BAUZÁ, HERR KOMMANDANT. I FABRA, QUÈ?

BAUZÁ, HERR KOMMANDANT. I FABRA, QUÈ?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 12 d'abril de 2015

Com sempre que sóc a Palma, he llegit l'article que publica Matias Vallés al Diario de Mallorca. Sempre que ho faig puc gaudir d'una bona literatura periodística, puc fer-me una idea suficient de la situació política i social de l'illa, i puc riure'm a plaer. Fer tantes coses llegint un article sols és possible si l'autor escriu bé, és agut i incisiu, té molta informació, va directe al tema que interessa, no té pèls a la llengua, té mala llet i té gràcia.

Crec que fou a meitat de l'any passat que Vallés rebatejà el president Bauzá de herr Commandant; des d'aleshores sempre que ve a tomb (molt sovint) ho repeteix. Com l'ocurrència té el seu perquè, i encara que siga un poc tètrica perquè evoca els nazis, tothom s'hi ha apuntat i mitjançant el facebook i altres mitjans, fan riota i li dediquen tot d'improperis.

Qui més èmfasi posa és el mateix promotor, Vallès, que diu de Bauzá que és un provinciano madrileño, que presideix les Balears des del trono del pavo real i que té el Consolat del Mar com un negoci privat. També diu que per culpa de Bauzá les Balears és l'autonomia pitjor educada, “a l'altura del seu president”, perquè els illencs reben 720 euros per càpita per a educació, mentre que Euskadi en rep 1400. O que en sanitat reben 1056 euros per càpita quan els extremenys en reben 1387.

Conta les maneres arbitràries i contradictòries de Bauzà per a relacionar-se amb la gent, fins i tot amb la seua mateixa gent (consellers i càrrecs autonòmics i alcaldes) als qui nomena i destitueix a dit, en alguns casos amb tres dies de diferència, entre una cosa i l'altra... Recorda l'aberració de la doctrina Bauzá sobre la llengua de les Balears, que consisteix a dir que allí no es parla català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formeterenc. Algú ja ha protestat reclamant que també es parla cabrenc. Naturalment, amb l'historial de barbaritats i de despropòsits del personatge i les maneres antidemocràtiques de les seues actuacions, Vallès qualifica Bauzá de dictador i, segurament per això, li diu herr Kommandant.

A mi, que tinc el tal Bauzá com un personatge abjecte, m'ha agradat tant que Vallès el qualifique com ho ha fet que, sense demanar-li permís, vaig a intentar d'aplicar a Fabra la mateixa recepta: herr Kommandant Fabra. Crec que no li va tan bé com al seu col·lega, perquè aquell és més expeditiu i no titubeja, segurament perquè té un esperit militar o militarista. De fet, en lloc de quedar-se a presidir qualque processó de Setmana Santa balear, marxà a Màlaga a veure la desfilada de la Legión. La seua vocació no era ser farmacèutic, ni tenir la farmàcia amb més vendes de totes les Illes perquè s'hi negocien la major part de les receptes; la seua vocació era i és la guerra.

El Kommandant valencià Fabra és més figa flor. Per exemple, no s'ha atrevit a destituir ningú, ni als corruptes, i mira que tenia on triar. Ha esperat l'actuació de la justícia i sols ha enviat sicaris a fer pressió i demanar dimissions, quan no ha pogut resistir més les crítiques de la premsa i de l'oposició. Contràriament, Bauzá ha fulminat els qui se li han revoltat, els no obedients; fins i tot els qui han titubejat. Per exemple, els alcaldes que s'han posicionat contra el decret d'ensenyament del català, o TIL, com ha fet tota la societat culta balear, pares i ensenyants.

Fabra ha consentit la dilació en el temps del cas del seu familiar Carlos Fabra; o de l'alcaldessa de Novelda; o de tots els implicats en el robatori de les ajudes al Tercer Món (Blasco i Cia); o de l'alcaldessa d'Alacant... En cada cas, l'actitud de Fabra no ha estat la d'un Kommandant com toca.

De tota manera el que importa són les properes eleccions i la pregunta és on anirem a parar si les perden, per fi i gràcies a Déu, aquests Kommandants i les respectives tropes. La situació de les dues autonomies és pareguda: el PP no arriba a la majoria absoluta enlloc; l'esquerra tripartida, tampoc. La solució, doncs, dependrà dels dos nous partits, Podem i Ciutadans. Qui es farà amb ells? Amb qui pactaran finalment?

Ciutadans és més de dretes, com és sabut, però els separa del PP que gran part dels seus militants són desertors populars i que s'han compromès a no pactar amb els corruptes. Un pacte amb els populars seria vist com una traïció, que els passaria factura. Teòricament, doncs, aquests tals ciutadans sols podrien pactar amb el PSOE, però encara seria insuficient i haurien de comptar amb Més (Balears), amb Compromís (PV) i amb EU. Ho trobe difícil però possible, perquè haurien de fer-se considerables concessions de les dues bandes.

Els de Podem sols poden pactar amb l'esquerra i amb molta facilitat, supose, ajustant-se un poc uns i altres i abandonant protagonismes poc productius, innecessaris i/o negatius. La retòrica de Podem, que els impedeix fer segons què, és retòrica i a l'hora de la veritat s'avindran a una solució raonable, pel bé del país. Ho crec així, perquè és gent molt utòpica, però raonable.

Si qualsevol pacte depengués de mi, estic segur que faríem el de l'esquerra-PODEM, fins i tot sabria fer un pacte amb Ciutadans. Tinc experiència en pactes difícils perquè vaig ser alcalde pel Bloc, a Silla, amb PP, UV i EU. Els pactes es fan per a ajuntar partits (projectes) que no van junts, a base de concessions d'ambdues parts, acordant les coses que siguen possibles i deixant les mans lliures en les coses impossibles. És així de senzill, i el pacte de Silla durà 8 anys i la gent encara el recorda. Ara bé, com deia dilluns passat en aquest diari (“Qui és el més guapo?”), si tots volen ser el més guapo o guapa, la cosa ja no és tan fàcil i l'esforç personal de cadascú ha de ser major, però encara així és possible.