QUI LA TÉ MÉS LLARGA ?
Article publicat a LEVANTE-EMV el dia 26 de novembre de 2023
Amb la proximitat electoral, els polítics professionals i els que s’hi volen afegir, estan nerviosos, perquè van a jugar a tot o res. Necessiten el recolzament dels col·legues, si encara no els tenen assegurats, perquè aspiren a un bon lloc a les llistes. Hi ha polítics que, si no reixen poden tornar a la feina que tenien abans i se’ls acabarà el bon rotllo i els qui no en tenien n’hauran de cercar (alguns s’estrenaran en el món del treball) i això pot ser molt difícil per als qui no tenen ofici, ni experiència laboral, ni algun títol acadèmic. En conseqüència, hi haurà traïcions, dossiers comprometedors, delacions, disputes i batalles i ara també, les fake news, perquè tots volen el mateix i no hi ha per a tots. Naturalment, les batalles més grosses són les dels partits amb possibilitat de guanyar els governs de l’Estat, autonòmics, diputacions, grans alcaldies… Alguns preferiran alguna col·locació estratègica, de cobrar sense fer res, en consells bancaris,,, En aquestes circumstàncies han acabat algunes carreres politiques, com per exemple Casado. Cas a part són els fracassos electorals, que també acaben amb carreres polítiques, com Rivera, o Raxoy...
Per tot plegat, aquestes picabaralles-batalles són escandaloses i espectaculars i s’acompanyen de crisis i sotracs. En general, s’ha d’acceptar que aquestes maniobres són més saludables que pernicioses, perquè faciliten la renovació, sobre tot si els perdedors ho accepten. També hi ha disputes gens raonables que, metafòricament, acaben amb sang.
Que els partits feixistes actuen així, té la seua explicació, enyorant com enyoren els colps d’Estat i les guerres civils; a més que gaudeixen acollonant el veïnat i poden generar violència... Però, les picabaralles entre l’esquerra, això és una enorme contradicció i pense que, per molt que s’invoquen diferències intel·lectuals i polítiques, en realitat les diferències són de matisos, o siga que no són ideològiques sinó personals, i gens democràtiques.
Tant com saben, haurien de discutir la manera d’entendre’s arribant a acords i no de desentendre’s i trencar palletes. A les altures que estem, discutir i renyir a veure qui sap més i té més solucions genials... és fer com les criatures que es disputen qui la té més llarga. Pense en Iglesias, Yolanda, Errejon i etc., perquè sense ells no hi haurà cap govern progressista i tornarà la barbàrie. D’ací quinze dies parlarem dels independentistes, que també són clau i problemàtics i en trenta dies, dels socialistes hegemònics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada