EL MEU SUPORT A GRÈCIA: VOTE QUE NO

EL MEU SUPORT A GRÈCIA: VOTE QUE NO

Publicat a el Punt/Avui el dia 5 de juliol de 2015

Quan sols existien els déus i els grecs, i pobles de poca volada per les rodalies, es produí l'enamorament de Zeus i la princesa Europa. El déu més redéu de tots els déus, o siga Zeus, que sempre anava d'eixida, quan veié Europa, de grans ulls i molt bella, pensà a seduir-la, com tenia per costum, raptar-la i follar-se-la.

Com ell era el Zeus poderós, cada vegada que li urgia la bragueta s'inventava una estratègia En aquest cas es transformà en un bou blanc, esvelt i ben dotat, ja s'entén. Mesclant-se entre els altres bous que pasturaven, Zeus anà arrimant-se a la princesa, que recollia flors. Ella s'hi fixà en el braguer i començà a palpar el bou, delicadament, a prendre'l de les banyes i a acaronar-lo; Zeus, astutament, es deixava fer.

Finalment, Europa, erotitzada i entusiasmada, acabà muntant-se a sobre d'aquell redéu de bou, que al sentir l'escalforeta fregant-li les anques, ja s'entén, se l'emportà, nadant, cap a Creta, on la prenyà i li féu tres fills, sembla que gais; ja en parlarem. Zeus casà Europa amb el rei de l'illa i la princesa hi esdevingué la reina. Així començà la història d'Europa, a Grècia.

Que quede ben clar, doncs, que quan encara no existia ni Roma, ni els ibers, ni els gals, ni els germànics del Rin, ni els pobles escandinaus, Grècia ja existia, vivia autèntiques històries i idil·lis contundents entre els homes i els déus i no li mancava de res.

Així que poca broma i que ho tinguen ben present aquesta gent del FMI, del BCE, de la troika, de la Merkel, de Juncker… Fins i tot que se n'assabente Rajoy, encara que aquest no pinta fava, ni entén res de res i sols fa el que li manen.

Des d'aleshores, la marxa de la història s'ha torçut i ha fet que ja no quede ni rastre de Zeus ni dels altres déus protectors dels grecs i que la nació que fou origen de la civilització europea, haja perdut el seu antic esplendor.

Tot començà amb els romans i fins ara, que són els alemanys els qui acumulen tot el poder econòmic i polític d'Europa. Grècia, però, encara que és un país devaluat i arruïnat, ha resistit el pas dels segles i ha mantingut el seu prestigi intel·lectual.

Ara, els bàrbars volen veure sotmesos, abatuts i dominats els grecs, que no tenen ni un euro i milions de deutes. No vaig ni a intentar fer un resum de com s'ha arribat en aquesta lamentable situació, perquè tothom ja en parla, encara que la major part ho fan amb malèvoles intencions, criminalitzant els grecs i exculpant la banca alemanya, que n'és la responsable.

Perquè s'entenga, grosso modo, als grecs els ha passat el mateix que a nosaltres, o siga que també els han obligat a retallar pensions, a apujar l'IVA, a reduir la despesa pública i a empenyorar-se per a tota la vida. Com ells i nosaltres som dels més pobres, som la carn de canó de la política neoliberal i especulativa que es practica al centre d'Europa.

Així que ho tenim molt pelut, sobre tot si no volem acceptar, i muts i a la gàbia, el que decideixen a Berlín i a Brussel·les. Sobre tot, si gosem dir la nostra, en defensa pròpia, com estan fent els grecs, encara és pitjor, perquè encara es posen més burros.

Els grecs amb Tsipras (Syriza) havien aconseguit, democràticament i de manera contundent, fer fora els sicaris socialistes de Papandreu (Pasok) i els populars de Samaràs (Nova Democràcia) que treballaven a favor dels poderosos teutons, escandinaus, nord-americans, de la banca i les multinacionals i en contra del poble. I aquest triomf ha disparat l'alarma.

El nou govern grec, sotmès al xantatge de les institucions europees, que intenten ofegar-lo, ha tingut la gran pensada de passar al poble grec la responsabilitat de triar, en el referèndum d'avui, entre sotmetre's als designis dels amos d'Europa (vot sí, NAI) o dir que no (OXI), i no sotmetre-s'hi.

Si guanya l'opció del sí, es convocaran noves eleccions. Pel contrari, si guanya el no, Tsipras i Varufakis podran continuar pressionant Europa perquè els ajuden a eixir del forat en què hi estan posats. De moment l'FMI ja ha reconegut que Grècia no pot tirar endavant si no se l'ajuda de manera molt especial i precisament aquesta és la tesi dels grecs. Jo crec, doncs, que la millor opció per a ells és votar que “no”.

Passe el que passe avui, Europa no pot permetre's que Grècia se n'isca de l'euro, perquè això donaria ales als euroescèptics i seria un perillós precedent per a les eleccions espanyoles de desembre que ve i a d'altres països. Avui podria ser, fins i tot, el principi del fi del xollo que tenen muntat. 

Per això la dreta europea i la socialista volen que guanye el sí, perquè es convoquen noves eleccions, perquè Syriza desaparega i perquè tot torne a ser com abans. L'argument que empren, perquè la gent vote que sí, és la por. És per aquesta raó que totes les televisions europees estan fent campanya, anunciant avantatges si venç el sí i calamitats si venç el no.

Els del PP, evidentment, estan a favor del sí i aprofiten l'ocasió per a identificar Syriza amb Podem, i per a “comparar” el caos grec amb la pau rajoniana. Diuen: “veieu el que passarà si guanya Podem les properes eleccions? Doncs que, com a Grècia, hi haurà el caos i el corralito; en canvi, amb nosaltres hi haurà prosperitat i viurem feliços i menjarem xoriços."

Quina poca vergonya, la del PP, amb totes les maldats que ens han fet, de retallades de tota mena i de malbaratament dels recursos; amb la responsabilitat d'haver empenyorat cruelment totes les properes generacions, amb haver condemnat a l'exili i a l'atur la joventut més preparada de la història, i amb tot el que han furtat...

Quina poca vergonya que ara vulguen infondre la por als votants, quan els qui de veritat donen por són ells. Una vegada més demostren la baixa moral que tenen i que practiquen.

Grecs, voteu OXI! Voteu NO!