dilluns, 14 de novembre de 2022

 

Saó. Fòrum 4

MADRID ESTÀ MOLT CORCAT

 

Josep L. Pitarch i Empar Saragos

Artice publicat a la Revista  SAÖ el 14 de novembre de 2022

 

Els ciutadans i ciutadanes, en general som bona gent, paguem el que ens diuem, no fem massa maldats i alguns van a missa o col·laboren amb una ONG. El problema, però, és que no tenim memòria, ens informen d’alguna malifeta ara d’aquest polític, ara d’aquell altre, protestem al bar i ens oblidem als pocs dies. D’això se n’aprofiten els polítics, estafant-nos una darrere d’una altra, i perquè tenen recursos (diners i advocats) per a eixir-se’n amb la seua (mireu Zaplana, tan malalt com estava que el deixaren sortir de la presó, a morir-se, se suposava, i res); si no tenen mala pata (com digué Feixoo de Camps: Paco ha tenido muy mala pata y lo han cogido, quan allò dels vestits), tampoc res de res. Alguns polítics s’embalen, prometent el que saben que no faran, perquè sols volen que els votem; saben que després ningú els reclamarà. Ignorem si en el códi penal es contempla cap pena per aquests casos d’incompliment de les promeses electorals, però l’hauria d’haver. I haurien d’haver uns fiscals dedicats al tema, i uns jutjats ad hoc també. No sabem si això existeix en els països més avançats en democràcia, com per exemple a Suïssa. Empar Saragossà diu que en els països més avançats el que hi ha és més participació ciutadana i la gent té més memòria i tenen més premsa lliure i més periodistes independents que s’encarreguen de fer un seguiment de les actuacions dels polítics i dels governs  i uns jutges que imparteixen millor la justícia. Ací ho tenim tot al revés, ni la gent tenim massa memòria, ni tenim una premsa veritablement independent, ni prou periodistes que se la juguen denunciant el govern i els polítics, ni podem tenir sempre confiança amb l’actuació de la justícia. Jo li discutisc a Empar la seua contundència, encara que sé que té molta raó i que democràticament anem molt fluixos.  Serà per culpa dels anys que portem d’endarreriment, per culpa del franquisme, que encara està viu i continua enverinant-ho tot. Ja digué el mateix dictador que ho deixava tot lligat i ben lligat i segurament no sols es referia al tema successori, sinó al rentat mental i moral de la societat que practicaren els franquistes (la gente de orden, la gente de bién) durant més de 40 anys i s’ha continuat practicant. Fins i tot ara mateix amb la llei mordaza, les penes de sedició...

 

En aquestes circumstàncies sols podem esperar que els partits que es proclamen d’esquerres o com a mínim progressistes, i pel que a nosaltres més ens afecta, els independentistes, faran millor la feina de censurar i d’oposar-se als populistes, voxistes i mentre en queden, als ciutadanistes. La moció de censura contra Rajoy fou un encert i un èxit i nosaltres agraírem a Pedro Sanchez el que féu i animàrem els partits perquè el recolzaren i formaren govern. Creiem que gràcies a tot el que s’ha fet des de llavors, s’ha avançat, encara que queda molta feina pendent: trencar palletes amb el Vaticà i eliminar-los la patent de cors tributària; aplicar a fons la llei de memòria històrica i treure les mòmies feixistes que queden a les esglèsies i monuments; revisar més articles de la Constitució i que es reconega que Espanya és una ficció històrica que sols té futur en una federació de repúbliques ibèriques; acabar amb l’anacronisme de les immunitats reials i dels aforaments de ningú; etcètera.

 

Internament, en el magma progressista, una cosa a fer és que alguns tètrics personatges socialistes deixen d’emmerdar, perquè això és feina dels feixistes de la dreta. Ens referim al pastor de cabres manxec Page, i al sompo baturro Lamban. Empar li té més mania al manxec i jo li la tinc a l’aragonès. Pel que hem vist. Sanchez ja s’ha fet amb Gonzalez i queda pendent el Guerra, que nosaltres deixaríem col·lapsar ell solet. En quant als partits de casa, als catalans els deixem que acaben per matar-se definitivament i que el que renasca de les despulles, siga homologable. ¿I nosaltres, els valencians? Empar i jo tenim confiança en Compromís (o siga en Més Compromís i en el Bloc), i passe el que passe ens hi mantindrem, com fins ara, malgrat les putades i les contrarietats que hem hagut de patir i patirem.

 

Mentrestant i immediatament, creiem que cal atacar el corc madrileny, no perquè l’Ayuso represente un gran perill, sinó pel fàstic que dóna aquesta noia de porcel·lana falsa i buida i perquè el corc s’encomana. Pensem que ella soleta acabarà posant-se la soga al coll i aleshores que arrossegarà Feixoo. Les barbaritats que surten d’eixa boqueta i dels consells etílics que li endollen, són tan increïbles que no poden perdurar. Els castellans diuen que muerto el perro se acabó la rabia, nosaltres que morta la cuca s’acaba el verí, que aixó és l’Ayuso, una cuca, un verí; no sabem quin mèrit té això. Tothom li ha de plantar cara, com ja ha fet l’alcalde de Sevilla, perquè no és acceptable, ni segurament constitucional, que se li permeta rebaixar impostos als madrilenys més rics i als evasors que s’hi traslladen amb llurs negocis, convertint Madrid en un paradís fiscal; això se li hauria de prohibir i a qualsevol altra autonomia que ho intente, també, i Europa ho hauria de prohibir si ho fa algun dels països que la integren, com Luxemburg. Pel que a nosaltres ens afecta més directament, una fórmula podria ser valorar els diners que s’hi perdonen als rics de Madrid en impostos i descomptar-los dels diners que cedeix l’Estat a les autonomies. Ara mateix tenen tota la sanitat en guerra, perquè hi manquen metges i infermeres. Si no tenen més diners per a fer més contractes, la pregunta és, per què rebaixen impostos als rics? Fins i tot als qui guanyen 100.000 euros els ha promés beques perquè els fills estudien en col·legis privats! Quina bogeria! Madrid és un corc perillós.