BAUZÁ, QUIN BRÉTOL, HA GUANYAT UNA BATALLA

BAUZÁ, QUIN BRÈTOL, HA GUANYAT UNA BATALLA

Article publicat al Punt/Avui el dia 15 de juny de 2014

Crec que sobre el president balear i pitiús Bauzá ja he dit tot el que pense però, resumint-ho un poc, que és un personatge sinistre i miserable. Molts mallorquins i mallorquines pensen el mateix que jo, com demostraren quan es dedicaren a fer-li escratges per tot arreu on anava, manifestant així la seua protesta pel que estava fent, fins al punt que deixà d'eixir de casa, com qui diu. A mi, quan jo era alcalde de Silla, si me n'hagueren fet sols un d'aquests escratges, m'hauria mort de vergonya. Bauzá, però, no en té.

Tot al contrari impertèrrit, ha continuat amb el seu programa de genocidi lingüístic i cultural, avalat pels sicaris, tan burros com ell, del Círculo Balear. De passada, també s'ha dedicat a guanyar diners a cabassos, que sembla que és l'objectiu de tota aquesta xusma popular. De la manera més impúdica possible, gràcies a la farmàcia que té a Marratxí, que és la que, curiosament, més medicines factura de tota Mallorca, ja que gestiona tota la facturació que controla el Govern, pot ingressar més d'un milió cada més, al marge del sou. També és curiós que, de tots els serveis que paga el pressupost balear, el primer que s'abona cada més siga el de les farmàcies, per davant dels mestres i dels serveis socials, dependència, etc. i, per tant, la seua farmàcia és una mina.

Legalment diuen que és incompatible presidir un govern, mantenir una farmàcia, que factura al mateix govern, amb tots els privilegis que he dit... És legal o no? I en tot cas, tot açò no és una impudícia?

Davant l'immens insult a la raó i al bon gust de tot aquest afer, faltava saber si els jutges consideren o no “legal” que Bauzá incomplisca la llei. Ho havien de dir els mateixos jutges que, no fa molt, havien sentenciat, en un cas similar, que una consellera socialista era incompatible amb la seua farmàcia. Ara, però, tractant-se del president popular, han dit tot el contrari, que sí que és possible que Bauzá explote una farmàcia com la seua. Una autèntica impudícia! Aquesta sentència, una batalla que ha guanyat Bauzá, però no la definitiva, serà recorreguda al Suprem, pel PSIB-PSOE i per MËS i per això caldrà continuar esperant que finalment es faça justícia.

Només fa uns quinze dies, en aquesta mateixa columna m'havia compromès a tirar uns quants coets per a celebrar la sentència, però com en aquest cas els jutges han fet tururut, m'hauré de conformar amb la traca que li dedique, avui, al personatge en qüestió.

Pense en Sèneca quan advertia que: quod non vetat lex, hoc vetat fieri pudor; el que no prohibeix la llei, ho ha de prohibir l'honor. Volia dir que les coses, malgrat que puguen cenyir-se a la “llei”, tenen un límit: l'honor, que ell diu el pudor. Estaria pensant amb Bauzá? No és possible, perquè Séneca era moralista, però no sabia d'arts endevinatòries. És probable que estiguera pensant en altre mafiós de l'època, perquè sempre n'han hagut per aquestes dues penínsules mediterrànies.

Al marge, doncs, del que han “sentenciat” tres jutges del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) i tenint en compte el vot de dos dels jutges, contraris a la sentència i encara a l'espera del que dictaminarà el Suprem, una cosa és certa per a mi i és que Bauzá no té cap honor, no és honorable, no té cap pudor, és un impúdic.

Els qui confiem que finalment es farà justícia de veritat, estem convençuts que la mena de màfia siciliana que s'ha emparat de les Illes, del País Valencià i de l'Estat..., tenen els dies comptats. Sols és qüestió d'esperar a la porta de casa que passe el taüt dels enemics, com fan els musulmans. A fi de comptes, com diuen els espanyols, “a todos los cerdos les llega su san Martín” (senyors correctors, deixeu-ho així, si us plau). Ara que estem parlant de la república i de la monarquia és un bon moment per a recordar que també a aquell Franco dels nostres malsons li arribà el seu dia de sant Martí i estirà la pota, o siga que és qüestió d'esperar, que tot arribarà.

Per exemple, les eleccions són l'any que ve, o siga d'ací un no res, i les perdran els populars, segons les enquestes. Quan ens haurem tret de sobre els mals somnis de Bauzá, de Fabra, de Rajoy... i de tota la tropa que els acompanya, els partits progressistes hauran de dedicar-se a redreçar totes les coses dolentes que ens estan fent aquests personatges. Per poc marxista que hom siga, és evident que la història va per aquest camí i, com em deia Jaume Sastre, és evident que guanyarem. Per a Bauzá, però, la història sols li reservarà el nostre menyspreu, les actuacions de la justícia... i la seua farmàcia.