dissabte, 12 de novembre de 2022

LA BEATA SUS QUE AMAGA LA CARA I ENSENYA EL PARRÚS

Article publicat a Levante, el 12 de novembre de 2022

 Una de les coses que habitualmente acostumen a fer molts polítics és confondre els votants amb contradiccions, exactament com fa la beata Sus amb l’exabrupte del títol d’avui, la qual mentre amaga la cara darrere del ventall, ensenya el parrús impúdicament, a veure qui cau a la ratera. Es tracta d’una metàfora i no hi ha cap mala intenció cap a les beates pietoses i bones; és per la rima i perquè podem aplicar l’acció als polítics que amaguen les seues vertaderes intencions, engatussant la gent. No els importa gaire l’abast de les contradiccions que hi ha en tot el que prometen, perquè saben per experiència que els seus seguidors estan tan embruixats que ni veuen, ni volen veure, la realitat. La procaç presidenta madrilenya Díaz Ayuso i el mateix rei demèrit són dos exemples de la fal·làcia.

 Mirem avui el cas de la presidenta madrilenya. Un amic de molt mal gust, diu que aquesta senyora està molt bona (diu el mateix de la cabra de la Legión); un altre diu que és molt intel·ligent i que fa ballar tothom al seu gust, per exemple a Feijoo; jo pense que és una tiquismiquis desvergonyida i agosarada que ha acceptat el paper d’ariet de la conxorxa dels partits franquistes, dels grans especuladors i evasors, periodistes descabestrats, importants banquers, industrials, militars, tafurs del Mississipi, eminències eclesiàstiques, etc. Tots decidits a recuperar les regnes del negoci que és el seu Estat, que ells consideren que és seu i que els l’han pres, a traïdoria, entre Sanchez, comunistes i independentistes. Els animen moltes beates com la Sus mostrant-los les vergonyes, al crit de guerra que ja estrenaren contra els catalans: a por ellos! La coincidència dels arguments de la púrria espanyola amb els de Trump, de Bolsonaro i en general amb tota la dreta i extrema dreta mundials, és impressionant. Per això, totes les eleccions que no guanyen “ells”, sempre les consideren  fraudulentes. Estan tan convençuts que tot és d’ells, i gràcies a Déu, que no volen sols el poder, sinó també la glòria, o siga, feixisme pur..

 I què hem de fer la gent demòcrata? Jo crec que hem d’organitzar-nos, armar-nos d’arguments dialèctics, descobrir-los les contradiccions i atacar-los, com fan ara mateix els de Mas Madrid. Podem guanyar-los, sempre que no ens diluïm en antagonismes barats i inútils i en picabaralles de criatures receloses. Contràriament repetirem els tristos resultats d’Andalusia i de Madrid.