A les ruïnes del País Valencià com les d'Itàlica

VERSOS IMPERTINENTS

Dedicat a Ximo i Mònica
Aquests, Fabi, ai dolor! que veus ara
camps de soledat, erms i pansits,
foren en altres temps la València famosa.
Ací de Zaplana el cartaginès,
queden els deutes i res més.
De l'Olivas de la Manxa,
ni queda el Banc ni la Caixa.
Del beat Camps, quin caramel,
sols ens queda la Gürtel.
I del Fabra de la Plana,
que era un pobre mort de gana.
Per terra tot escampat
jau l'honor de nostra història,
i la del del Cap i Casal.
i llastimosa reliquia és
la memòria del passat.
Sols tenim les hipoteques,
que dels quatre hem heretat.
A Puig i Oltra ens dirigim:
feu neteja general,
talleu on calga i no feu prim,
del carrer fins al corral.
No ho demanem, ho exigim,
que torne per fi la moral
i que tornen el dineral.
I per tot el que patim,
que Madrid pague com cal.
           Pep Pons de l'Horta