CONTINUA EL VODEVIL D'ESPANYA

CONTINUA EL VODEVIL D'ESPANYA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 13 d'abril de 2014. 

Com tothom hauria de saber, diccionari en mà un vodevil és una peça teatral de caràcter lleuger on l'argument es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic. Una astracanada també és una peça teatral, caracteritzada per una acció desbaratada. Jo no sabria distingir una cosa de l'altra, però en qualsevol cas, crec que el que està passant en l'Estat Espanyol, als ulls d'Europa, és això, un vodevil o una astracanada.

Malgrat que s'ofenguen els qui manen, a Europa saben tot el que passa ací: de la corrupció política a la qüestió independentista de bascos i catalans; del que passa a Ceuta i Melilla amb els immigrants, a les manifestacions dels bisbes reaccionaris; saben que els bancs, que han estat rescatats amb els seus diners, no deixen ni un duro a les mitjanes empreses ni a les famílies; saben que hi ha la joventut sense futur... Ho saben tot. Ja passava quan Franco, que a fora en sabien més que nosaltres ací i per això cercàvem la premsa estrangera, que la policia tractava de controlar. O siga que a Europa coneixen el vodevil o astracanada de la nostra situació política.

Ara mateix, el ministre més gras i extravertit del govern, Arias Cañete, que ha estat designat per Rajoy per a encapçalar la llista popular a les eleccions europees, ja està en boca dels corresponsals de premsa estrangers. Per començar el mateix histrionisme del personatge els ho posa molt fàcil i, sense anar més lluny, es poden llegir les perles que ha anat soltant, recollides al google (més de dos milions d'entrades), amb fotografies i videos molt divertits.

Estic convençut que Arias Cañete seguirà donant molts titulars a la premsa, amb les seues curioses reflexions: sobre la tramitación parlamentaria del Plan Hidrológico Nacional va dir que seria “un paseo militar” i que s'aprovaria “por cojones”. Una altra de les seues profundes reflexions és que les aigües de rec s'han de tractar com a les dones “porque lo pueden perder a uno”. I així, una darrere d'altra. La llàstima és que Arias Cañete no és d'Albacete, perquè algú podria aprofitar la profunda rima que “quien mas larga la tiene, mas honda la mete” i seria la conya.

Per a donar-li major interès al vodevil d'Espanya, Rajoy hauria d'haver posat a la llista altres personatges de la mateixa talla, com Floriano, ah, quin Floriano. També es poden consultar les seues frases més cèlebres recorrent al google (més d'un milió d'entrades), amb fotografies i videos. I per descomptat, jo no m'hauria oblidat de la reina de la fira d'Albacete, Maria Dolores Cospedal, de la qual al google (més de cent mil entrades) hi ha les seues més famoses frases, amb unes fotografies espectaculars, que fins i tot la mostren en banyador i ensenyant cuixa. També podria haver inclòs l'Aguirre. Lamentablement, cap d'aquests il·lustres personatges ha estat designat pel president Rajoy, per acompanyar el ministre Cañete..

Siga com siga, hi ha un perill en tota aquesta astracanada o vodevil i és que la gent acabe trobant divertida tota la història. Vull dir que, malgrat que les notícies relacionades amb la corrupció no acaben, la gent puga passar de la indignació i el rebuig, a la resignació, o a la banalització dels problemes; que acabe acostumant-se i creient que inevitablement tots els polítics són iguals, uns lladres. Això seria terrible, però no impossible, com s'ha vist a Itàlia amb el cas Berlusconi, on la gent li reia i li riu les seues estrambòtiques i també astracanades reflexions.

És urgent, doncs, que els qui no ens divertim amb tota la tropa popular que ens malgoverna, ni ens resignem, ni oblidem la història, prenguem consciència de la importància d'enfrontar-nos-hi contundentment. Crec que hi ha una certa apatia entre la gent, o desconfiança que res servisca de res i, per tant, crec que seria terrible que es desaprofitaren les eleccions europees per a començar a canviar la situació. La feina és feixuga, però necessària.

Ja he dit moltes vegades que la falta d'ètica dels governants, la seua immoralitat pagant en negre, cobrant sobresous i comissions sotamà, lucrant-se i fent fortuna amb la política, el seu mal exemple, en definitiva, és dramàtic i perillós. Si el seu mal comportament fora imitat per la població, l'Estat es podria donar per liquidat. I la gent, tots nosaltres, estaríem justificats, perquè els qui haurien d'haver actuat de manera justa i exemplar (monarquia, l'església, el PP que governa, la banca...) no ho han fet. La gent, però, tenim més sentit comú i més ètica que els governants, com s'està demostrant.

Estic fent una crida a la participació electoral, encara que no era el motiu inicial d'aquest article, que sols volia dedicar a fer mofa dels individus que he citat i prou. Però, posat a la feina, crec convenient exigir que s'han de subratllar els partits que tinguen les mans netes i denunciar els que les tinguen brutes, perquè no és veritat que tots els polítics són iguals. Els personatges del vodevil són els qui són, ells, estan localitzats, tenen uns noms i unes ideologies.

Finalment també pense que algunes de les iniciatives d'organitzar el vot de la protesta amb candidatures ètiques, però fora dels partits, no són gens prudents i fins i tot que poden servir per a tot el contrari del que pretenen, perquè restaran vots als partits honestos i d'esquerres i facilitaran les candidatures més grosses de populars i socialistes; a canvi, aquestes voluntarioses propostes tenen molt difícil accedir a un escó.