AZNAR PARANOIC
Article publicat a el Punt/Avui el dia 17 de novembre de 2011
Com que des de Kraepelin i Freud tots estem una mica paranoics, que no
s'ofenga Aznar si pense que ell també ho està. El problema és que com ell vol
ser el primer en tot, el més brillant, el més segur, el més dels que més, també
serà el més paranoic, supose. Per tant, l'enhorabona.
Diccionari en mà, la paranoia és una psicosi caracteritzada per l'aparició
d'idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, etc. Crec
que Aznar en va sobrat, doncs, i qui ho vulga comprovar sols ha de comprar les
seues “memòries” i intentar llegir-les i no morir en l'intent. Jo no les he
comprades, per l'amor de Déu, qui pot dubtar-ho! Però he tingut l'oportunitat de
llegir comentaris en la premsa i en la televisió (memorables els de la
Sexta) i he navegat per internet i no tinc cap dubte.
Realment parle d'Aznar perquè és el que més de tots, però també n'hi ha
d'altres, que es mereixerien l'honor. El Wert, per exemple. O el Montoro... Tots
primeres figures. En altres àrees també hi ha paranoics i són de destacar el
Maruenda i el Jimènez Losantos, en periodisme, encara que són molt burros; el
Cristiano en futbol, etc. Però jo preferesc els polítics, així és que he fet un
pito, pito, colorito, donde vas tu tan bonito, pim, pum, pam, i li ha
tocat a l'Aznar. Quina cosa més tremenda la història d'aquest personatge!
Cerqueu pel google coses de l'individu i, la marededéu, us quedareu
estupefactes: Aznar contra la Constitució. Aznar historiador. Aznar
antiabortista. Aznar antinacionalista. La boda de la filla d'Aznar i qui pagà la
festa. Aznar contra Obama. Aznar y cierra España. Aznar parlant anglès.
Aznar el Grande. I Aznar amb el Bush, amb el trio de les Açores, i la
guerra de l'Iraq. I Aznar contra el rei... així fins a més de dos milions
d'entrades. Podeu cercar també les entrades dedicades a la senyora Botella, que
també són increïbles, quina parella!
Per a tenir una selecció de les perles de les memòries d'Aznar,
eldiario.es n'ha fet un excel·lent resum, que titulen: llegim les
memòries d'Aznar perquè tu no ho hages de fer. És molt d'agrair l'esforç
d'aquests periodistes, gràcies als quals en una estona et pots fer una idea de
la dimensió paranoica del personatge de qui parlem. Definitivament, Aznar és un
paranoic i d'això se n'han adonat fins i tot els moros, que en un periòdic
asseguraven que ja l'havien calat (cerqueu al google).
El que hem de preguntar-nos és com fou possible que aquest personatge
arribara a ser president d'aquest Estat de pandereta i olé. Tot plegat, el cas
d'Aznar és un esperpent.
I el que encara és pitjor és que ell no para, ja no és president però com si
ho fora. Amb les ganes que té de sobreeixir s'ha organitzat un negoci ideològic,
des d'on tracta de pressionar i mangonejar; és diu FAES (Fundació per a
l'anàlisi i els estudis socials), de l'estil de tinglados similars dels Estats
Units, Alemanya, etc. És com una fàbrica de males idees, com la d'acabar amb
l'estat de benestar (la “barra lliure” en educació i salut, que diuen), fer la
reforma electoral, recentralitzar l'estat...
La secció catalana de la bèstia, vinculada a Duran i Lleida, és diu Institut
Catalunya Futur, que, per cert, és on s'hi rebien els diners del Palau de la
Música... O siga que Aznar serà un paranoic, però no és un babau, s'ha muntat
molt bé la paradeta i sap com expandir les febres a tot arreu. I pel que fa al
Duran, ara ho entenc...
Mentre escric açò, a punt de marxar a l'asil d'un balneari, sent al Rajoy per
un costat anunciant que España es una, grande y libre i als socialistes
fent cabrioles pel mateix. Ja no puc més, són les dues de la matinada. Sent un
amarg regust de boca i estic convençut que Espanya no té remei. Me'n vaig a
dormir, si puc: potser que somie que tot se'n va a fer punyetes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada