UN ALTRE EXEMPLE MALLORQUÍ: JAUME SASTRE

UN ALTRE EXEMPLE MALLORQUÍ: JAUME SASTRE

Article publicat a el Punt/Avui el dia 3 de juny de 2014

He estat una altra vegada a Mallorca, confiat que les autoritats populars de ses illes estaran, com les de València i Espanya, acollonides pel desastre electoral i he vist que no, que continuen tan energúmenes i deleroses, atacant la llengua catalana a l'escola, que no aturen. Aquesta gent són uns paranoics dels qui ja no curen ni els psiquiatres; alguns potser que psicòpates i tot. Saben que tenen la societat en contra, i en primer lloc els ensenyants, i ells continuen impertèrrits, comandats per Bauzá. Naturalment, la societat continua tan crispada com durant tota la legislatura.

Sempre que vinc a Mallorca el primer que faig és rebre informació de les manifestacions, de les vagues, dels expedients oberts contra ensenyants, de les directrius antipedagògiques, antiestatutàries i antisocials del govern, i d'alguna notícia més especial, que sempre les hi ha. I les barbaritats que fan són cada dia majors.

Aquesta vegada m'he trobat que el professor Jaume Sastre, donant un exemple extraordinari de resistència, ja duu 25 dies de vaga de fam contra el govern, tal com l'any passat varen fer els famosos jubilats, encapçalats per Jaume Bonet. Ho fa reclamant l'ensenyament públic i en català i reclamant que el govern sega a parlar amb els ensenyats, en lloc d'imposar els seus estrafolaris dictats.

Normalment, quan hi ha una persona que es declara en vaga de fam per motius polítics, en qualsevol país civilitzat els governs tremolen i tracten d'arribar a un acord perquè el vaguista cesse en la seua denúncia, però a Mallorca Bauzá ha menystingut Sastre, dient: que haga lo que quiera! Un grup d'empresaris hotelers, però, han demostrat més sentit comú i “pressionen” el govern perquè s'hi trobe una solució al problema per por que l'escàndol els perjudique el negoci. Quin cap tindrà Bauzá que no ha pensat ni en això.

El professor Jaume Sastre m'ha rebut a la Casa Llarga, on està fent la vaga, hostatjat pel famós activista i protector de causes justes i de proscrits, Jaume Santandreu; un gran home i tota una referència moral i política a Mallorca.

He vingut amb el respecte i l'emoció que normalment se sent davant d'una persona de la categoria i la integritat de Sastre i amb el compromís de difondre les seues paraules en aquest article. Avui és dissabte 31 de maig i la vaga està arribant a la seua fi, segurament.

Sastre, a qui han visitat personatges polítics de tots els partits, inclosos alguns del PP, però d'amagatotis; representants sindicals, d'institucions culturals, de la Universitat, d'activistes i treballadors socials i de la premsa, té el discurs coherent i ferm de les persones sinceres i honestes. Paraules de pau, front als bans de guerra de la Conselleria i del mateix Bauzá, d'evidents connotacions feixistes.

Sastre és un home que inspira confiança, que sap el que vol i diu el que pensa, que parla sincerament i ferma i no tem a ningú, perquè és un home demòcrata i duu el cor a la mà. Tot el contrari, pel que es veu, del govern balear, que inspiren desconfiança fins i tot entre els seus (han perdut el 30% dels vots, o siga que se'ls ha acabat la majoria absoluta amb què han tractat de “justificar-se”); que no saben altra cosa que la seua ignorància, que empren el llenguatge de la intimidació i desconeixen la democràcia i tenen el cor dur i torb.

Donada la precària situació de Jaume, m'havia compromès a fer-li una visita curta, però dialoguem durant tota una hora, mentre la meua nora fa fotografies i grava la conversa. Parlem de com va la seua lluita, de la repercussió que està tenint el seu exemple per tot arreu, de les mostres de solidaritat que està rebent. Em diu que en aquesta batalla ell és el guanyador, perquè sap que el que fa és just i que la justícia triomfarà, com ja li passà amb la batalla de la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez, que finalment és pública com es reclamava.

Anímicament el trobe molt bé, encara que no pot ocultar l'enorme esforç que està duent a terme. Dos metges se'n cuiden de la seua salut, amb el seu consentiment. El veïnat, em conten, vigila la casa i alguns amics, il·lustres com Biel Majoral, se n'ocupen de les coses que estima, com els seus arbres.

Com està posant en risc la seua pròpia vida defensant l'educació pública i la llengua catalana, i enfrontant-se al somiatruites de Bauzá i els seus analfabets sicaris, Jaume Sastre la mateixa vesprada de la meua visita ha tingut la satisfacció de veure com s'aplegaven milers i milers de ciutadans, “enllaçats per la llengua”, que li dedicaven els seus records, que li agraïen el seu exemple i que l'aclamaven.

Me'n torne a València convençut que guanyarem, com diu Jaume Sastre, que la nostra és una reclamació i una exigència tan justa, que guanyarem. Jaume Sastre, com Jaume Bonet i els iaios de l'any passat, i els milers de pares i mares i estudiants, i tots els ensenyants balears i els qui els donem suport a Catalunya i al País Valencià, guanyarem, i per a Jaume la història sols tindrà que lloances.

Tot al contrari, estic convençut que ja s'ha acabat l'era de la barbàrie de Bauzá, que passarà a la història com el personatge més nefast i feixista que han hagut de patir mai els illencs. Si a més a més, d'ací uns dies el Suprem dictamina que aquest patètic personatge ha actuat il·legalment en el tema de la incompatibilitat del seu càrrec i la seua farmàcia, la festa que podrem fer serà amb traques i coets i Bauzá sols rebrà que blasmes i el nostre menyspreu..