CAUSA CONCLUSA PER A SENTÈNCIA

CAUSA CONCLUSA PER A SENTÈNCIA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 de gener de 2012

Com ja s'ha acabat la tragicomèdia de Camps i abans que comence la de Fabra, ara és qüestió d'esperar el veredicte popular i el que dictarà el jutge. Però, al marge de com acaben aquests sainets, i els que hi seguiran (depuradora de Pinedo, escombraries d'Alacant, etc., però sobre tot el cas Gürtel, que encara no ha començat), el que és cert és que s'ha jutjat i s'està jutjant tota una època de corrupció i de connivència entre polítics corruptes i màfies organitzades. Com els perjudicis de tot plegat, de tanta malifeta, es pagaran amb els diners dels ciutadans, ja que els diners furtats o se'ls han gastat o els tindran ben assegurats i fora del país, jo continue protestant, perquè el mal que han fet alguns els haja de pagar el poble!

Pel que hem anat llegint a la premsa i escoltant en algunes ràdios i televisions (la radiotelevisió valenciana n'ha dit ben poca cosa, és evident), sembla que no es poden dir més barbaritats que les que s'han escoltat a la sala del judici i tan sols per les converses entre Camps i el Bigotis ja els hauria de caure la màxima pena al damunt. Quina poca vergonya! Te quiero un huevo; amiguito de mi alma... etc. li diu Camps al malfactor. Però, tot açò, tot el que s'ha dit i escoltat, sols ha estat l'entremès, perquè, pel que em diuen els que en saben, quan es jutge tot l'afer de la trama Gürtel, allò sí que serà una hecatombe. Ja ho veurem.

Ara bé, per dir alguna cosa més, jo he fet alguna reflexió sobre el significat de l'aportació del Llibre de Job, que ha fet Camps. Aquest llibre bíblic, un sapiencial, conta una història distinta de la de Camps, encara que en algun punt s'assemblen. Job era un home just i temorós de Déu. Camps està sent jutjat per tot el contrari, per no ser just; això sí, tan temoròs de Déu que va a missa i es colpeja el pit (recordeu-lo davant de l'apòstol Santiago, mea culpa, mea culpa, mentre el president gallec se'l mirava de reüll). Job, quan fou temptat per Satanàs es mantingué íntegre; Camps també ha estat temptat per Satanàs, transvestit de Bigotis, i ha caigut en el pecat. Doncs, no són el mateix Job i Camps.

Coincideixen ambdós personatges, això sí, en la traïció dels amics. En efecte, als dos els traeixen i en això Camps sí que pot queixar-se. Jo ja li ho vaig dir, al principi de saber-se tot aquest merder, en un altre article publicat al Punt: t'han traït de dins de casa, els que tu creus amics han filtrat això dels vestits... Però, Camps, en lloc d'acceptar cap error, com fa Job, com tenia unes ganes boges d'explicar-ho tot al jutge, embogit, ha hagut de passar tot el calvari del judici, encara que queixant-se i protestant com un ximple i traient el senyor jutge de polleguera, cosa en la qual tampoc s'assembla a Job, que es queixa amb més elegància.

Jo crec que a Camps, el passatge que més l'ha commocionat és el del final, com els passa als xiquets amb els finals dels contes. Diu el llibre i amb això acaba: “el Senyor li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns. Tots els seus parents i coneguts es reuniren i menjaren amb ell a sa casa... Arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres...”. Amb això és amb el que confia Camps, i és per aquest motiu que rellegeix el Llibre de Job i li'l fa llegir a l'advocat. És evident, però, que aquestes històries de la Bíblia, com les dels contes, tenen la lectura que fa en cada moment l'interessat. Els xiquets, com s'identifiquen amb l'heroi, confien que guanyen; Camps, com s'identifica amb Job, també.

Però, la realitat és més crua i les coses no són sempre com voldríem que fossen, de manera que, com Camps no vol veure la realitat, navega i es perd llegint a Job, en lloc de fer-ho de l'Apocalipsi. Perquè, en aquest judici ha quedat al descobert, o han començat a quedar al descobert, tots els errors que s'han comès, que Camps mateix ha comès o permès cometre, en una època la més vil i nefasta per als valencians de tota la seua història. La ruïna econòmica és enorme i la moral és, potser, encara més i els valencians i valencianes trigarem anys a pagar el que devem i a recuperar la moral perduda.

Causa conclusa per a sentència.