altres coses. Aquella nit a València no hi hagué sang, de miracle.

Són dos casos significatius que es tracta de persones especialment illetrades, potser que analfabetes, però que, per a la nostra desgràcia, estan al front de les institucions, fent el cafre. Per a la nostra vergonya (ells no en tenen) donen la talla del país absurd i desgraciat que, amb la seua pobresa intel·lectual i prepotència, han dut al paroxisme xovinista més tronat.

Doncs amb aquesta gent ens les hem d'haure. I com? em demana un grup d'ensenyants mallorquins amb els qui prenc cafè aprofitant una visita als néts. Doncs, com sempre, resistint, oposant-nos, desobeint... i fent vagues i escratges. Els explic que estic d'acord amb la catalanització de la paraula argentina escrache, entre altres raons perquè porta bojos als del PP i la volen prohibir i, doncs, que es foten.

Aquests ensenyants són gent jove i no visqueren ni les misèries del franquisme, ni l'estafa de la transició. Volen que els conte alguna cosa de la Batalla de València, o siga una de les batalletes del iaio, que sóc jo. Els conte els tres anys posteriors a un Pla Experimental que posàrem (posí, en certa manera) en marxa el curs 1978-79 per a ensenyar el valencià de manera oficial per primera vegada en la història moderna. Els explic com lluitàrem i resistírem els ensenyants, fins que arribaren els socialistes, signaren un pacte d'interessos amb ACPV i s'acabà tot... Fins ara, que estem com estem.

Una joveneta diu que un company valencià no para d'insistir-los perquè donen suport a coses valencianes, concretament les d'Acció Cultural del País Valencià; que què és tot això. Els explique que són maniobres de distracció i de traïdoria a les que no han de fer cas, que tot és una mentida i un abús de la confiança aprofitant-se de la bona fe de la gent...

Plou a Mallorca i plou a València, la mateixa aigua. A Mallorca i a València la mateixa llengua està patint la mateixa agressió espanyolista i miserable del PP i del troll Wert. A Mallorca i a València hi ha els mateixos ensenyants fent els mateixos esforços per a resistir els atacs. La sort d'uns i d'altres és la mateixa. Mengem rubiols i crespells i bevem herbes seques i dolces, perquè demà tornem a la guerra i ens hem de trobar amb forces.