OBAMA, RAJOY I CATALUNYA

OBAMA, RAJOY I CATALUNYA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 19 de gener de 2014

Finalment Obama ha rebut Rajoy, al despatx de la Casa Blanca; amb l'excusa que estan d'obres en casa, no l'ha deixat quedar-se a dormir. I han parlat durant una hora, Rajoy explicant-li que Espanya va bé, que la llum ha baixat un poquet, que han apujat els sous, que estan fent-se contractes de treball, que la crisi s'acaba i que, com a Mollerussa, “los prados son verdes, el cielo es azul i les vaques pasturen i ensenyen el cul”. O siga, totes les mentides que estan dient-nos a nosaltres.

Pel seu costat, Obama li va retreure que l'atur estava pel 26%, i que solucionar aquest problema havia de ser prioritari per a parlar d'acabar amb la crisi. Malgrat aquest contundent retret, Rajoy i els seus corifeus han entès que en realitat el que feia Obama era felicitar-lo.

Com els americans són uns grans mestres en fer canvis en la seua política per raons de conveniència, la situació estratègica d'Espanya els interessa tant ara, com en temps d'Eisenhower i el manteniment i l'ús de les bases americanes són tan prioritàries com abans. Ara mateix, per exemple, és possible que ens encolomen els residus químics que han retirat de Síria i que cap país del món vol acceptar, ni per diners. Rajoy és capaç d'acceptar-los i de franc; ja ho veurem.

Eisenhower per exemple, que guanyà la guerra mundial, o siga al feixisme alemany i japonés, no tingué cap inconvenient a signar un pacte amb Franco, que era de la corda de Hitler i Mussolini, a canvi d'instal·lar les bases americanes ací. O siga que s'oblidà, per conveniència, de qui era Franco. També va influir que els dos eren anti-comunistes, evidentment.

Els americans, amb tants d'espies que tenen per tot el món, estan perfectament assabentats de com ens va per ací, ho saben tot de nosaltres. Per exemple, Eisenhower li regalà a Franco la cobertura aèria de tot l'Estat, que no tenia exèrcit espanyol, com volent-li dir, “nyas, pren”, perquè veges que us tinc agafats pels collons. I per als xiquets ens envià formatge i llet en pols a dojo, perquè ens férem un got cada dia a escola. Moltes gràcies.

Tornant a la visita de Rajoy a Obama, crec que ha estat més ridícula que altra cosa, encara que diplomàticament els americans han dissimulat. Saben perfectament com està el panorama, ho saben tot de la immensa corrupció en què vivim emmerdats, que l'Estat està venent-se a trossos als estrangers, que les màfies russes s'hi han instal·lat, etc. De tota manera, el que Rajoy vingué a dir-los a Obama, al FMI i als empresaris americans, era que havia fet la feina que li havien encomanat i que havia fet la reforma laboral, havia retallat l'estat de benestar, etc.

Els elogis d'Obama i la senyora Lagarde a Rajoy eren perquè ha collat molt bé els treballadors i treballadores, que hem perdut tots els avanços que havíem guanyat al llarg dels darrers cinquanta anys i que ha tallat de soca-rel tots els avanços socials de l'estat de benestar. Molt bé, Rajoy, li ha dit l'Obama, “és vosté un bon xic”. I a Madrid han llançat les campanes al vol.

I aquella gent, que ho saben tot i ho controlen tot, també saben del tema del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Com és possible? Jo sé d'un cas molt il·lustratiu, el d'una californiana casada amb un alacantí molt nacionalista (anys vuitanta) que, mentre visqué ací s'integrà a fons en el nostre món, parlant un català perfecte. Quan es divorcià li oferiren un treball a Amèrica per a preparar els estudiants i funcionaris sobre els Països Catalans, perquè saberen on anaven a parar, quan vingueren.

És per això que quan Rajoy intentà comprometre Obama sobre el referèndum de Catalunya, aquest li digué que era cosa nostra i que no s'hi posava. O siga, que ni sí, ni no. Rajoy es quedà amb un pam de nassos, doncs. Com tenia la resposta preparada? Doncs perquè a Obama el tenen perfectament informat, al contrari que Rajoy, que no deu saber res dels nord-americans. Aquesta diferència els dóna molt d'avantatge als ianquis.

En conclusió, què hem d'esperar d'Obama? Jo crec el mateix que diu el conseller Homs, que el seu silenci és molt eloqüent. En realitat hem d'esperar que tots els governs faran com Obama i no s'hi posaran pel mig, i això és bo per a nosaltres i molt dolent per a Madrid.

Segons Ho Chi Minh, cada poble s'ha d'espavilar, fer la seua revolució i obtenir la seua independència i per tant que ens deixen fer ja és prou. La pilota l'hem de jugar nosaltres i el resultat dependrà de nosaltres. Ells podran fer trampes, provocar fores de joc, fer-nos penals, pegar-nos potades... però la pilota l'hem de jugar nosaltres, amb l'habilitat de Messi i el coratge de Piqué i de Pujol... La qüestió és guanyar la partida.