UN ESTAT SENSE FUTUR

UN ESTAT SENSE FUTUR

Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 de desembre de 2013

 

 

Als valencians tothom ens posa les banyes, de la manera més ignominiosa perquè damunt de cornuts i pagar el beure, com ara demostrarem, també som els més desgraciats, perquè paguem més que ningú i rebem menys que tots. Aquesta és una raó, el deute històric, que sols reclamàvem fins ara els nacionalistes i que ara se l'han feta seua tots, des dels socialistes fins a Fabra i Rus!

Però en aquesta terra feliç, de sant Vicent i la Mare de Déu, no tothom està disposat a reconèixer que Espanya ens fot, sinó que encara hi ha els panxacontents d'ofrenar noves glòries a Espanya. Pitjor per a ells, perquè el deute supermilionari que portem a les esquenes l'hem de pagar a escot entre tots, els qui protestem i els qui no.

Per exemple, hem de pagar entre tots tota la bogeria constructora de grans edificis públics sense cap sentit; les inversions en festes i saraus (Fórmula 1, competicions navals, aeroport de Castelló, visites papals...); tot el que s'han tirat a la pera els furtamantes d'Emarsa, els dels ajuts al Tercer Món; totes les comissions de la Gürtel, Brugal ...Tot això ho hem de pagar, vulguem o no vulguem, entre tots i estem pagant-ho, i com Madrid no ens paga com toca, ni el que ens deu pel deute històric, ni per la població real del País, encara estem més fotuts.

Però podem estar tranquils, perquè encara que ja no queda ni un cèntim al calaix, el govern central ens salvarà, magnànimament. Com? Doncs, avançant-nos els diners perquè paguem les factures als proveïdors; nosaltres els els retornarem amb interessos. Ho fan perquè obtenen els diners dels bancs, al 6%.. Aquests els reben del Banc Central Europeu, a un interès gairebé del zero per cent. Els diners europeus s'havien de destinar a finançar les mitjanes empreses i les famílies, però els bancs prefereixen prestar-los a l'Estat i obtenir beneficis. I així està la bola muntada i el poble que es fota. Heu vist quina poca vergonya?

Per a fer front als venciments dels préstecs i dels interessos, el govern valencià té en marxa tres mesures: retallar ajuts, especialment els destinats a les persones més desvalgudes, a l'educació i a la sanitat públiques; augmentar els impostos i les taxes; retallar algunes despeses, que no els afecten directament a ells. Contràriament, els sous dels polítics són intocables; els balanços dels bancs van a l'alça; hi ha els intocables de sempre, entre els quals l'església que no paga l'IBI; finalment, els qui han robat no tornen ni un cèntim.

En la situació en què ens trobem, doncs, aquest Estat no té futur i ja no és qüestió de canviar la constitució, o de proclamar la república federal... Açò ara mateix és ja el campi qui pugui. En aquestes circumstàncies, doncs, l'única eixida que té la nostra joventut, en l'atur i sense perspectives, és l'emigració i trobar un treball digne en un país digne, que no tenen ací. Per a la gent més gran i també en l'atur, el seu panorama és pitjor. Les bosses de pobresa cada dia són més grans.

Sincerament crec que l'Estat ha fracassat, requiescat in pace. L'ha fet fracassar la golafreria i l'egoisme dels seus polítics i banquers. El poble el que fem és treballar i pagar i de la malversació generalitzada no en tenim cap culpa, però hem de pagar el desficaci dels poderosos.

En les actuals circumstàncies d'immoralitat, que podem dir institucional, no és d'estranyar que es presenten ofertes noves, programes nous i que hi haja qui se'ls crega. El darrer ha estat el de Ciutadans-Ciudadanos. Llegint els noms que va avançant la premsa, els que més ressalten són els polítics que han fracassat en el PP i en el PSOE, que ara volen provar sort en aquesta nova formació. Segurament pensen que és el millor moment de canviar de camisa, quan el crèdit dels populars i dels socialistes estan per terra i amb les properes eleccions, que són una oportunitat, a la vista. Una tal Rosa Díaz també va pel mateix camí.

Com a mi em preocupen les formacions nacionalistes, crec que també haurien de saber aprofitar la conjuntura. Espere que els grupets menors sabran arribar a acords que els facen majors, cosa urgent de cara a les properes eleccions europees. Mirar-se el melic no és massa positiu, euforitzar-se, tampoc. Crec que la millor cosa que es pot fer és treballar amb honestedat i amb decisió.

Altra cosa és l'espectacle que estan donant el PSOE i el PP a càrrec del referèndum de Catalunya. A banda que tant els populars com els socialistes són espanyols fonamentalistes, més els primers, però gairebé iguals, el fet és que els dos partits han de satisfer els seus electors, que normalment demanen sang a la plaça. Per això, en lloc de cercar la manera de solucionar el “problema” de Catalunya, l'agreugen tant com poden. Ells confien que doblegaran els catalans, i els amenacen sense parar. Sense cap dubte, estan profundament preocupats i han d'estar-ho perquè saben que finalment perdran la batalla, l'any que ve o quan siga. De moment, l'independentisme ha irromput amb força a tot l'Estat i ja no es pot aturar. Per tant, que vagen fent-se a la idea que aquest Estat, tal com l'hem conegut, ja no té futur.