diumenge, 30 de juny del 2013

L'ALEGRIA DE VEURE EL BÁRCENAS A LA PRESÓ

L'ALEGRIA DE VEURE EL BÁRCENAS A LA PRESÓ
Article publicat a el Punt/Avui el dia 30 de juny de 2013

A l'alegria de veure el Bárcenas a la presó, li pot passar com a l'alegria a la casa del pobre: que dure poc. És el que acaba de passar-nos amb el Blesa. Per això, moltes persones pensen que ara serà igual i que, al remat, tot és una paròdia i que d'ací no res el trauran fora. Una amiga va més lluny i diu que, a més de soltar-lo, no tornarà ni un euro.

Jo vull ser optimista i pensar que s'aplicarà la justícia, que tornarà tot el que ha amassat il·legalment i que es podrirà a la presó i ho vull tant que, si jo fora creient, posaria ciris i encarregaria novenes a sant Antoni del porquet, que és el protector contra els lladres. Lamentablement els lladres també tenen patró, sant Pere Ermengol, i Bárcenas se li pot aclamar amb més misses i novenes, de manera que es cree un conflicte d'interessos al cel, i que guanye qui més diners es gaste, o siga ell. En qualsevol cas, Bárcenas ja està a la garjola i els del PP estan acollonats.

No fa molt ja vaig escriure que el descrèdit dels polítics, la família real i tanta gent implicada en actes de corrupció, és tan gran, que han arrossegat el crèdit de tot l'Estat, si és que n'hi havia. O siga que, això de la marca Espanya, ara mateix, és una bufa de pato. Mira per on, d'un gran mal ha sortit un gran bé, ara que pense, però això és una altra història.

Com aquests grans escàndols que estem patint ens agafen en moments tan crítics de la crisi econòmica, amb tantíssima gent en l'atur, especialment els joves, amb famílies passant fam, amb un futur més negre que mai, tot plegat ens produeix una indignació immensa; la desmoralització és absoluta i contra tots. Ara mateix, quan estem presentant les declaracions d'hisenda, ens indignem més contra el tal Montoro.

I estem indignats contra el troll Wert, pel seu amenaçador i destructor projecte antieducatiu i espanyolista. I contra el maquiavèl·lic Gallardón i els seus intents involucionistes sobre l'avortament. I contra la descarada actitud de la Matos. I contra el silenci clamorós i còmplice de la Conferència Episcopal, que no obren la boca sinó és per a demanar encara més privilegis. I contra la banca, que impertèrrita va a la seua marxa, amb els nostres diners. Per tot plegat, doncs, açò està que explota.

Eixirem algun dia del gran merder en què estem immersos? Doncs, jo espere que sí. Com canta Carlos Baute, “no hay mal que cien años dure”. Així que, optimista com el cantant veneçolà, jo vull pensar que aquesta mala ratxa passarà i que després ja res serà igual com ara. Pense en la independència, pense en la república, pense en uns polítics honestos, pense en una banca justa...Tot és qüestió de saber i de poder aguantar, perquè ací qui no ha de tindre futur és la desvergonya i la corrupció.

I en aquesta plàcida utopia estic ajagut front a la tele, mentre els contertulians discuteixen, dretes contra esquerres, alguns tractant de justificar el que no és justificable i interrompent-se escridassant, amb els pintorescos pirulins del director de la Razón o del vicedirector del Mundo, defensant l'u a l'Aznar i l'altre al Rajoy, mira tu. Aquesta paròdia no pot durar, pense.

En açò que va i torna a reaparèixer en el noticiari una de les figures clau de tot l'immens frau en què ens han posat aquests malparits: el meu paisà Àngel Sanchis Perales. Jo ja vaig advertir que algú se n'havia d'ocupar més d'aquest il·lustre albalenc i de recercar en la seua biografia, perquè pensava i pense que és una de les claus de tot el merder. No m'explique que ningú no s'hi haja posat, ni cap dels periodistes de la nostra localitat natal, malgrat que dóna per a escriure un llibre. Per què no ho faig jo, pense?
Em dorm amb la dramàtica fatxa del Bárcenas gravada al cervell. Em sent a gust sabent que l'han tancat; tinc la mateixa sensació que quan s'escapava una vaca en les festes del poble i estàvem inquiets i en vela fins que es corria la veu que a la vaca ja l'havien enxampada i tancada al corral. Empresonar el Bárcenas és com una mena de recompensa que hem tingut, que caldrà que no siga fugissera. Malgrat la desconfiança que ens inspira la justícia espanyola, en aquest cas crec que la cosa ha anat tan lluny i que el poble estem tan assabentats i que tot el que sabem és com la punta d'un iceberg de merda, que els ha de resultar molt difícil escamotejar res, encara que ho intentaran.

I si Bárcenas parla i diu tot el que sap? Aquesta és una pregunta que molta gent suposa que és la que té acollonats als del PP, encara que Rajoy diu que no. Passarà el que pronostica Cayo Lara, que caurà el PP i caurà el govern? Ho pense i ho desitge: quin regust que sent! Recite, com una lletania, els xoriços fora, els xoriços fora... i em dorm. Quin país! En volem un altre!





dijous, 27 de juny del 2013

TOTS "PAL" SAC I EL SAC EN TERRA

TOTS "PAL" SAC I EL SAC EN TERRA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 27 de juny de 2013

Despús-anit no s'aprovaren els pressupostos de 2013. Un sol vot, un, que s'haguera abstingut hauria estat suficient per a tirar endavant l'instrument de govern més important que té un ajuntament, i el PP no ha estat capaç d'aconseguir-lo, o el que és el mateix, ha fracassat estrepitosament. El PP s'ha de plantejar seriosament la situació d'ingovernabilitat de Silla, de la qual té tota la culpa.

Però no sols el PP, perquè tots els partits de l'oposició han de fer una reflexió profunda sobre el que ha passat, perquè Silla no es mereix patir aquest desastre i viure condemnada a la paralització més absoluta, precisament en uns moments econòmics tan delicats com els que estem patint. Un polític em resumia la situació del ple municipal de despús-anit com d'immaduresa política general, de tots.

L'argument majoritari de l'oposició era que no es dediquen suficients recursos al pla d'ocupació i a benestar social, conceptes que els populars asseguraven que tindrien en compte, però que no explicaven com, ni d'on anaven a treure els recursos adients.

Resumint les posicions de cadascú, EU proposava posar dos regidors de l'oposició en la Junta de Govern i que no es feren bous, o en cas contrari votaria negativament. El Verd, com està fent des del primer dia, es manifestà que no, que no i que no; a més, anunciava que si s'aprovaven els impugnaria, per una irregularitat en les factures que no estaven reconegudes. E2000 profetitzava que ells eren la solució i que ja ho arreglarien quan els tocara fer-se amb la vara i que, mentrestant, votarien que no. El PSOE féu una proposta dramàtica i impròpia d'un partit socialista: tirar 40 treballadors al carrer, per a estalviar un milió d'euros.

Pel que fa al regidor nacionalista de Compromís, Josep L. Melero, fou el més reflexiu i positivista, perquè davant de l'evidència que no hi hauria pressupost, proposava acabar la relació de llocs de treball (RPT) i començar en octubre la preparació del pressupost de 2014. Era la proposta més realista, donades les circumstàncies.

El PP per la seua banda, amb l'alcalde Serafín Simeon lamentant-se com un Jeremies, despús-anit estaven com bojos, jurant que no s'esperaven el fracàs que els caigué a sobre. Sembla que confiaven amb el regidor d'EU, Valentín Mateos, amb qui havien arribat a avançar en les negociacions, però de manera insuficient, pel que es veié; o potser és que Valentín tinga el pensament als Estats Units...

Així que finalment ha passat el que no havia d'haver passat, que els nostres regidors, tots, els 17, han fracassat. Ara hauran de donar les explicacions al poble, començant pel partit que governa, que és el que pitjor ho ha fet, és evident. Ni l'alcalde, ni el regidor d'Hisenda han estat capaços d'arribar a un mínim compromís amb ningú, i per tant han fracassat, però, què han fet els més veterans i més avesats a fer política, Isidro Prieto i Carlos Primo, que eren l'esperança dels populars? Quina explicació tenen per a justificar la seua incapacitat i inoperància?

Com jo mantinc des de sempre una posició clarament a favor d'arribar a acords, perquè entenc que és l'obligació dels partits que es presenten a unes eleccions fer que el poble es puga governar, lamente també que cap dels quatre partits democràtics de l'oposició hagen sabut facilitar les coses, presentant en temps i forma i no a darrera hora, les seues propostes i intentant arribar a acords.

Des de l'esquerra crec que deuria d'haver estat més fàcil presentar unes propostes de caire progressista i forçar els del PP a assumir-les. Per exemple, aquestes quatre: deixar de patrocinar els bous i que a partir d'enguany qui vulga que se'ls pague, com fan les falles; acceptar la proposta del sindicat CGT de reduir els sous més alts dels funcionaris i polítics, a canvi de no fer fora cap treballador; destinar a les polítiques d'ocupació i de benestar social partides més substancioses, a canvi de reduir les despeses de festes i d'oci; i sobre tot obligant al PP ha plantar-se davant de la Generalitat exigint-los el milió d'euros que ens deuen.

Com el que ha passat és tot el contrari, ningú ha proposat res positiu i o realitzable en temps i forma i, per tant, s'ha fracassat, esperem que ens arriben les explicacions que tots els partits estan obligats a donar als ciutadans d'aquest castigat poble de Silla. Confiem veure les explicacions de l'alcalde i del PP a la web municipal, on podrien, també, fer-se públiques les explicacions dels altres partits.

Per descomptat, les pàgines del Punt Avui estan obertes en tot moment a la col·laboració dels representants polítics i ara, concretament, per a acollir les explicacions pressupostàries pertinents.





diumenge, 23 de juny del 2013

ELS "PEPEROS" VALENCIANS HAN PERDUT L'OREMUS?

ELS "PEPEROS" VALENCIANS HAN PERDUT L'OREMUS?
Article publicat a el Punt/Avui el dia 23 de juny de 2013

El PP valencià pretén ressuscitar la vella i estúpida batalla dels anys 80 del segle passat, sobre el valencià i el català, que jo creia superada. Així ho manifestí en el Repunt de diumenge passat, “Bauzà i els lapaos”, referint-me a la pretensió del president madrileny de les Balears de dividir el català de les illes en tres llengües, de la mateixa manera que la presidenta andalusa d'Aragó rebatejava el català de la Franja com el lapao. Jo escrivia que “al País Valencià aquest problema el tinguérem abans que enlloc, i la batalla finalment l'hem guanyada nosaltres, perquè llevat del nom de català, que està prohibidíssim, l'administració empra el català normatiu, i a l'escola s'ensenya”. Parlava amb un grup d'ensenyants mallorquins, amb els qui em trobe de tant en tant, encara que els advertia que els problemes no s'han acabat del tot.


En efecte. Tan bon punt he tornat a casa, pataplaf! Aquesta gent torna a la càrrega sobre l'origen del valencià; ara, però, ho fan amb una “tesi” nova, que és la més agosarada de totes les que han llançat fins avui, segons la qual el valencià ve de l'ibèric! Fins ara havien dit que el valencià era el mossàrab, que Jaume I aprengué quan vingué i que després se l'apujà a Catalunya; que el valencià ve de l'àrab... Ara, senyores i senyors, més difícil encara, allò que mai no s'havia vist en el circ, el valencià ve de l'ibèric! Xoca-la, tio!

Això és el que afirma el portaveu del PP a les Corts, un tal Juan Bellver, que com es veu té un cognom català i cara de pastís de glòria. Diu que compta amb l'opinió d'uns “filòlegs”, que ningú no sap ni qui són. N'està d'acord amb el mateix disbarat un tal Serafín, que és un Castellano amb cara de parotet, a qui assessoren quatre mòmies analfabetes que pasturen per una real acadèmia valenciana, que ell subvenciona, amb els nostres diners. Per què ho fan? És que han perdut l'oremus? Tractarem d'aclarir-ho, perquè no han perdut l'oremus, sinó que segueixen un pla sinistre contra nosaltres.

Assabentats de l'stupidité d'aquests tristos personatges,Tomeu i Maria, des de Palma, em pregunten si mantinc el que els vaig dir o què. Els dic que podem fer tres coses, menys tirar-nos a la beguda. En primer lloc, podem avergonyir-nos de tenir uns burros d'aquest calibre manant, perquè els valencians els hem donat la majoria absoluta en les institucions. En segon lloc, no ens hem d'intranquil·litzar més del compte, perquè aquesta maniobra no té cap ni ninguna possibilitat de tirar endavant. Finalment, ens hem de reafirmar en les nostres conviccions i continuar amb el compromís més valent i contundent a no cedir davant cap amenaça i a no fer-los ni cas. Ho explicaré.

Aquests sinistres i desgraciats personatges tenen els dies comptats, perquè en les properes eleccions el poble rectificarà l'error d'haver-los donat els vots tan alegrement. Ells això ho saben, perquè compten amb enquestes, que no publiquen, i tracten desesperadament de reanimar les irreflexions i les passions i en conseqüència el vot dels més radicalitzats o exaltats. Per tant, si ara no els votem, morta la cuca s'ha acabat el verí.

La maniobra que han posat en marxa té els seus antecedents, com he dit, en la Batalla de València. També aleshores s'inventaren un “filòleg” alemany, que no existia, i les mòmies locals començaren un concurs, a veure qui la deia més grossa. Aleshores passava com ara, que tenien la majoria absoluta i que el govern central els donava recolzament. A l'hora de la veritat, però, com tot el que oferien eren banalitats i coses sense cap base científica, fum de botxa, començaren a decaure, encara que no del tot, perquè han reviscolat.

El que més interessa, però, és que els ensenyants, la Universitat i les entitats socials i cíviques, no caiguem en l'error de seguir-los el joc brut, parany en què vam caure en aquells anys que he dit. Podem riure'ns tot el que tinguem ganes, com està passant en les xarxes socials, però mai hem de discutir amb ells, que no saben res. Devem continuar la nostra tasca d'ensenyants i de persones civilitzades, i deixar en evidència la seua inculta i verinosa actitud antivalenciana.

Ara, com en la Batalla de València i com sempre, aquestes maniobres fosques i bèsties de la caverna valenciana, i de tot arreu dels Països Catalans, compten amb el suport del govern central, perquè l'obsessió de Madrid, és erosionar i dificultar el redreçament dels pobles altres que el d'ells. En el nostre cas els aterra pensar en una llengua catalana normalitzada i per això beneeixen el Bauzà, la Rudi, ara el Bellver i el Castellano (i Fabra què diu?), i per això el troll Wert intenta imposar la seua bàrbara llei i espanyolitzar les nostres criatures. L'ordre sembla que és: cuanta mas mierda les echeis encima, mejor. Arriba Espanya!

A mi em fa l'efecte, però, que al remat tots aquests intents d'aniquilar-nos ha produït un efecte contrari del que esperaven els espanyolistes blavers. Mire 50 anys enrere i no recorde haver vist mai les masses de joves estudiants reclamant per la llengua i per les llibertats. Ja sé que fa tants anys hi havia la dictadura més miserable i que ací ningú gosava ni piular i els qui ho fèiem, a la xiu-xiu, n'érem quatre; ara som centenars de milers. Per tant, aquest és el camí, els he contestat als joves mallorquins. No sé que pensarà el meu amic Josep Nogués.



diumenge, 16 de juny del 2013

BAUZÀ I ELS "LAPAOS"

BAUZÀ I ELS "LAPAOS"
Article publicat a el Punt/Avui el dia 16 de juny de 2013

Segons una dita barroera del meu poble, hi ha caps que pareixen culs, referint-se a la gent curta de gambals o pallussa, fins i tot a la gent nècia i burra. Això és el que se'm va acudir dir del madrileny Bauzá, que governa a les Illes, regenta una farmàcia i fa no sé què més.

He estat a Palma i m'he retrobat, com faig sempre que puc, amb gent de l'ensenyament. Solem reunir-nos de tot arreu del territori i aquesta vegada havíem acordat que parlaríem del cas de la llengua catalana a les Illes i a la Franja. Ambdós territoris tenen la mateixa dissort o desgràcia: comptar amb governs populars i blavers, que estan aplicant la mateixa política lingüicida contra el català.

Joana diu que a les Illes no sempre ha estat així i hi han hagut tres presidents populars i indígenes, abans de l'actual que és foraster, que no han creat cap problema amb el tema de la llengua i n'han reconegut la unitat lingüística: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas. L'estatut d'autonomia diu exactament que la llengua de les Balears és el català. Ara, però, el tal Bauzá afirma que els illencs parlem mallorquí, menorquí i eivissenc, i potser també formeterenc, s'ho han de mirar.

Xesca, que ve de Fraga, explica que a l'Aragó el problema ha aparegut també de la mà del PP, amb la presidenta Rudi, sevillana i comptable. Segons aquesta il·lustre, a la Franja no parlen català, sinó Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Aragó Oriental). Curiosament ja existeix el lapao, que parlen unes 300.000 persones a la Xina meridional, i zones de Birmània i del Tíbet, i que escriuen amb pictogrames, així que possiblement la tal Rudi ha creat un conflicte diplomàtica amb els xinesos. Garcia Margallo se n'hauria d'ocupar.

Tant en un territori com en l'altre, els dic jo, hi ha uns governs del PP, uns presidents que no són autòctons, unes organitzacions dites culturals que empaiten el sarao (respectivament, el Círculo Balear i la FACAO o Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental), i un mateix objectiu: atacar la unitat de la llengua catalana. Al País Valencià aquest problema el tinguérem abans que enlloc, i la batalla finalment l'hem guanyada nosaltres, perquè llevat del nom de català, que està prohibidíssim, l'administració empra el català normatiu, i a l'escola s'ensenya. Amb tot, els advertisc, també tenim enormes problemes.

Tomeu enfoca el tema des d'altre angle més polític. És evident, diu, que són les mateixes maniobres espanyolistes per a fragmentar i afeblir la llengua catalana, que és l'obsessió d'aquella gent. El fet que no tinguem cap poder polític real, perquè no som un estat, ens posa als peus dels seus cavalls, en una situació molt compromesa i molt perillosa per a la llengua. Fins que no siguem independents no estarem tranquils, remata Tomeu.

Tan fàcil que s'ho fan ells per a resoldre els seus problemes lingüístics, diu Maria, que ningú discuteix que tenen una llengua estesa per mig món amb unes diferències dialectals majors que les nostres, que de vegades ni s'entenen entre ells, i a nosaltres tot és posar-nos pals a les rodes. El que diu Tomeu, fins que no siguem independents, rai.

Amb tot, però, com els problemes lingüístics són problemes polítics es poden donar situacions molt esperpèntiques. La més espectacular és la que han creat les patronals de les escoles concertades de ses Illes, o siga, privades (l'Escola Catòlica, la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament, i la Unió de Cooperatives), que són les més privilegiades per la llei Wert en detriment de l'ensenyament públic. Han desmentit les xifres que havia donat la Conselleria sobre l'elecció de la llengua als respectius centres, que afirmava que el 60% s'havien decantat per l'espanyol, front a la minoria que ho havien fet pel català, el 40%. Segons les concertades, la Conselleria menteix i les xifres són al revés: un 80% ha elegit el català, front a un 20% que ho ha fet per l'espanyol. Quina poca vergonya, quins mentiders, quins deshonrats..., cadascú dóna la seua qualificació a la maniobra. Una autèntica vergonya, evidentment.

Algú diu la paraula màgica: i Wert? La riota és unànime al grup. Segons Maria, aquest si que té un cap que pareix un cul. A Sefa li fa molta gràcia que l'anomene troll i vol que explique perquè li ho dic. Perquè la seua cara s'assembla a la d'un troll, li dic. A excepció del pèl, perquè Wert no en té i els trolls són molt peluts, la manera de moure la cara, els tics que té, el moviment de les mans, de caminar, semblen d'un troll. Tomeu corrobora que si un troll és una persona provocadora, que crea problemes i embolica que fa fort, creu que el nom està ben encertat.

Jo crec, a la vista del que ha passat al País Valencià, que finalment la maniobra secessionista no reeixirà, ni a les Illes ni a la Franja, però que ens faran patir molt, perquè ells són els qui manen, tenen la força i els inspectors i amenacen. No tenen raó, però això no els preocupa. L'obsessió que pateixen contra el català és tan enorme que sols cerquen entrebancar tot el que poden el redreçament lingüístic. Fer el ridícul a nivell mundial no els importa.

Per això és tan important la reacció de la societat, com han fet, per exemple, els alcaldes de la Franja, que s'han oposat a la maniobra del Lapao. I que no s'obliden, diu Joana, que a les Illes ja provocaren l'any passat una magnífica reacció de la societat, encapçalada pels famosos jubilats que es declararen en vaga de fam. A tot açò el mateix Wert acaba de fer unes declaracions contra l'invent del lapao, però com aquest troll està com una cabra, ves a saber que dirà demà.