dimecres, 27 de novembre de 2013

UNA VICTÒRIA DEL VEÏNAT DE SILLA

UNA VICTÒRIA DEL VEÏNAT DE SILLA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 14 de novembre de 2013
 
Xavier Cunyat, que viu entre la polèmica i la pau, em diu que en l'article que escriguí el passat dia 31 (La brutícia de l'aigua potable), usava un llenguatge quasi encriptat, com si sols volguera que m'entengueren els polítics, raó per la qual hi havia moments que no m'acabava d'entendre. Un amic que s'acostà a la taula on hi érem, dels bars de la plaça, corroborà el mateix i concretament que no entenia que volia dir Isidro Prieto, que augurava un gran disgust per al proper govern municipal, si s'insistia en el tema. Els vaig dir que a qui li haurien de preguntar és al mateix regidor popular, que ho va dir, perquè jo sols havia fet de transmissor.
En qualsevol cas, emprar un llenguatge una mica críptic, com m'agrada fer de tant en tant, crec que té la seua gràcia i el seu per què; és un recurs dialèctic. De fet tots en fem ús quan volem sembrar el dubte amb les nostres paraules, o crear un poc de misteri o de suspens, o si volem enredar. Fins i tot hi ha qui se'n passa, com alguns oracles dels déus clàssics, perquè confonien més que aclarien res. És el que li passà a Cres, rei de Lídia, que consultà si era el moment d'atacar els perses i l'oracle li digué: “si ho fas, destruiràs un gran imperi”. Cres pensà que l'oracle li estava dient que podia atacar, perquè destruiria els perses, però passà tot el contrari i fou ell i el seu imperi que foren destruïts pels perses.
Tornant a l'article de l'aigua potable que comentàvem, sí que hi ha una part “críptica”, que sols entenen la concessionària, els responsables polítics i els tècnics municipals, però la resta s'entén tot, i pel que ja sabem, uns i altres hauran de donar satisfaccions, si finalment volen rentar-se la cara; sobre tot hauran de demostrar que tenen interès perquè la concessionària retorne als veïns els diners cobrats de més i pague tot el que ha de pagar al municipi. El calendari passa corrents. Per cert, de moment la pàgina web de l'ajuntament no ha informat de res (10 de novembre).
Mentrestant, i a banda d'aquest tema que els ha donat marxa sense buscar-la, els partits polítics continuen en la inoperància. El partit que governa, el PP, no governa i damunt té mig món enfadat, a excepció de l'afició taurina. Per exemple, el Consell Agrari, on no es fa res de res; Aesi, que s'han distanciat de l'ajuntament; les falles, que se senten abandonades; esports, associacions... En conseqüència, els populars estan molt amoïnats i temen un desastre en les properes eleccions i més tenint en compte les burrades que estan cometent-se a Madrid i a la Generalitat i els casos de corrupció que els han aflorat per tot arreu.
L'oposició, que havien de controlar el govern, tampoc no controlen res. Això sí, somien, sobre tot els respectius líders, que ja es veuen vestits d'alcaldes. Tots es creuen guanyadors, especialment el socialista, que és qui més segur està dels resultats que espera obtenir. La resta de partits tots confien en treure'n dos o tres regidors. Si es compliren aquests somnis, a Silla tindríem més de 30 regidors, en lloc dels 17 que ens pertoquen.
Jo també somie, encara que ja no va per mi, somie que a Silla tornarà l'activitat política i municipal. Vull avançar una hipòtesi dels resultats de les properes eleccions, amb dues parts. La primera és que cap partit obtindrà la majoria absoluta; ben mirat ningú se la mereix. La segona part és que, com està passant quasi sempre al poble, els partits hauran de seure's a pactar.
Així que en aquest ambient d'eufòria continguda de l'oposició i d'enorme inquietud dels populars, i a un any i mig de les eleccions, vull avançar una travessa: PSOE 5, PP 5, Compromís 3, E2000 2, EU 1, Verds 1. Si foren aquests els resultats, l'única combinació possible és el pacte d'esquerres, un tripartit. Podrien haver-hi altres combinacions, però sincerament i perdoneu-me la immodèstia, no estant jo per mig, no ho crec. Allò dels vuit anys de quadripartit crec que ja és irrepetible.
Però, quanta gent votarà? Aquesta és una incògnita que haurem d'esperar per a saber la solució. Si fora pel crèdit que es mereixen els “polítics”, en general, la gent no hauria de votar, i de fet molta gent optarà per això, injustament. Però el fet que hi haja tanta corrupció no vol dir que tots els polítics siguen corruptes, perquè els qui ho són ja estan assenyalats i és a les formacions corruptes i als seus personatges vils a qui no s'ha de votar. Llevat d'aquests, la major part dels polítics són honrats i aleshores és a aquests que hem de votar, vigilant-los després i exigint-los que complisquen les promeses electorals, perquè la qüestió és, després de votar i durant els següents quatre anys, obrir els ulls i no mamar-se el dit. La tragèdia i el trauma que estem vivint no s'haurien de repetir mai més.
Un exemple que el poble té molta feina a fer i que pot guanyar, ha estat la denúncia del tema de l'aigua potable, que estem pagant abusivament a Silla. Perquè al respecte, abans de la denúncia que férem en aquest diari, què havia fet el govern municipal?: no havia fet res. I els polítics de l'oposició?: tampoc res. I qui és qui començà a adonar-se'n de l'estafa que estàvem?: el veïnat, perquè jo sols sóc un veí que recollia les protestes de la gent pel carrer per a publicar-ho. I sols a partir de la nostra denúncia el govern, els polítics i els tècnics municipals s'han posat a treballar... I com teníem raó, el resultat no pot ser més brillant, perquè ens han de tornar els diners cobrats de més. Evidentment, podem dir que és el veïnat qui ha guanyat la batalla de l'aigua!