UNA VICTÒRIA DEL VEÏNAT DE SILLA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 14 de novembre de 2013
Xavier Cunyat, que viu entre la polèmica i la pau, em diu que en l'article
que escriguí el passat dia 31 (La brutícia de l'aigua potable), usava un
llenguatge quasi encriptat, com si sols volguera que m'entengueren els polítics,
raó per la qual hi havia moments que no m'acabava d'entendre. Un amic que
s'acostà a la taula on hi érem, dels bars de la plaça, corroborà el mateix i
concretament que no entenia que volia dir Isidro Prieto, que augurava un gran
disgust per al proper govern municipal, si s'insistia en el tema. Els vaig dir
que a qui li haurien de preguntar és al mateix regidor popular, que ho va dir,
perquè jo sols havia fet de transmissor.
En qualsevol cas, emprar un llenguatge una mica críptic, com m'agrada fer de
tant en tant, crec que té la seua gràcia i el seu per què; és un recurs
dialèctic. De fet tots en fem ús quan volem sembrar el dubte amb les nostres
paraules, o crear un poc de misteri o de suspens, o si volem enredar. Fins i tot
hi ha qui se'n passa, com alguns oracles dels déus clàssics, perquè confonien
més que aclarien res. És el que li passà a Cres, rei de Lídia, que consultà si
era el moment d'atacar els perses i l'oracle li digué: “si ho fas, destruiràs un
gran imperi”. Cres pensà que l'oracle li estava dient que podia atacar, perquè
destruiria els perses, però passà tot el contrari i fou ell i el seu imperi que
foren destruïts pels perses.
Tornant a l'article de l'aigua potable que comentàvem, sí que hi ha una part
“críptica”, que sols entenen la concessionària, els responsables polítics i els
tècnics municipals, però la resta s'entén tot, i pel que ja sabem, uns i altres
hauran de donar satisfaccions, si finalment volen rentar-se la cara; sobre tot
hauran de demostrar que tenen interès perquè la concessionària retorne als veïns
els diners cobrats de més i pague tot el que ha de pagar al municipi. El
calendari passa corrents. Per cert, de moment la pàgina web de l'ajuntament no
ha informat de res (10 de novembre).
Mentrestant, i a banda d'aquest tema que els ha donat marxa sense buscar-la,
els partits polítics continuen en la inoperància. El partit que governa, el PP,
no governa i damunt té mig món enfadat, a excepció de l'afició taurina. Per
exemple, el Consell Agrari, on no es fa res de res; Aesi, que s'han distanciat
de l'ajuntament; les falles, que se senten abandonades; esports, associacions...
En conseqüència, els populars estan molt amoïnats i temen un desastre en les
properes eleccions i més tenint en compte les burrades que estan cometent-se a
Madrid i a la Generalitat i els casos de corrupció que els han aflorat per tot
arreu.
L'oposició, que havien de controlar el govern, tampoc no controlen res. Això
sí, somien, sobre tot els respectius líders, que ja es veuen vestits d'alcaldes.
Tots es creuen guanyadors, especialment el socialista, que és qui més segur està
dels resultats que espera obtenir. La resta de partits tots confien en treure'n
dos o tres regidors. Si es compliren aquests somnis, a Silla tindríem més de 30
regidors, en lloc dels 17 que ens pertoquen.
Jo també somie, encara que ja no va per mi, somie que a Silla tornarà
l'activitat política i municipal. Vull avançar una hipòtesi dels resultats de
les properes eleccions, amb dues parts. La primera és que cap partit obtindrà la
majoria absoluta; ben mirat ningú se la mereix. La segona part és que, com està
passant quasi sempre al poble, els partits hauran de seure's a pactar.
Així que en aquest ambient d'eufòria continguda de l'oposició i d'enorme
inquietud dels populars, i a un any i mig de les eleccions, vull avançar una
travessa: PSOE 5, PP 5, Compromís 3, E2000 2, EU 1, Verds 1. Si foren aquests
els resultats, l'única combinació possible és el pacte d'esquerres, un
tripartit. Podrien haver-hi altres combinacions, però sincerament i perdoneu-me
la immodèstia, no estant jo per mig, no ho crec. Allò dels vuit anys de
quadripartit crec que ja és irrepetible.
Però, quanta gent votarà? Aquesta és una incògnita que haurem d'esperar per a
saber la solució. Si fora pel crèdit que es mereixen els “polítics”, en general,
la gent no hauria de votar, i de fet molta gent optarà per això, injustament.
Però el fet que hi haja tanta corrupció no vol dir que tots els polítics siguen
corruptes, perquè els qui ho són ja estan assenyalats i és a les formacions
corruptes i als seus personatges vils a qui no s'ha de votar. Llevat d'aquests,
la major part dels polítics són honrats i aleshores és a aquests que hem de
votar, vigilant-los després i exigint-los que complisquen les promeses
electorals, perquè la qüestió és, després de votar i durant els següents quatre
anys, obrir els ulls i no mamar-se el dit. La tragèdia i el trauma que estem
vivint no s'haurien de repetir mai més.
Un exemple que el poble té molta feina a fer i que pot guanyar, ha estat la
denúncia del tema de l'aigua potable, que estem pagant abusivament a Silla.
Perquè al respecte, abans de la denúncia que férem en aquest diari, què havia
fet el govern municipal?: no havia fet res. I els polítics de l'oposició?:
tampoc res. I qui és qui començà a adonar-se'n de l'estafa que estàvem?: el
veïnat, perquè jo sols sóc un veí que recollia les protestes de la gent pel
carrer per a publicar-ho. I sols a partir de la nostra denúncia el govern, els
polítics i els tècnics municipals s'han posat a treballar... I com teníem raó,
el resultat no pot ser més brillant, perquè ens han de tornar els diners cobrats
de més. Evidentment, podem dir que és el veïnat qui ha guanyat la batalla de
l'aigua!
