«Daesh» rima amb FAES i amb “votaes”

Article publicat a el Punt/Avui el dia 6 de desembre de 2015

Un bon amic que escriu versos i que guanya alguns euros fent llibrets de falles, ha rebut l'encàrrec de confegir els d'una comissió fallera de les de soca-rel (en castellà dirien de pata negra), o siga, crítica i defensora del valencià. La falla la dedicaran, com solen fer, a temes de política nacional i internacional, enguany amb més èmfasi.

Una escena tractarà del caos del Pròxim Orient, del terrorisme dels fanàtics, de la guerra. El poeta ja sap de quin costat es posiciona la falla: contra la guerra. Exactament ja ho feren quan Aznar ens posà en la de l'Iraq, amb els tràgics successos que se'n derivaren amb les bombes de Madrid.

Però, el poeta té el problema que ha de triar entre ISIS o DAESH, per a referir-se a l'Estat Islàmic, que és un terme que la comissió rebutja. Amb el Diccionari de la Rima de Ferrer Pastor a la mà, ha intentat cercar paraules que rimen amb els dos termes. Ha començat per –“isis” i sols rimen les crisis i els vents alisis; cap de les dues li fan el pes.

També ho ha intentat amb -“daes” i no n'ha trobat cap, encara que vol explorar la possibilitat de rimar amb FAES, que és la fundació de dretes que dirigeix Aznar, i fer broma amb això. De fet, em diu que quan sent per la tele DAESH, automàticament té la sensació que diuen FAES. Li produeixen la mateixa torbació, un terme o l'altre. No pot evitar-ho.

Em demana més mots que hi rimen i crec que no té més remei que recórrer a les formes incorrectes, però populars, de la caiguda de la d intervocàlica: “burraes”, “putaes”, “animalaes”, “cagaes”, “salvatjaes”... Li insinue, doncs, que intente fer versos amb aquesta desaconsellable solució, però sense abusar i posant aquests mots entre cometes, o amb lletra cursiva.

Comentem que quina casualitat que estiguen a favor de fer la guerra als terroristes, i de manera immediata, els Ciutadans; i que estiguen tractant d'evitar pronunciar-se abans de les eleccions, els Populars. I els Socialistes? Coincidim que per molt que diguen, arribada l'hora de la veritat, també estaran a favor de la guerra.

La comissió de la falla tenen clar que aquesta no és la solució, em diu. Continuen a favor de la pau, perquè les guerres no serveixen per a res, com s'ha demostrat a l'Afganistan, a l'Iraq, al Iemen, a Mali. Anit, quan ho debatien, afirmaven que en lloc de fer guerres el que ha de fer Europa és cercar l'origen del descontent en aquells països i ajudar-los. En lloc de la guerra, la pau.

Toni Porta, que és un col·lega meu i quinto, parlava de la hipocresia dels països implicats. Uns que diuen una cosa i en fan una altra, com Turquia, que compra el petroli als terroristes a baix preu i diu que no ho fa. Aquest mateix govern ataca els kurds, que són els bons. Hi ha governs musulmans que ajuden el president siri i altres que l'ataquen, amb l'excusa que si són xiïtes o sunnites. Governs que permeten la venda d'armament dels seus fabricants...

Decididament, la comissió es decantà anit perquè el poeta tracte el tema, de manera clara i inequívoca. Així que la feina que té encomanada el portarà de cap, em diu, per la rima. Comptarà amb mi, perquè li faça una ullada. Aprofite per recordar-li la importància que té que votem el dia 20 pels nostres candidats de Compromís-Podem. M'assegura que ell ho té clar i la comissió, anit, també ho tenia.

Aquesta llarga conversa m'ha fet pensar que els governs i els partits creuen que la gent és ignorant, i ni s'imaginen que aquest tema té molt preocupat el veïnat. Segurament pensen així perquè, malgrat totes les maldats a què s'hi dediquen, les enquestes encara els donen uns bons percentatges, inexplicablement.

Em referiré ara a les “votaes” del dia 20, (que rimen amb Daesh i amb Faes). Faré unes reflexions i una porra, aprofitant que les solc encertar o gairebé. Ja sabem que entre la ignorància de molta gent, els compromisos dels panxacontents, la nombrosa carcúndia, els interessos del món dels negocis i la perversa regla d'Hont, entre tot plegat la dreta pot continuar manant, si pacta. Però, amb qui podrà fer-ho?

Tothom dóna per descomptat el pacte PP-C's, però açò cremaria als ciutadans, que possiblement voldran esperar a les properes eleccions. També podria passar que C's preferira pactar amb un PSOE afeblit. I un pacte entre socialistes, podemistes i nacionalistes?

A mi, la porra que m'és m'agrada seria un empat entre els dos partits de dretes i un altre empat entre els dos d'esquerres i entremig, els nacionalistes i a veure qui paga millor. Seria divertidíssim. Com cadascú diu el que vol, per mi i per fer broma, que no siga.