UN NADAL A MALLORCA

UN NADAL A MALLORCA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 29 de desembre de 2013

Encara que per motius diferents que Chopin i George Sand, també he estat a Mallorca en hivern; ells ho feren perquè estaven malalts (reuma i tuberculosi) i els pobres s'ho passaren malament, perquè no milloraren la salut i féu molt de fred; a més a més, no s'entengueren gaire amb els mallorquins. Jo en canvi, estic bé per a la meua edat, i he vingut perquè ací hi viuen els fills i els néts i he gaudit d'uns bons dies de Nadal, frescos però saludables; i a més a més, m'entenc perfectament amb la gent, que trobe amable, hospitalària, culta i progressista; evidentment, la llengua facilita els contactes.

No contaré les coses personals i positives que he viscut, sinó que em referiré immediatament a la política local, a la tenebrosa política local. Sempre que he vingut de València, on també patim un pèssim govern, no m'ha sobtat mai la virulència del govern balear, perquè més o manco són i fan el mateix. Resumint el panorama, en paraules d'un amic, el que passa ací és que “a ses Illes governen els bàrbars”. Diccionari en mà, bàrbars vol dir incivilitzats, incultes, grossers, fins i tot cruels.

Però, front a la barbàrie que els assetja, el veïnat de ses Illes ens va donar, no fa gaire, una autèntica lliçó de moral i de resistència, prenent posicions amb claredat i valentia contra la política negativa i destructiva del govern de Bauzá, que exerceixen contra la llengua catalana, contra l'ensenyament i contra la sanitat públiques. És evident que els bàrbars no saben què és la democràcia i sols entenen de l'exercici de la força, emparant-se miserablement del fet que obtingueren la majoria absoluta en les darreres eleccions, i per això no han fet cas de les protestes i continuen ordenant al seu gust la vida dels balears.

A més de la coartada de la majoria absoluta, també compten amb els suports “intel·lectuals” més estrafolaris que es poden imaginar. Exactament compten amb una colla indocumentada que s'autotitula associació cultural Grupo d'Acció Baleà, que seria com el GAV o el Rat del País Valencià. Aquest grup baleà, que copia els invents dels seus congèneres valencians, han presentat una proposta d'ortografia distinta de la normativa, i defensen la idea que s'ha d'escriure com es parla. O siga, el mateix que es proposava a València.

Per exemple, la seua proposta (entre parèntesis) per a denominar els pobles té aquestes perles. Inca (Inquê), Puigpunyent (Puchpuñent), Valldemossa (Vaidemossa), Llubí (Yübí), Lluc (Yüc), Marratxí (Mèrratchí), etc. En aquest tema els balears han superat els valencians, que no foren tan agosarats.

Doncs bé, aquesta colla d'analfabets, que creuen que la seua ignorància és suficient per a canviar la filologia i la història, tenen línia directa amb el govern balear i amb el seu president madrileny, Bauzá. Aquest manté, en conseqüència, que els al·lots han d'escriure cadascú en la forma dialectal del seu poble i com a mínim en mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Encara no ha dit res de com han de fer-ho els al·lots d'Alaró, Lloseta i Binissalem, que tenen una característica fonètica molt peculiar i obren més que ningú del món la e oberta;o els al·lots de Sóller, que Déu n'hi do.

Una de les ordres de Bauzá consisteix en convertir els escolars en delators dels mestres que no apliquen les polítiques espanyolitzadores i descatalanitzadores que han ordenat. I ja hi ha casos d'aquestes delacions. Concretament una al·lota de Marratxí ha denunciat el director de l'institut, a qui ja han obert un expedient. En resposta a l'agressió els ensenyants faran una vaga el primer dia d'escola, 7 de gener.

Aquest pintoresc president, que és l'alumne més aplicat del ministre Wert, i fa tot el que li manen amb molta dedicació, ha reclamat a Madrid, davant la flor i nata popular, que li reconeguen el mèrit d'haver estat el primer a aplicar les disposicions ministerials contra la llengua catalana, com ja he dit altres vegades.

I ara que parlem de Wert, vull recordar que fa uns dies, una assessora seua demanà a la UIB, i ho escriuré en les seues paraules: “¿Qué sueldo cobra el señor Ramón Llull por dirigir la càtedra que lleva su nombre?” Al ministre li passa com a Bauzá, que a part que ells mateixos siguen més o menys burros, tenen uns assessors que són definitivament uns burros integrals.

En conseqüència, la vida política a Mallorca veig que està, com a tot arreu, en expectativa de destí. Les properes eleccions europees seran un test per al govern popular, i així ho ha reconegut el mateix Bauzá; també ho seran per als partits de l'oposició i, per tant, tot està en un bull. Al nivell que em moc ací a Mallorca, el referèndum de Catalunya té un gran interès i crec que si votessin els mallorquins en el referèndum català guanyaria el doble Sí. I si el referèndum es fes a les Illes, també. O siga que la cosa rutlla.

Finalment diré dues coses sobre la meua assistència al cant de la Sibil·la, enguany en la Seu. Com sempre, em vaig commocionar. Lamentablement em frustrà el poc interès posat pels responsables en la confecció del llibre que ens oferiren per a seguir les cerimònies, en quatre llengües català, castellà, anglès i alemany. Les versions en català i castellà no es corresponien, per a començar; una epístola de Pau era aribuïda a Titus, etcètera, fins la gota final: el text del cant de la Sibil·la no era el que cantà Margalida Rodríguez i per tant no pogué ser seguida per ningú en la lletra, ni en la versió catalana ni en les traduccions; gràcies, però, que la seua veu era sublim. En tornaré a parlar en altre moment i faré uns retrets al bisbe valencià Salinas, que em defraudà; ja ho contaré.