CATALUNYA TRIOMFANT...
Article publicat a el Punt/Avui el dia 16 de novembre de 2014
Doncs, això és el que crec, que Catalunya va triomfant i que
finalment tornarà a ser rica i plena. Tenen raó en demanar la
independència. Per això felicite els catalans i les catalanes, germans
d'allà dalt; també a Mas i els convergents, als republicans, als
d'Iniciativa i als de la CUP, per les següents raons.
A Mas,
perquè ha mantingut el tipus amb molta dignitat, ferm i decidit a
aguantar les impertinències espanyoles, com li correspon a un president
de Catalunya. “Aquí estoy yo”, advertí, per si el cercava la
policia, el fiscal o l'exèrcit, fent-se'n responsable de tot el 9-N. I
el felicite perquè ha sabut suportar amb claredat les contrarietats del
cas Pujol i família, i l'actitud indecisa de la gent d'Unió, amb Duran
al cap.
Felicite Junqueras i ERC pels avanços electorals que estan
tenint, i pel seu republicanisme. A Herrera també, perquè malgrat la
poca venda que actualment té el comunisme, ha estat molt coherent amb el
que s'havia compromès a fer. I als de la CUP, perquè són maulets, sobre
tot.
No puc felicitar els socialistes, que han fet el paper que
s'esperava, o siga el ridícul; allà ells amb les seues indefinicions i
incoherències. També han fet el seu trist paper anti-català Rivera i els
seus ciutadans, tan contundents en la seua posició espanyolista i
minoritària. Però sobre tot, qui més lamentables i furibunds han estat
són els miserables populars, amb la bocamolla, morruda i apocalíptica
Camacho al front.
Malgrat tots els entrebancs del govern de
Madrid, el que esperàvem que passara el diumenge és el que ha passat:
que la societat catalana ha manifestat, de manera civilitzada i davant
de tot el món, la seua voluntat de trencar palletes amb Espanya. Els més
de dos milions de vots partidaris de la independència parlen per si
mateix. Tothom ha reconegut l'èxit, menys el govern espanyol.
Al
cagadubtes de Rajoy li semblen pocs aquests dos milions i escaig de
vots, i diu que el diumenge fou un fracàs per als independentistes,
perquè segons ell no tothom anà a votar i els qui ho feren eren sols un
terç de la població (!). Aplicant aquest extraordinari criteri que vol
aplicar a Catalunya, en les eleccions generals de 2011, a ell no el votà
ni la quarta part dels espanyols i les espanyoles (10 milions d'un
total de 46 milions) i per tant no hauria d'haver guanyat. O no és així?
A tot el món no funciona que els qui no voten no compten i que els que
valen són els vots que s'exerceixen?
En realitat és igual el que
diga Rajoy i el govern central, perquè políticament la batalla la tenen
perduda. A més a més, ja no saben per on tirar. Alguns demanen tancar a
la garjola en Mas, altres suprimir l'autonomia, fins i tot enviar
l'exèrcit. Res de tot això seria cap novetat, perquè Madrid ja ho ha fet
sempre que ha pogut i Catalunya sempre ha resistit.
No hi ha cap
historiador a Madrid que puga explicar a Rajoy la inutilitat històrica
de les repressions contra Catalunya? No hi ha cap analista polític al
servei de la Moncloa que li explique a Rajoy que quanta més repressió
s'exerceix sobre un poble, més augmenta la resistència? La resposta és
que no, que no n'hi ha ningú, perquè en realitat estan convençuts que
ells són els bons i que Espanya és una, grande y libre, i que, per tant, els catalans són els dolents.
Els
qui en saben un poc més, un poquet, diuen altra cosa. Per exemple,
Gallardon, abans de deixar el càrrec de ministre, digué que una
Catalunya independent seria un desastre per a Espanya. I un altre que
tal, l'inefable i insuportable Marhuenda (La Razón) insistia en
un debat televisiu que els andalusos i extremenys s'ho passarien molt
malament si Catalunya se n'eixia, perquè, com podrien seguir cobrant?
Tot de despropòsits.
Sincerament crec que s'ha d'encetar una nova
política entre Espanya i Catalunya, que tanque definitivament la ferida
que portem a sobre, des del segle XVIII. Com tots els pobles tenen dret a
l'autodeterminació, nosaltres també, i aquesta és la qüestió: per què
no ens deixen votar? Perquè els espanyols són víctimes de la seua
retorçuda interpretació de la història que, com nosaltres en tenim una
altra, impossibilita l'enteniment mutu. Per tant, no hi haurà cap
possibilitat d'entendre's civilitzadament.
Aleshores, no queda cap
altra eixida que la que ha anunciat Mas: unes eleccions anticipades i
plebiscitàries i a veure els vots que obté cadascú. Si com ha passat el
diumenge passat, la majoria vota els partits independentistes, s'haurà
acabat la discussió i hauran de seure a pactar els dos bàndols com s'han
de repartir els fills i les propietats, perquè o ho fan a bones, o
s'han de posar en plets.
Bon colp de falç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada