DOS ANYS MÉS DE PUTADES QUE CALDRÀ RESISTIR

DOS ANYS MÉS DE PUTADES QUE CALDRÀ RESISTIR

Article publicat a el Punt/Avui el dia 24 de novembre de 2013

Els del PP estan celebrant que porten dos anys de govern i que encara els en falten dos més per a acabar la legislatura. Així doncs, si no es rendeixen abans, ens queden dos anys de martiri i d'afonar-nos més encara en la merda i en la misèria moral i econòmica més profundes de la història moderna. Però, aquesta gent està de festa, o ho simula, mentre l'Estat de la pandereta i olé que “governen” està a punt de rebentar. La festa del PP, doncs, és una festa miserable!

L'incompliment de totes i cadascuna de les promeses electorals que podríem qualificar de positives (que no tocarien les pensions, per exemple), l'esforç per imposar les més reaccionàries (reforma laboral, per exemple), i l'obediència cega als dictats alemanys, ha estat la divisa dels populars, que ens han conduït a la ruïna i ens han empenyorat per al futur.

Aquest govern ha fet i està fent una política basada en l'extorsió de les classes populars, sense cap escrúpol, de manera intensiva i selectiva, mentre beneficia, sense cap vergonya, la banca, les multifuncionals i l'església catòlica.

La sensació que donen aquests dos anys passats és com si els del PP hagueren estat tota la vida dalt del matxo, com si no haguera hagut entre Franco i ells solució de continuïtat. Aquests franquistes populars tenen els mateixos tics dictatorials que aquell caudillo fantasma, el mateix concepte de l'españaunagrandeylibre, els mateixos instints centralitzadors i uniformadors. Aquests són una escopinada de Franco.

Mireu si són franquistes, o siga feixistes, que volen perseguir els escratges, prohibir o limitar les manifestacions, rebentar les vagues, multar que ningú fotografie un policia apallissant la gent, i multar també a qui els insulte... Volen multar tot açò, malgrat que, per exemple, la justícia ja ha dit que fer un escratge a un polític, no és il·legal. I volen que els policies actuen de jutges! L'aberració no pot ser més evident i el fet que vulguen actuar com en els règims més antidemocràtics deixa ben a les clares la seua línia de pensament més reaccionària.

Jo me'n ric, però, perquè pense que aquesta gent en realitat ha perdut l'oremus. Segurament perquè en les seues experiències vitals no tenen constància que tot açò ja ho intentà Franco i fracassà. Passà que a poc a poc la gent anàrem perdent-li la por a la policia, a les lleis i al mateix Franco. És evident que els del PP, mentre els de la closca amarga avançàvem a la conquesta de la democràcia, estaven en els campaments de la OJE, fent exercicis espirituals o aprovant oposicions a notaries, els més grans; mentre que els més joves estaven covant-se encara, sota la mirada sol·lícita i la protecció del papi, en bons col·legis de pagament. Per això no han entès l'abast de la seua intenció involucionista.

Per què ho pense? Parlem clar i ras, ara que encara podem fer-ho, perquè també voldran controlar el que s'escriu a la premsa. Per molt que intenten que no passe, per molts esforços que esmercen, continuarem fent escratges; vagues i manifestacions, amb permís o sense; fotografiant la policia que apallisse un veí, un estudiant; insultant-los... a distància. I els mestres continuaran explicant la història que el ministre Werdolaga no vol (jo continue pensant que és més beneitó que llest, una verdolaga a fi de comptes). I el ministre Montoro passarà a la història com Montrolo, per les troles que diu contínuament, etc. I la Mato? Cal tindre barra dir-se mato i ser ministra de Salut i, amb tot el que s'ha dit, no tindre vergonya d'eixir al carrer!

Per tot plegat, doncs, crec sincerament que els del PP fracassaran i seria injust que no fora així, encara que parlant del PP el concepte de just és irrellevant, no l'entenen. Realment, però, ben mirat, donen més llàstima que altra cosa, una llàstima que no invita a disculpar-los, sinó al contrari, a confirmar que no tenen perdó: perquè han abusat de la bona fe dels seus votants, perquè han enganyat tothom prometent exactament el contrari del que han fet i perquè s'han lucrat descaradament i sense fre.

Així que, com estem a dos anys de les eleccions, si finalment la gent no és més babaua del necessari, la pròxima convocatòria separarà dues èpoques històriques: abans de Rajoy i després de Rajoy. Vull confiar que serà així i les enquestes també ho preveuen. Sols falta que cadascú (cada partit) sàpiga estar a l'altura de les circumstàncies.

Hi ha tantes coses en l'aire que podem pensar que els dos anys que falten per a les eleccions del canvi, són transcendentals. L'economia ha de reviscolar i els milions de ciutadans que estan en l'atur han de trobar feina. Catalunya s'ha d'independitzar i els bascos s'han de preparar a ésser-ho, perquè són els segons de la llista. Europa ha d'establir noves regles, al marge de la tutela alemanya. L'ONU ha de servir per a acabar amb les guerres i amb l'explotació dels xiquets i les xiquetes de tot el món. Els Estats hauran de posar més atenció als problemes del canvi climàtic...

Hem de resistir i treballar, perquè sols falten dos anys per a les properes eleccions, o siga dos anys més de patir putades. Caldrà resistir.