JOSEP ALAPONT, PORROT D'HONOR DE SILLA

JOSEP ALAPONT, PORROT D'HONOR DE SILLA

Article publicat a Levante-EMV, el dia 28 de novembre de 2014

El reconeixement que enguany fa l’ajuntament de Silla dels mèrits que reuneix Josep Alapont per a atorgar-li el Porrot d’Honor té un doble significat, perquè se li reconeix la defensa que ha fet dels interessos del camp i perquè és el segon llaurador que rep aquest honor en quinze anys (en 1999 fou Porrot Jesús Mas Zaragozà, Jesús de Punta).

Alapont s’ha esforçat en la defensa dels agricultors, sense desanimar-se mai, malgrat que no li han faltat motius. Ha fet tot el que ha pogut en benefici del camp, sense demanar ni rebre res a canvi; de vegades ni l’agraïment. La seua activitat en defensa del camp, com a president del Consell Agrari de Silla, ha estat claríssima en tot moment, mantenint posicions dures i valentes, en defensa del camp, i fins i tot oposant-se a les decisions municipals i, això tots els qui hem estat alcaldes o regidors d’agricultura, ho sabem molt bé.

També hi ha la seua tasca dirigint la junta local de la Sèquia Reial del Xúquer, institució que també compta amb ell en la Junta de Govern. Gràcies a la seua idea que en les reparcel·lacions de les urbanitzacions, la Sèquia té drets per les sèquies i els marges que aporta, argument que no era acceptat pels polítics i els tècnics, fins que finalment ha estat reconegut per tothom, la secció local de Silla disposa d’una de les economies més sanes i els agricultors poden estalviar-se molts diners cada any.

La seua contundència contra els transvasaments de l’aigua del Xúquer al Vinalopó, des de Cortes, i perquè els excedents se cedisquen des de l’Assut de la Marquesa, ha estat exemplar. Així mateix la seua contundent oposició a l’abocament de les aigües de la depuradora de Pinedo a l’Albufera i a la mateixa Sèquia Real a l’altura de Benifaió, per a regar els camps de Silla.

La claredat i la sinceritat d’Alapont i el seu sentit del deure, fa que pràcticament siga insubstituïble, en les dues institucions. Ell, però, m’ha manifestat moltíssimes vegades que intenta deixar els càrrecs, però que no el deixen. Jo sempre l’he animat a continuar, perquè està fent-ho molt bé, tot i reconeixent-li que té raó d’estar disgustat i fart. Jo sé que continuarà, perquè és imprescindible.

Per altra part vull creure que els polítics que li atorguen el Porrot no ho fan per quedar bé i prou, sinó que, a través d’Alapont, també reconeixen el valor i la importància del treball agrícola. El camp és l’activitat més abandonada de totes, la que pateix la crisi més que cap altra. En aquest sentit sé que Alapont agrairia més que els pressupostos municipals tingueren més aportació per al camp, que el premi que li donaran avui, a les 8 de la vesprada, al Teatre de la Plaça.

Serà un acte just i a mi em complaurà especialment, perquè de tota la meua activitat política al poble, la més satisfactòria ha estat, sense cap dubte, treballar amb l’estellaor pels agricultors de Silla.