HÒSTIA, TU, EL QUE ENS FALTAVA, ARA EL RATO
Article publicat a el Punt/Avui el dia 19 d'abril de 2015
Diuen que quan dimecres passat, de matinada, despertaren Rajoy per a
mostrar-li la notícia de l'evasió i el blanqueig de capitals de Rato,
que havia fet aprofitant-se de la llei de Montoro, el president exclamà:
“Hòstia, tu, la que ens faltava, ara el Rato”. Jo no el crec capaç
d'exclamar-se d'aquesta manera, primer perquè ell no sap català, ni en
la intimitat. En segon lloc, perquè ell és un bon cristià i no fa
renecs, ni diu blasfèmies. Però, ja se sap que la gent és molt
maliciosa; per la meua banda, però, estic segur que no ho digué. Ell no
sol dir res.
Rato, com Bárcenas i tota la rècula de polítics
implicats en les corrupcions ja conegudes, en les que estan aflorant i en
les que afloraran, són uns miserables, uns immorals, indignes i vils,
que mereixen el menyspreu de tothom. La societat, encara que ha tardat,
finalment se n'ha adonat del gran frau que signifiquen i per això les
enquestes preveuen la seua davallada espectacular en les properes
eleccions. Sé de votants tradicionals seus que estan penedint-se
d'haver-los votat i així m'ho han manifestat.
En la sorprenent
situació en què es troben els populars, és natural que hi haja polítics
populars, com la mateixa Aguirre, que reconeixen en públic que els va a
costar molt car els abusos que han comès, sobre tot ara pel cas Rato; en
privat, els descontents o defraudats se'n conten a milers. La histèria dels barons Fabra i Bauzá, tractant de
comprar vots entre els militants d'UPyD i de Ciutadans, no té cap altra
explicació que el fet que saben que els arriba l'hora de la desfeta i
intenten agafar-se on poden. Així que estarà molt bé, que acabe
definitivament la bogeria del PP: que se'n vagen!
El problema serà
reconduir-ho tot, després de tanta barbàrie, començant per pagar els
rescats dels bancs i tots els deutes que deixaran pendents, molt
superiors als que han heretat els grecs. S'hauran de modificar les lleis
que han possibilitat la privatització de l'ensenyament i de la sanitat i
recuperar els serveis ja privatitzats. Hauran de
recuperar-se els llocs de treball perduts en l'administració,
especialment en sanitat i educació... I caldrà invertir en
investigació...
Serà com si tot començara de nou, com si partírem
de zero, després d'una llarga guerra. Ens farà falta un pla Marshall,
tanta destrossa han fet. Això vol dir que durant molts anys les properes
generacions restaran empenyorades i s'hauran de fer grans esforços per a
sortir-se'n. Una cosa pareguda a la que s'hagué de fer per a reeixir de
la sotragada a què ens havia abocat la guerra civil i la postguerra.
La
situació pinta així de negre i que ningú es faça il·lusions. Anit
mateix els comentava a uns joves, antics alumnes, que estan treballant a
Noruega, a través de l'skype, que s'hauran de resignar a
allargar l'exili. Un d'ells ja s'ha casat amb una noruega i té una nina i
jo sempre l'he felicitat per les dues coses.
És un jove infermer que
hagué de marxar (fugir) per la falta de perspectives laborals. Ara cobra
3000 euros (en moneda noruega), mentre que si s'haguera quedat a
València estaria vivint en casa dels pares.
Tenim raons més que
suficients, doncs, per a sentir-nos profundament fotuts per tant com ens
estan fent sofrir aquests franquistes de merda que són els populars,
xoriços com Déu n'hi do. S'han guanyat en els llibres d'història el
mateix tractament que la dictadura franquista de la qual són
excrescències i no tindran perdó.
Tornant al Rato, ha estat aclaridor saber que l'esfinx de Rajoy ha reconegut que ara sí que “la hemos jodido”.
Com ho ha dit en castellà, que és l'única llengua que parla, i ho ha
reproduït la televisió, açò sí que és cert que ho ha dit. Doncs, me
n'alegre. Qui ha dit que no està bé alegrar-se de les desgràcies
alienes? De totes les que els puguen caure a sobre als populars, ens
n'hem d'alegrar, és just que ho fem.
Així les coses, en plena
febrada electoral, a un mes i escaig de les municipals i autonòmiques,
la bomba del Rato és com un regal dels déus que s'ha de saber aprofitar.
Sempre s'ha dit que qui la fa que la pague, així que, pel que han fet,
que paguen els populars: expulsem-los a les tenebres exteriors!
Evidentment,
en aquest context, el nacionalisme català i el basc eixiran guanyant i,
per tant, també els qui anem al darrere (balears i valencians,
navarresos i gallecs). Exactament no sé si els nacionalistes guanyarem
molt o poc, però millor que ara ja estarem, perquè la batalla
continuarà, però ja no serà contra l'espanyolisme tronat que representa
l'aznarisme.
Per cert, què diu Aznar de la situació? Què diu del
seu amic Rato? Segurament res, com ja féu quan Blesa, quan la Mato...
Aznar, que té recollits a la FAES que ell presideix, a la flor i nata de
tota la púrria (Cospedal, Wert, Aguirre, Trillo... No m'estranyaria que
també hi estiguera Rouco) mai no diu res, ell arrufa el bigoti, frunz
les celles i ja en té prou. Que sàpiga que la història tampoc el
perdonarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada