RAJOY NO ANAVA A ARREGLAR-HO TOT?

RAJOY NO ANAVA A ARREGLAR-HO TOT?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 de gener de 2012

La sorpresa que s'ha endut “la gent” és impressionant davant les mesures econòmiques que ha aprovat el govern popular, i això que sols porten quinze dies manant, perquè pensaven que Rajoy anava a solucionar tot el desastre que Zapatero havia estat incapaç d'endreçar i que, segons Rajoy, havia provocat: Zapatero a tus zapatos, arribà a dir-li. Ja se sap que “la gent” és molt ingènua, tant que votaren a Rajoy amb la mateixa fe que si es tractara de la Mare de Déu de Lourdes, i això que no s'assemblen. Ara, evidentment, s'han endut la sorpresa i veuen amb estupor que Rajoy els ha mentit. Ara ja és massa tard, li dic a una veïna que esperava el miracle.

Les mesures que ha posat en marxa Rajoy, de moment de caire econòmic, que són les directrius al peu de la lletra que marquen els qui tallen el bacallà a Europa (Merkel, Sarkozy), agreujaran més encara l'estat de benestar, les pensions, el treball, els sous dels funcionaris, apujaran els preus de la gasolina, etc. Perquè, en realitat, estan fent el mateix que els socialistes, però més carregat de bombo.

Possiblement, el desastre econòmic i universal del sistema, més greu en el nostre cas per la precarietat secular de l'Estat, fa necessàries mesures dràstiques, com les que prenia Zapatero i com les que pren Rajoy. Vivíem en un país de fantasies i tothom es creia milionari i pixàvem molt alt, i els bancs deixaven els diners a cabassos, però tot era mentida: érem i som pobres (Juvenal ja advertia vivimus ambitiosa paupertate omnes, tots vivim en una pobresa presumtuosa). Però com el sistema ha petat, doncs ens hem fotut la gran patacada, i tots hem anat caient del burro: estem immersos en una crisi com en la vida s'havia vista, immensament major que totes i això ho hem de pagar.

Però, qui ho ha de pagar? Obrim l'ull, ja que aquests no són moments per a badar. Perquè no hauríem de pagar a escot, tots igual, sinó proporcionalment: els qui més tenen, més; els qui més cobren, més; els qui més han contribuït a la crisi, més; els qui més manen, com han de donar exemple, més. Però, de moment, no és així; per exemple els banquers, que són els que més responsabilitat tenen en les crisi de les entitats bancàries (Bancaixa, Cam, Banc de València...), continuen sent els qui més cobren. L'impost de patrimoni que significaria que els qui més tenen més cotitzaren, no el volen posar en vigor. Els que més cobren... Mirem quin cas més curiós, sobre els qui més cobren a la Generalitat, o siga sobre el mateix govern.

Com també a la Generalitat han posat en marxa la corresponent sèrie de mesures econòmiques, per a rebaixar l'enorme dèficit, han començat per les retallades dels sous dels funcionaris. Curiosament, però, els sous dels consellers i del president no han sofert cap retallada, o siga que no se'ls toquen; això sí, han promès que si no “detenen el dèficit”, aleshores si que se'l rebaixaran; és la garantia que ha donat el conseller d'hisenda. Però, no estem ja instal·lats en un dèficit immens? Per què no s'apliquen ells la mateixa mesura que ens apliquen als ciutadans i es rebaixen els sous ja? Veieu com no pagaran més els qui més cobren?

Una altra cosa són els mils de milions que han furtat entre uns i altres, entre els qui manen i “sus amiguitos del alma” (Camps dixit). Algú ens hauria de fer el càlcul, perquè no fora cas que si els obligaren a tornar els diners la gent començaria a veure que la llei és igual per a tots i que qui la fa la paga; començaríem a creure que hisenda som tots; començaríem a entendre això de les responsabilitats cíviques. I fins i tot seria possible que amb els diners recuperats es pogueren lliurar els sous i les pensions, com a mínim, de cap retallada. Però, de moment, la cosa va per a llarg i com la justícia no és àgil, els xoriços continuen tan tranquils, alguns fins i tot continuen “manant”.

Deixe per al final una reflexió sobre la possible involució de les autonomies, que és la gran temptació dels populars, com han anat dient i advertint i en algun tema posant en marxa. Els populars és evident que no estan a gust en les autonomies, especialment en les que no controlen; en realitat, els passa el mateix amb l'Estat, perquè se senten els autènticament legitimats a governar i se'ls fa de nit quan guanya l'esquerra. Doncs bé, el gran problema és que intentaran retallar i diluir tant com puguen les autonomies i imposaran l'Estat per collons que ells anhelen. Estic convençut que uns senyors que venen del franquisme, que han begut les doctrines feixistes del franquisme, no n'han renunciat, no s'han democratitzat i com continuen creient que “Espanya és una unitat de destí en l'universal”, ens fotran a sobre tota l'Espanya que podran, com ja estan fent amb la llengua a les Balears, per exemple. Així que, preparem-nos per al pitjor, no siga cas que hagem de tornar al màquis.