diumenge, 15 de desembre de 2013

NADAL, MENJAREM TORRONS I CORRUPCIONS

NADAL, MENJAREM TORRONS I CORRUPCIONS
Article publicat a el Punt/Avui el dia 15 de desembre de 2013


Com el temps passa volant, ja som en les vespres de Nadal, inevitablement, inexorablement. La gent més vella notem més penalitats a sobre, mentre que la gent més jove continua la seua vida esplèndida i intrèpida, gaudint-la el millor que poden. Supose que aquesta mena de reflexió s'haurà repetit milions de vegades, per milions de persones, perquè no hi ha res més cert: tempus fugit, que deien els romans. C'est la vie, que diuen els francesos.
A mi, en lloc de les bajanades clàssiques de desitjar bones festes i bla, bla, bla, sempre m'ha pegat per mostrar-me agressiu, tant que mai felicite ningú, ni tan sols conteste els missatges nadalencs que m'envien. En el seu lloc procure fer denúncies d'unes quantes persones, institucions i actuacions polítiques i socials. Ho he comprovat revisant el que he escrit cada any a El Punt, que és el material que tinc més organitzat, gràcies a l'ordinador.
Enguany, posat a escriure, el primer paio que em ve al cap és el descarat de Gonzàlez Pons, no sé per quina raó, perquè n'hi ha molts per a triar. Segurament és perquè de tant en tant em ve a la memòria haver llegit en algun moment que essent conseller d'urbanisme legalitzà una maniobra (PAI) per afavorir la seua família, a Planes. Com sembla que allò ha caigut en l'oblit, sempre m'ha escamnat.
He cercat al google i he vist que no, que tothom no se n'ha oblidat, i que Vicent Català (Compromís) ha presentat, al respecte, una pregunta en les Corts, i que molta més gent s'ha ocupat de denunciar el cas, però malgrat aquests esforços, ni la gran premsa de l'Estat, ni de la del País, s'ha ficat molt endins. Tampoc no ho han fet els partits de l'oposició.
Jo ja sé que, família per família, les històries dels Cotino són molt més grosses, però així i tot em preocupa que el bocamoll de Gonzàlez Pons s'esmunya com les anguiles. Així que espere que algú s'hi pose a escarbar i a denunciar. Es tracta del PAI del Mas de la Foia, de Planes, de 471.000 metres quadrats d'ús agrícola, transformats en urbans en 2007, quan Gonzàlez Pons era conseller del ram. El destí de la requalificació són 292 xalets de 300 metres quadrats cadascú. Per a obtenir més informació: www.lajoyadePlanes.com.
Evidentment, casos com aquest els tenim a cabassos, tant que sembla que ja no són ni notícia. És una de les conseqüències negatives de tanta corrupció que està aflorant, que són tants els casos que finalment ens avesem a les notícies i acabem immunitzant-nos. Ací està el perill, que els “acceptem” com a inevitables.
Encara és pitjor si, ingènuament, el veïnat acaba generalitzant la corrupció i donant-la per intrínseca en tots els càrrecs polítics. Això és terrible. Jo he explicat alguna vegada que, quan acabí la meua alcaldia de Silla, em trobí en mig d'una acalorada discussió de bar on es debatia si els polítics eren tots uns lladres o no; com guanyava el sí, vaig recordar-los que jo havia estat alcalde, amb l'esperança de lliurar-me'n... Però tu és que vas ser un fava!, em digué algú. O siga que per aquell vehement veí, els polítics o són uns lladres o uns faves.
Com a més a més, en els casos que arriben a substanciar-se la justícia és lenta, i finalment acaben en res, o en amnisties (per exemple, el cas Gürtel, que no acabarà mai d'instruir-se; el cas Fabra, acabat en res; el cas alcalde de Torrevella, acabat en amnistia; el cas...). Per tot plegat és natural que tinguem tanta desconfiança, inclosos els més exigents.
És evident que amb tot açò, l'Estat estiga reconegut com dels més corruptes del món i que el nom Espanya no genere ninguna confiança, que “no venga”, que és la preocupació del ministre d'Exteriors, Garcia Margallo. Per tant, haurien de prendre mesures. Jo els en vull suggerir una que bàsicament és que en lloc de voler tapar res, aprofiten que tenim tants lladres per a pegar-li la volta i que inviten els turistes a venir, a veure en viu com es manté la tradició dels bandolers. Això seria com fer de la necessitat virtut.
De fet, a València, que és un poc el curumull de la corrupció de tot l'Estat, hi ha l'oferta del tour turístic de la corrupció, que té molt d'èxit, perquè sembla que ve gent de tot arreu a veure en directe el desficaci de tot el que ha passat a València. Aquesta idea podria exportar-se a altres indrets de l'Estat, encara que mai ens superarien als valencians, d'això podem estar segurs.
No sé, és una idea que es podria estudiar. En resum, es tracta que ja que tenim lladres, en lloc d'amagar-los, els mostrem, com en el circ, i treure'n profit de l'espectacle. No hem d'oblidar que el tema dels bandolers ha donat per a molta literatura i per a pel·lícules, el que vol dir que el veïnat està predisposat. De fet, l'èxit dels programes de la tele on trauen els draps bruts dels personatges més nefastos, n'és una altra prova de les possibilitats de la idea.
En fi, qui puga menjar torrons per a celebrar els Nadals, que li aprofiten. Els torrons rimen bé amb corrupcions, lamentablement, i Bárcenas segur que en menjarà, a la presó o fora.