LAURA BALLESTER

LAURA BALLESTER

Article publicat a el Punt/Avui el dia 16 d'octubre de 2014

Fruit del treball d'una periodista incansable, de la nostra paisana Laura Ballester, una història tràgica i immensa com fou l'accident del Metro de València, del dia 3 de juliol de 2006, no ha caigut ni caurà en l'oblit, que és on van a parar les històries si ningú les escriu. El seguiment de tots els detalls d'aquella tragèdia, del patiment de tantes famílies afectades (43 morts i 47 ferits de gravetat) i de la commoció que significà en la societat valenciana, així com de les maniobres confuses i ocultistes de les autoritats del PP, tot ha estat perfectament recollit, contrastat i redactat en el llibre “Lluitant contra l'oblit” de Laura Ballester.

El llibre té tres parts, la primera de les quals és el relat minuciós del que passà aquell dia en la línia 3 del Metro, just a l'entrada de l'estació de Jesús. Laura recull els testimonis dels qui visqueren l'accident directament i sobrevisqueren, la lectura dels quals impressiona i posa el cor en un puny al lector. Els testimonis de molts familiars que hi perderen algun membre de la família dimensiona encara molt més la intensitat de la tragèdia, de manera que és impossible que el lector sensibilitzat no s'hi solidaritze amb tant de dolor.

A continuació, però, la reacció de les autoritats valencianes, que des del primer moment tractaren de relativitzar l'accident, qualificant-lo d'imprevisible i d'inevitable, xoca de manera vergonyant amb la realitat, perquè s'ha demostrat que aquell accident podia haver-se evitat, si les autoritats responsables del metro hagueren pres les mesures tècniques necessàries. És amb aquesta voluntat maliciosa que les autoritats han intentat, des del primer moment ocultar proves, manipular informes... I fins i tot han intentat fer callar les famílies, amb promeses econòmiques incloses... L'estratègia de les autoritats ha estat la de silenciar-ho tot durant vuit anys, fins i tot les boques de les víctimes.

Durant tot aquest temps, mentre les autoritats valencianes no han fet altra cosa que augmentar la ignomínia del seu comportament, les famílies i la societat han mantingut el seu compromís vers les víctimes, reclamant l'aclariment d'aquell accident i la depuració de responsabilitats.

I és en tot aquest procés que Laura té un paper impressionant, que compleix a la perfecció, des del diari Levante-emv: donar fe de tot el que ha anat succeint, dels passos de la justícia, i de les malèvoles maniobres de les autoritats; i per altra part, de la ferma actitud dels familiars, de les seues gestions judicials, del suport de la societat i de les associacions cíviques.

Faltava, però, el gran impacte que suposaren els documents de dues productores de documentals (Barret Films i H&M Sanchis), però sobre tot del programa de La Sexta, Salvados, de Jordi Évole. Amb una quota d'audiència de més de tres milions, aquell programa permeté que el món recuperara la notícia del que va passar ja feia quasi set anys, de les maniobres governatives per a silenciar-ho tot, de les dels responsables del metro i dels polítics, inclosa la tragicòmica aparició de Juan Cotino. Com a conseqüència de tot plegat, es produïa la gran manifestació del 3 de maig de 2013 i la reobertura del cas judicial.

En tot aquest procés, el treball de Laura ha estat de suma importància, com diem: amb les seues aportacions informatives, mantenint el contacte amb les famílies de les víctimes, seguint els passos de la fiscalia i dels jutges, col·laborant amb Évole... I ara, amb la publicació del magnífic llibre que comentem, on quedarà constància per a sempre que les autoritats valencianes del PP, inclosos algunes de judicials, tingueren i en part encara tenen una actitud antidemocràtica i hipòcrita, amb el seu menyspreu per les víctimes i per la societat.

Els qui tenim la sort de conèixer Laura no estem tan sorpresos de veure el que ha estat capaç de fer, perquè sabem que és treballadora i rigorosa en el seu treball, i molt honesta. Per això Laura ha estat recollint informació, contrastant-la, entrevistant-se amb qui ha pogut, i publicant incansablement al Levante-emv. Finalment redactant aquest llibre, que està presentant a tot arreu on la reclamen. Però, per damunt de tot i duta per la seua honestedat, posant-se del costat de les víctimes, convertint-se en la veu dels qui ja no poden parlar i de les seues famílies.

A Silla, doncs, crec que tenim motius més que suficients per a sentir-nos orgullosos de Laura, i per tant hem d'agrair a qui en siga el responsable d'organitzat la presentació del seu llibre (i si ha estat l'alcalde, com algú m'ha dit, millor). Laura, de qui tots recordem la seua bonhomia i el seu interès a informar de tot el que passava al poble, a través del Punt que ella dirigia, és mereix que tots, les associacions i els responsables polítics, li fem costat la nit del 30 de novembre, dissabte, al Teatre de la Plaça.