HIPOCRESIES SOBRE ADOLFO SUÁREZ

HIPOCRESIES SOBRE ADOLFO SUAREZ

Article publicat a el Punt/Avui el dia 30 de març de 2014

Vaja per endavant que la meua intenció no és escriure res sobre aquest il·lustre difunt, ni per a bé, ni per a mal, entre altres raons perquè sóc molt crític respecte d'algunes coses en què tingué molt a veure (la “transició”, la consagració de la monarquia franquista, etc.) Per mi, que descanse en pau. Però sí que vull referir-me a les actituds hipòcrites que han adoptat els qui en vida el menystingueren i el trairen i ara s'han desfet en elogis, des del mateix rei, passant pels polítics del PP, els socialistes i en general els democratacristians, inclosos els qui tenim nosaltres en nòmina.

Tothom ha dit com era de bo aquell president, sobre la seua política del consens, sobre la seua capacitat de diàleg. I que era tan realista que legalitzà els partits comunistes i republicans, veges tu. I que com era tan responsable, quan li faltaren els suports necessaris, dimití i no féu com altres...

Pocs s'han atrevit a dir que el trairen, tant que finalment l'acovardiren i hagué de plegar. S'han callat el paper que jugaren des del rei, fins als seus grans amics, com Abril Martorell, en la seua caiguda. Sí que han ressaltat, però, que els socialistes anaven a per ell, quina cosa, tu, com si això no formara part de la lluita política.

Entre els qui han parlat més clarament hi ha la que fou musa del suarisme a València, Maria Consuelo Reyna, explicant que quan vingué allò, el rei el deixà caure, que Abril Martorell i altres començaren a fer-li totes les malifetes... Crec que no ho ha dit tot, perquè ha deixat entendre que en sap més i que podria explicar-ho. Per això la vull felicitar.

Per tant, si la que fou directora de Las Províncias, que era l'òrgan oficial de la UCD, diu la veritat i jo la crec, per què posaven tanta cara de pena tanta gent en el soterrar de Suarez, començant pel rei i la família, i Rajoy, tot el govern i la plana major del PP...? Evidentment perquè volien aprofitar-se d'un esdeveniment de tanta rellevància per a xuclar càmera i aprofitar-se'n el difunt.

Així que no hi havia sinceritat en aquell soterrar i en totes les lloances que s'hi digueren del difunt, tampoc. Com diu Maria Consuelo, en vida i quan ell podia haver-ho agraït el tingueren marginat, com si els fera nosa, i ara, ja difunt, mira-te'ls. Fins i tot l'han condecorat, penjant li la medalla sobre la caixa. Per tant, crec que hi havia molta hipocresia en tot aquell cerimonial.

Torne a repetir que a mi particularment el tema, ni fu ni fa. Però, quan t'aclaparen tant i a tothora i damunt de forma tan barroera, en totes les cadenes de la televisió, i saps algunes coses, crec que podem tenir el dret de dir: prou, ja està bé de prendre'ns el pèl.

Per altra banda crec que és un despropòsit adjudicar a Suárez tot el mèrit de la famosa “transició” perquè si és evident que jugà bé el seu paper, com feren tots i cadascú, la partida la jugaren entre tots. És cert que Suarez féu una contrició del seu passat franquista (havia estat ministre de la Falange del “movimiento”, tu), que no han fet altres, com Fraga i els d'Alianza Popular, esdevinguts en el PP que ens governa. També és certa la seua dedicació a emblanquinar la monarquia imposada per Franco...

Els qui posaren Suárez a dit, sabien el que es feien. Li degueren dir: tu salva la monarquia i salva'ns la cara a tots, fes que facen una constitució, convoca eleccions i que la gent s'oblide del passat i de demanar-nos contes... I Suárez s'hi dedicà i ho féu bé i ara que s'ha mort, doncs, li han dit que moltes gràcies.

Tornant al soterrar, entre els discursos dels polítics m'hi vull referir a les paraules tan oportunes que hi etzibà el president Mas. Vingué a Madrid a dir que Suárez hauria tingut una altra actitud envers Catalunya i la qüestió del referèndum, millor que no la que tenen “ells”. Volia dir que si legalitzà els partits comunistes i els republicans, perquè així ho demanava la gent, hauria aplicat la mateixa recepta al cas català, hauria estat més sensible a la reivindicació sobiranista de la majoria del poble català.

Jo crec que Mas ho digué clar i en el moment oportú, quan Rajoy i els seus estaven tractant d'aprofitar-se'n de la figura del difunt, reinterpretant-lo en el seu profit. El president els digué que d'això, rai; que Suárez hauria estat més dialogant i hauria cercat el consens, cosa totalment distinta de la que fa Rajoy i la seua tropa, més partidaris de la praxi legionària.

Mas aconseguí que tothom s'hi fixara en les seues paraules, les quals els del PP qualificaren d'inoportunes, com era d'esperar. Que Miquel Roca s'avingués a fer-los de caixa de ressonància als populars, això ja són figues d'un altre paner, encara que en un moment o altre, havia de passar.

Els dies del soterrar de Suarez seran recordats també perquè han coincidit amb una nova tanda de protestes universals contra les retallades socials, contra el decret de Wert, contra els augments de les matrícules universitàries... També perquè la policia i la guàrdia civil s'han protagonitzat notòries fallides, com ha reconegut fins i tot el mateix ministre de l'Interior. I també per la sentència anticatalana del TC, que alguns jutges i advocats de molta solvència titllen d'inconstitucional. La situació de pobresa de milers de famílies ens situa en un dels pitjors rànquings de tota Europa (a l'altura de Romania i Grècia)... Mentrestant som el país amb més corrupció de la classe política del món, sols superats per alguna república bananera o alguna dictadura.

Amb tot açò i amb aquesta gent de faixa i ganivet i de baixa estofa, no arribarem mai enlloc!