Ja heu votat? Doncs pau als homes de bona voluntat

Article publicat a el Punt/Avui el dia 20 de desembre de 2015

No m'explique per quina raó es convoquen les votacions en diumenge, que és dia perquè alguns vagen a missa i tothom a descansar i/o a comprar. En l'època de Franco, si es feia cap paròdia electoral, era en dia laborable, la gent disposava de quatre hores pagades per a complir i s'havia de justificar. Ara les eleccions es fan en diumenge, supose que per pressions de la patronal.

Així que avui, dia 20 de desembre i vespres de Nadal, tindrem o ja hem tingut temps de sobra per a intentar, amb el nostre vot, que tot canvie, o que tot continue igual o encara que anem a pitjor. Depèn de qui guanye, cosa que sabrem a la nit. Jo tinc la mosca darrere de l'orella per si hi ha o hi ha hagut “tongo” celestial, per les oracions de Cañizares, a favor de Rajoy.

De moment, la púrria popular té assegurats els vots de l'Espanya profunda i de les zones més deprimides de les colònies; també els de la gent major, que ja té collons la cosa, tant com els han castigat en les pensions. És evident que també compten amb els vots dels militars i dels funcionaris més panxacontents, mentre que els vots de la gent de la banca sembla que estan, o han estat, dividits entre el PP i C's.

Per la nostra banda, la pregunta que s'han fet alguns nacionalistes és si hem o havíem de participar en unes eleccions espanyoles o no. Jo crec que sí, perquè ens hi juguem molt. El meu argument a favor de votar és que a Madrid és on tallen el bacallà, i per tant cal ésser-hi, a defensar la nostra part i a veure el que cau; sempre tirant cap a casa.

I hem d'ésser-hi perquè, si no ens han enganyat, van a canviar algunes coses que ens afecten: la Constitució; els referèndums; les relacions autonomies-Estat... Un munt de lleis que s'han de derogar, i etcètera. Com deia el de Lampedusa, alguna cosa s'haurà de canviar perquè res canvie.

Així que no podem quedar al marge del sarau que s'organitzarà, sobre tot els nacionalistes més independentistes. Hem d'anar a votar, o havíem d'haver anat, malgrat la repugnància o repelús que podem sentir. Pense que si volem la independència és perquè encara som dependents i arribada l'hora de la veritat, ens haurem de repartir les coses del patrimoni, pagar el notari i el registre, tornar-nos els regals... com passa en els matrimonis quan trenquen palletes. En aquells moments, haurem de tindre algú a Madrid, crec jo, perquè ens informe i faça els tràmits.

Un altre argument és que si per una xamba, els vots nacionalistes seran necessaris per a formar un govern, això seria una excel·lent oportunitat per als nostres objectius. Ja passà quan Felipe Gonzàlez hagué de pactar amb PNV i amb CIU, i després quan Aznar hagué de fer-ho amb Pujol, jurant que xerrava català en la intimitat (!).

No és impossible que es repetisca una cosa pareguda, perquè sembla que cap dels dos probables tàndems, el de la dreta i el del centre-esquerra, podran formar una majoria. La possibilitat que els facen falta els nostres vots seria tan oportuna com divertida, i ja ho vaig avançar fa dues setmanes. Ara he vist que Homs també pensa el mateix.

Amb qualsevol resultat electoral, les properes setmanes seran els espanyols els qui viuran les més grans tensions, més que les de Catalunya, perquè el nostre rocambolesc tira-tira serà pecata minuta, en comparació al que passarà a Madrid. No ens podem perdre l'espectacle de veure'ls refent discursos, abaixant-se els pantalons, i per tant, de veure'ls amb el cul a l'aire... i apuntant-se a algun curs intensiu de català.

És amb aquestes optimistes elucubracions i convençut que el Barça tornarà a guanyar avui al Japó i a continuació totes les copes, que he escrit aquestes reflexions. També perquè visc l'eufòria de marxar immediatament a Mallorca, a passar uns dies amb els fills i els néts. I amb la il·lusió que el dimarts ens tocarà la grossa, per a pagar tots els deutes abans del darrer sospir.

Ara toca felicitar els Nadals. Si podeu, assistiu a escoltar el cant de la Sibil·la, que fan en tantes esglésies de les Illes. Com és l'anunci de la fi del món, ara que vivim el canvi climàtic, la profecia sibil·lina és més oportuna que mai. Folleu, també, si podeu, perquè el món s'acaba, que dèiem quan jo era jove.

Malgrat tot, també toca desitjar bones festes. Feu-ho tranquils i sense recança, perquè els angelets de Betlem ho digueren molt clar: “pau als homes de bona voluntat”, o siga que els de mala voluntat queden exclosos automàticament: corruptes, fatxes franquistes, grans empresaris i banquers, estafadors, salvapàtries-xoriços... (els qui em coneixen ja saben de qui parle). Aquests que se'n vagen a la merda.

M'he passat mitja nit sentint els Glòria de Bach, Mozart, Vivaldi, i fins i tot una missa popular dels anys que jo era escolanet i no hi ha cap dubte: Pax hominibus bonae voluntatis. Com la pau és per als homes de bona voluntat, doncs, torne a fer el que no feia de molts anys ençà i felicite els bons, i us desitge uns bons Nadals (o saturnals, segons Josep Magraner).