diumenge, 8 de juny de 2014

SALUT I REPÚBLICA

SALUT I REPÚBLICA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 8 de juny de 2014

Com tothom parla de la dimissió/substitució del rei, jo també ho faré, sense cap entusiasme ni cap desentusiasme, ja que un rei per l'altre, el resultat serà el mateix, sols que haurem de mantindre un altre Borbó i la seua família. Malgrat la meua desconfiança en el sistema, vull afegir-me (des de casa) als que s'estan manifestant per la república i es confessen anti-monàrquics.

Fent un resum del que passà, hi hagué aquell fantasma que digué que ho deixava tot “atado y bien atado”, cosa que fou una de les poques veritats que digué en tota sa vida. En efecte, però, com pogué ser que tinguera aquell convenciment i l'encertara tant, tan burro com era? En realitat les seues paraules no tenien cap mèrit, perquè sols manifestaven que volia que se fera la seua voluntat, fins i tot després de mort, que és una dèria dels dictadors.

L'acceptació de la seua voluntat depengué no d'ell sinó dels polítics, que manipularen allò de la “transició”. Si el règim de Franco era una dictadura, amb la mort de la cuca hauria d'haver-se acabat el verí, però no fou així i la “voluntat” de Franco fou respectada, amb la designació de Juan Carlos com a rei. Com quan un dictador nomena un successor aquest no té cap legitimitat, la pregunta és com fou que s'acceptà la pantomima?

Uns diuen que la transició fou un exemple per a tot el món, que seria com dir que les dictadures han de succeir-se a si mateix, canviant un poc les cares i avant. O siga que seria una cosa així com si mort Hitler, l'hagués succeït un altre nazi nomenat per ell mateix. Tanta por tenien els polítics a l'exèrcit, i als prohoms feixistes?

Altres diuen que amb aquella decisió s'acabà la guerra civil definitivament i que s'inaugurà una pròspera etapa per al país, i “democràtica”. O siga que, en lloc de retornar els drets democràtics al poble, o siga la república, que havia estat elegida majoritàriament en 1931, ens feren tragar un marró real. Per això podem dir que, d'alguna manera, el franquisme s'ha prolongat durant aquests darrers 40 anys de monarquia. Aquella transició fou, doncs, una traïció.

Així les coses, parlar d'una segona transició, que durà el nou rei sota el braç, com alguns ja parlen, és parlar d'una segona traïció. Passarà amb el fill, com passà amb el pare, que no seran proclamats reis per la gràcia de Déu, ni per la gràcia dels homes, sinó per la desgràcia de Franco.

Nosaltres en particular, els ciutadans hereus dels que foren sotmesos a la força per un altre rei Borbó i també Felipe (el V) amb el Decret de Nova Planta, por el justo derecho de conquista, tenim encara més raons que ningú per a no acceptar la paròdia que preparen a Madrid.

Per això reconforta veure que els diputats nacionalistes, comunistes i verds tenen la dignitat de reclamar la república, tot i recordant els enormes sacrificis de tanta gent morta pels ideals republicans, assassinada, exiliada, reprimida. I encara ens reconfortaran més si no voten la nova investidura, o, fins i tot, que els més moderats s'abstinguen, o que Mas no hi vaja a Madrid a la cerimònia.

Els que hi aniran ho faran invocant el respecte a la Constitució, i ho faran amb alegria i cridaran visca el rei; seran els populars i els socialistes i alguna excrescència política més. Però, i el poble què diu? Jo crec que al poble li agraden aquestes coses de reis i de princeses, perquè tothom somnia en ser reina per un dia. Al respecte crec que els qui tallen el bacallà són prou burros, perquè jo, en el seu cas, hauria convocat un referèndum i hauria guanyat la monarquia, i ja està. Però com no tenen la consciència tranquil·la no s'atreveixen. 

Així que continuarem amb l'assignatura pendent, com els qui no acaben mai la carrera. Continuarem sent el cas singular a tota Europa de seguir sota els efectes directes de la voluntat d'un dictador.

És evident que, fins i tot en aquestes circumstàncies, a nosaltres no ens falta l'humor, que ens fa l'efecte del bàlsam als nafrats i per això circulen per internet comentaris molt divertits, acudits jocosos, muntatges fotogràfics... Hi ha una fotografia del nou rei penjat cap per avall, en al·lusió al seu predecessor i primer rei de la saga borbònica, Felip V, que el mantenen així al Museu de Xàtiva, en venjança de les maldats que els féu patir.

Quan jo era jove tenia una titella, que jo li deia Franco, penjada del coll i cap avall en el meu estudi. Algun dels amics o amigues que hi venien degué d'anar-se'n de la llengua, perquè la Guàrdia Civil em cridà a la caserna. Jo ho vaig negar, naturalment, guardí la titella i no se'n parlà més, perquè jo era amic del fill del tinent. Ara recorde que aquella ximplesa em produïa una satisfacció morbosa i per això entenc els xativencs, i els qui els imiten, com aquells mestres que penjaren cap avall el conseller Font de Mora.

Així que acabe com m'ensenyà l'avi Vicent, a qui avui li ret un record molt especial: salut i república!