"Podemos" fagocitarà Compromís?

 

«Podemos» fagocitarà Compromís?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 13 de desembre de 2015

La setmana passada, en aquesta mateixa columna, demaní el vot nacionalista del proper diumenge, per a Compromís-Podem. Immediatament, Joan M. Txeic m'advertia que “arribarà un moment i no trigarà gaire (que) els de Podemos us fagocitaran (a Compromís)...”. Li contestí que això era possible, però que impedir-ho dependrà únicament de Compromís. Altres persones, també molt preocupades i de bona fe, m'han dit el mateix que Txeic i per això vull insistir, per si serveix de res.

La fagocitosi política és un fenomen tan natural com la dels organismes unicel·lulars, quan algunes cèl·lules fagòcites engloben, destrueixen o en digereixen altres distintes que elles o patògenes. En el cas dels partits i des de sempre, també uns en fagocitem uns altres. Dit d'altra manera, els peixos grossos es mengen els més petits. Si a un partit se'l vol menjar ningú, i finalment ho aconsegueixen, és perquè el fagocitat no té capacitat per a reeixir-se'n. És el que explicava Darwin. Però, en tot cas, la culpa de qui serà?

Com estem referint-nos a nosaltres mateix, crec que devem repassar si fins ara algú ho ha aconseguit, que se'ns haja fagocitat. Si ens trobem en l'actual posició política, en la qual ningú somiàvem, fins fa quatre dies, que hi seríem, és perquè ningú no ens ha fagocitat ni menjat, almenys encara.

Sí que és veritat que el nacionalisme valencià altre que el que representa actualment el nostre partit, ha passat per moments difícils. Per exemple, quan els socialistes del PSPV es deixaren fagocitar pel PSOE. Però aquells eren uns altres i no érem nosaltres, i voluntàriament, aquells alegres professors (Fuster dixit) es deixaren fer, i molt agraïts.

També varen ser difícils els dies que, al sí del nacionalisme que representem, una mena d'anguiles de la casa i algunes de camal, intentaren arrossegar-nos amb una tercera via, sense aconseguir-ho. O quan pactàrem amb EU i entràrem a les Corts Valencianes (Pere Major), ens va fagocitar ningú?

Podem dir, doncs, que estem experimentats en la resistència i que ara, amb Podem, tot anirà bé. Això no obstant és lògic el recel, la precaució i fins i tot el temor que senten algunes persones. Una cosa no està renyida amb l'altra, però; jo també tinc prevencions. Supose que als altres, pot passar-los alguna cosa pareguda.

De cara a les immediates eleccions del proper diumenge, cal tenir en compte que aquestes no són municipals, ni autonòmiques, en les quals si que hem pogut assolir uns bons resultats, nosaltres sols o amistançats. Recordem que en les passades eleccions europees formàrem un pacte amplíssim, amb altres partits, amb un bon èxit i que ningú ens ha fagocitat.

Ara hem pactat amb Podem en les condicions que ja sabem. Així que cal animar-nos i animar la gent i col·laborar perquè l'èxit d'aquest nou pacte també ens siga propici i que continue la bona ratxa. Fer altra cosa, com no votar, ara mateix seria negatiu. Qui no ens vote, i qui no vote, en realitat votarà l'enemic. Vivint amb l'ai al cor no en guanyarem res, sinó treballant i arriscant-nos.

Puc posar el meu testimoni, respecte dels pactes, perquè jo vaig participar, a Silla, durant vuit anys en un quadripartit del Bloc, EU, UV i PP. L'alcaldia fou per al Bloc i si ningú va traure més “profit” que els altres, sincerament crec que fórem els nacionalistes.

Curiosament, acabats aquells vuit anys, la nostra gent decidí que allò havia estat un fracàs, en contra del parer dels dos militants que havíem estat donant la cara i governant el poble. Finalment fórem apartats i se'ns prohibí parlar-ne'n, cosa que jo no faig, evidentment. Per fortuna, el partit ha sabut reorientar-se i actualment tornem a formar part d'un altre quadripartit, que ens permet tenir responsabilitats municipals, encara que ara sense l'alcaldia.

Així és que tinc molta experiència en això de pactar, de despactar, de resistir que ningú ens talle el cap, i sobre tot a no deixar-se fagocitar. El perill no és que el peix gros et vulga menjar, sinó deixar que ho faça. En política cal fer sempre el que més convé al partit i al País, i, sense mamar-se el dit, tractar d'obtenir els millors resultats.

A Catalunya, per exemple, estic convençut que el que més convé al país, a Junts pel Si, que és un pacte entre partits i a la CUP, que és un pacte assembleari, és arribar a un pacte, perquè així els nacionalistes continuarem governant. I qui, sinó un govern de pactes governarà l'Estat, després del diumenge que ve?

Espere haver convençut del que dic, o haver fet pensar, a Txeic i a tots amb els qui he parlat sobre el tema. Confie que m'ho faran saber. I als espanyols que els bombin. Salut i república!