UN GRAN TIBERI CONSTITUCIONAL (sic)

UN GRAN TIBERI CONSTITUCIONAL (sic)

Article publicat a el Punt/Avui el dia 8 de desembre de 2013

Divendres passat, aprofitant que era la festa de la Constitució, m'empassí, acompanyat d'uns amics, un excel·lent arròs en perol, amb ànecs de l'Albufera abatuts a trets d'escopeta, manetes, galtes i morro de porc, naps, penques, espinacs i moniatos. La teca la vaig cuinar jo i, perdoneu la immodèstia, estava esplèndida. Evidentment, no celebràvem la Constitució, ni pensar-ho; en realitat cap dels amics l'havíem anar a votar en el seu moment, ni ens inspira cap confiança actualment i, per tant, doncs, fèiem l'àpat per a menjar i beure, i per a xerrar a pler, aprofitant el “pont de la puríssima constitució”. Una broma.

Part de la conversa fou sobre la mateixa Constitució, sobre si finalment la reformarien o no, especialment. Si ho fan, serà per a fotre'ns encara més, afirma Andreu. Segur que sí, qualsevol constitució espanyola sempre es farà contra nosaltres, que diu Pep. Passa'm el vi, I comencem a fer memòria de les actuacions del Tribunal Constitucional contra els nacionalistes.

Passem al tema estrella del moment, la independència de Catalunya, i coincidim que Mas està fent-ho molt bé, però que la cosa és complicada i que cal que tothom s'espavile a fer concessions, perquè no es pot fracassar, i que la pregunta que s'ha de fer en el referèndum l'ha de guanyar amplament el sí... Si fracassem, merde!, com diuen els francesos, que dic jo. El perol va buidant-se i de fet hi ha qui ja ha repetit tres vegades.

La vesprada dóna per a molt i els temes més diversos es succeeixen de manera natural. Com ens hem reunit a Silla també parlem del quadripartit, que ja és història passada. Algú pregunta si se sap res de Francesc Romeu, que sembla desaparegut, però que segons Vicent Cebolla m'ha explicat, ell va fent, ell va a la seua... Els recorde com fou que no aconseguí l'alcaldia de Silla, per la meua culpa.

Conxa pregunta sobre Cotino. La riota és general. Aprofite per a explicar-los als qui no coneixen l'anècdota, com fou que volgué fer-me entrar a missa un dia del Crist, quan el vaig rebre a la porta de l'Ajuntament: —Vinga, alcalde, vinga, que allí ens volen a tots... Ara, amb tot el merder de la Gürtel, entre les indecències que està estudiant el jutge, apareix implicat aquest personatge. I és que quan més beatos són pitjors, que rebla la Tonyi, que és la qui menys parla, però quan ho fa, sentencia.

A Lluís l'ha cabrejat especialment la sentència del Constitucional sobre que l'Església no ha de pagar l'IBI dels seus immobles. Ell, que acaba de pagar la contribució de casa de sa mare, està que bufa. Això és una injustícia absoluta i hauria de ser anticonstitucional perquè l'Estat és aconfessional, no? Doncs, si ho és que suprimisquen aquests privilegis tenebrosos, o en cas contrari que ho diguen així a la seua “constitució”, perquè tota Europa se n'assabente. Açò no es podria dur a Estrasburg?

Aquest país, que és conegut arreu del món per la corrupció dels seus polítics i de les seues institucions, ja està rebent correctius importants, comente. El darrer és la denúncia que ha fet Mario Draghi, director del Banc Central Europeu, en el sentit que els diners que han injectat fins ara als bancs espanyols, en lloc de destinar-los a la concessió de préstecs a les empreses mitjanes i a les famílies, els bancs els han destinat a comprar deute públic, o siga a guanyar més diners i a salvar-los la cara als polítics. Els dos amics empresaris de la colla es manifesten escèptics, després del calvari pel qual els estan fent passar.

Com era natural, el tema en què més ens entretenim i més bilis ens fa destil·lar és la corrupció. Coincidim que corrupció n'hi ha a tot el món, però que ací els corruptes tenen més immunitat que enlloc. A Alemanya els ministres dimiteixen per haver copiat una tesi i ací no dimiteixen per res del món. A França es descobreix que un ministre té diners a Suïssa i el destitueixen immediatament, i ací?

Propose preparar una esmena a la Constitució espanyola, ara que parlen de modificar-la. La qüestió seria considerar que serà un delicte grossíssim això de fer promeses electorals i no complir-les. Que el Constitucional vigilarà d'ofici tota la propaganda electoral i que si troba cap engany, inhabilitarà els partits mentiders. I que es considere delicte en el Codi Penal. Que se diga així de clar i ras, en ambdós textos, Estem convençuts que aquesta proposta no serà acceptada ni pel PP, ni pel PSOE.

Ens hem acabat tot el perol i tot el vi. Passem als licors i als pastissets. Ja s'ha fet de nit fosc. El futur també el veiem fosc, i per això li tirem més mistela (de Montserrat) al cos. Tornem a les qüestions locals, perquè ja estem acabant el tiberi. Algú sap res de la notícia que Baixauli es presentarà en una llista de Ciutadans? Com? Això no és possible. Sí, si, i que Roser Saborit es presentarà per UPyD... Per acabar la vesprada constitucional no han estat gens malament aquestes dues notes d'humor negre.