L'ESPERANÇA DE RES, O EL NOU ARQUEBISBE

L'ESPERANÇA DE RES, O EL NOU ARQUEBISBE

Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 de setembre de 2014

El nomenament del nou arquebisbe de València ha estat rebut pels capellans progressistes valencians d'una manera ben singular, perquè diuen que desconfien de Sa Eminència, però que estan dispostos a donar-li un temps de gràcia. No ho entenc. Perquè si saben com pensa, ja que no s'ho amaga; perquè si coneixen la seua trajectòria integrista i els seus posicionaments en les matèries sexuals i socials, no puc comprendre que encara li donen un vot de confiança, ni que siga crític.

Veig que els capellans o excapellans que s'han pronunciat (Marín i Signes) són de l'edat de l'arquebisbe, o uns tres o quatre anys majors, i per tant en el seu moment passaren els mateixos anys pel mateix seminari, aleshores dirigit i controlat pel mateix rector i equip d'integristes; o siga que varen patir el mateix rentat de cervell. La diferència és que els nostres capellans progressistes saberen reaccionar a temps i se n'isqueren de l'ortodòxia, mentre que l'arquebisbe Cañizares s'hi ha mantingut. Per tant, què esperen que passe? Quina inspiració divina pensen que el pot fer canviar de posicions amb l'edat que té?

Haig de dir que a mi no em preocupa gens ni mica que Cañizares siga de la corda del papa, o que per no ésser-ho l'hagen apartat del Vaticà; m'és indiferent. Tampoc no tinc ni curiositat a cercar “doctrina”, com fa Bausset, perquè li servisca de consell i guia; ni en sé d'aquesta doctrina, ni em preocupa. Això és cosa d'”ells” i ja s'ho faran.

Ara bé. Hi ha el tema de la llengua i això ja són figues d'un altre paner, en què sí que vull opinar. Per molt al marge, o fora, que s'estiga de l'església, i més encara si hom està en contra o a la contra, la llengua que s'hi empre té una gran importància. El fet que l'església continue ocupant un espai important en la societat fa que l'ús que s'hi faça de la llengua és fonamental, sobre tot en els temps tan crítics que travessem en la normalització lingüística.

Parle de l'església catòlica, però els mateixos arguments es poden aplicar a totes les altres confessions religioses que, normalment, sols empren el castellà. A mi m'agrada que m'assetgen els propagandistes evangelistes, o els testimonis de Jehovà, perquè sempre els faig el mateix: no els entenc res, en quin idioma parlen? Per què no parlen en valencià? Els deixe estupefactes.

Doncs, el nou arquebisbe ja ha dit que espera que l'ensenyem a parlar valencià! Un senyor de 69 anys, que diu que coneix tan a fons el terreny que ara ve a pasturar; que es manifesta valencià (d'Utiel-Sinarcas, cosa que no el justifica); que ha estat capellà d'Alcoi, ni menys ni manco; que aspirava a ser arquebisbe de Barcelona, encara que s'ha hagut de conformar amb ésser-ho de València... Aquest senyor encara no sap valencià. Als 69 anys! No puc dir que Déu el perdone, perquè no crec que el seu menysteniment lingüístic tinga perdó de ningú.

Així que els bons capellans progressistes dels dissabtes, els de Paraula Cristiana, els cristians pel socialisme, les comunitats de base i d'altres moviments de la corda, ja poden anar fent-se a la idea que tampoc ara s'aprovarà el famós missal en valencià, que ja fa anys que publicà el Consell Valencià de la Llengua. Els motius polítics que hi ha al darrere d'aquest tema, defensats pels sectors més reaccionaris i de dretes, continuen en vigor i estic segur que el nou arquebisbe hi estarà més aviat d'acord. L'Esperit Sant fracassa a València, sistemàticament. Malgrat tota la influència dels sants valencians i santes, de les beates i del canonge Espasa, que invoca el pare Bausset, al qual li suggerisc que afegisca el bisbe Sanús.

I ara vull referir-me al tema que més preocupa al nou arquebisbe: la unitat d'Espanya. Malgrat que Cañizares ha estat nomenat per a regir la diòcesi i no per a fer de professor de Formación del Espíritu Nacional, diu que ve a València pràcticament amb el mateix programa que Rajoy: España Una, Grande y Libre. Així volia haver anat a Barcelona? Recorde un acudit dels anys que Cañizares estaria estudiant al seminari, segons el qual Espanya era Una, perquè si n'hi hagueren dos ja ens n'hauríem passat tots a l'altra.

Finalment, com l'arquebisbe també ve amb molta preocupació per la moral i pels pobres, m'atreviré a donar-li alguna idea, tot partint de la base que per moral també entendrà la corrupció dels polítics. Els corruptes els té ben a la vora, pràcticament en casa, i sols ha de revisar els informes de la visita del Papa, de la qual cosa estaria molt bé que diguera res, ja que encara no s'hi ha pronunciat ni Déu. Que li passen també tot el tema Gürtel, Noos, etc. i que s'hi pronuncie, són temes de moral. Sobre els pobres, que li passen els índex d'atur, la relació de desnonats de la diòcesi, la situació dels depenents...