ELS DEL PP, "CAPUT"!

ELS DEL PP, "CAPUT"!

Article publicat a el Punt/Avui el dia 12 d'octubre de 2014

Ja he escrit alguna vegada que la meua àvia Maria, que era d'Ademús, davant d'alguna adversitat em deia que “Dios aprieta però no ahuga”. Encara que no crec en Déu, sí que crec que l'àvia sabia de què parlava, per les mils de penalitats que havia passat en aquesta vida, la guerra inclosa, que havia superades, aguantant i resant.

Doncs, ara em recorde de l'àvia perquè ens cauen a sobre tantes calamitats alhora que ens estan fet patir molt. Les calamitats són mundials i altres d'ací mateix. En faig una somera relació, primer a nivell mundial, de les pitjors: el deteriorament climàtic; les guerres incessants; la irrupció del terrorisme pseudo-islamista; i la fam en el món, que afecta especialment els infants. Tot terrible. I tot mogut pels interessos de les potències i de les multinacionals. Tot plegat està produint en el món un deteriorament físic i moral, que ningú no sap on anirem a parar.

Respecte de les calamitat a nivell de l'Estat de la “pandereta i olé”, o siga l'espanyol, subratllaré: la corrupció, que és tan immensa com insuportable; l'enfonsament de les mitjanes empreses i, en conseqüència, la manca de treball; la falta de perspectives laborals per a la joventut, de dimensions incalculables; i la pèrdua o desfeta de les atencions als dependents (tant catòlic com és el govern), que són imperdonables. Tot terrible, també, i tot mogut pels interessos dels polítics, de la banca, de les multinacionals i dels “amiguitos del alma”, que s'omplen les butxaques a mans plenes.

Tot plegat, la impressió que tenim d'aquests anys de govern popular és que ens han estafat, tan miserablement, com ningú no es podia imaginar. Llegir la nòmina de xoriços en la presó, o a punt d'entrar-hi, dels que estan pendents de judici, dels que estan encausats, i dels qui encara no els han encausat, provoca una indignació absoluta. No tenen perdó ni de Déu, que no existeix, ni dels homes. Aquests tres anys de governs populars majoritaris, a Madrid i a moltes autonomies i ajuntaments, passaran a la història com el Trienni dels Xoriços, o de la ignomínia.

Dic trienni perquè vull suposar que a continuació de les eleccions de maig de l'any que ve, quan perdran la major part dels ajuntaments i de les autonomies, hauran de fer com Alfons XIII i dimitiran. Rajoy no podrà aguantar un any més sabent que ningú se'ls creu arreu de l'Estat i hauria de plegar, com féu el rei, per evitar mals majors. I vull suposar que els partits guanyadors exigiran la convocatòria d'aquestes eleccions Per això he titulat aquest article “els del PP, caput”.

El Trienni dels Xoriços o Ignominiós, ja veurem com ho bategen els historiadors, serà recordat per la desfeta de milions de llocs de treball; l'emigració massiva de la joventut més preparada de la història, per la manca de treball; per la ruïna de milions de xicotetes i mitjanes empreses; els desnonaments massius; per la immoralitat instal·lada en totes les institucions... La part més positiva serà el desmembrament que hauran provocat de l'Estat.

I juntament amb tantes desgràcies juntes, el Trienni Ignominiós també serà recordat com el del malbaratament de l'erari públic, a favor dels bancs, de les multinacionals i dels especuladors amics del règim, i el de l'empenyorament de tot l'Estat per a desenes de generacions. En definitiva, serà el trienni de l'empobriment de tots i de l'enriquiment d'uns pocs.

Entre aquests pocs la nòmina de subjectes impresentables també serà antològica. Potser brillaran especialment Blesa, Rato, els vuitanta beneficiaris de les targes opaques de Caixa Madrid, el Bigotes... Però, els centenars i centenars de polítics de segona i de tercera línia que, a través de Diputacions, Ajuntaments i empreses públiques també s'hauran beneficiat i es beneficien de targetes opaques i d'altres mangarrufes xoriceres també serà d'antologia. El cas dels partits és més que evident, començant pel PP (cas Barcenas, cas Gürtel, cas Brugal...).

Sobre l'ús de targetes negres per part dels polítics, recordem, a tall d'exemple, que no fa molts anys un regidor de Palma de Mallorca fou denunciat per utilitzar-ne una a càrrec de l'ajuntament mallorquí, per a pagar-se unes sessions de putes en un cabaret de Moscou. O el cas dels capos de la depuradora de Natzaret. O el cas de l'alcalde d'Oriola... I com no ens tremola la mà, ni tenim res a amagar, també devem recordar els “nostres” casos del Palau, de la família Pujol... (podeu afegir tot el que vulgueu).

Però, per si no en teníem prou amb uns governants desaprensius, només faltava comprovar quina mena de burros són. El cas de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics marcà història, fent el ridícul més gran que ningú es podria haver imaginat i només per això l'alcaldessa de Madrid hauria d'haver demanat disculpes i dimitit.

Ara, la que acaba de passar-los a aquesta gent sí que és grossa, amb la desgraciada actuació en el cas de l'èbola. Volien posar-se una medalla, la de l'eficàcia en el combat sanitari contra l'epidèmia, duent uns pobres missioners a curar-los i ha passat tot al revés, que ni s'han curat i damunt que han introduït l'epidèmia a Europa. Han actuat de manera inexperta i temerària i amb la descoordinació més absoluta dels serveis de salut han posat en perill la vida de moltes persones. Europa està escandalitzada del cas espanyol.

En el moment que escric aquest article, divendres a la matinada, la ministra Mato no ha dimitit encara i Rajoy, finalment, ha donat la cara sense preguntes dels periodistes... L'espectacle és tan lamentable que és possiblement el millor exemple del mal govern que patim. Com, a més a més, avui és el dia de la Hispanitat i acaba de perdre la selecció, per tot plegat he titulat aquest article com ho he fet: els del PP, caput! per xoriços i per burros.