QUINES PENQUES, QUINS BANDARRES!

QUINES PENQUES, QUINS BANDARRES!

Article publicat a el Punt/Avui el dia 19 d'octubre de 2014

Els bandarres són uns desvergonyits, pitjors que els penques, que no tenen escrúpols. A la vista del nou espectacle de rapacitat insaciable d'alguns representants de la flor i nata dels partits, dels sindicats i de la patronal, no se m'han acudit altres qualificatius que aquests, encara que també podria haver optat per dir-los fills de puta i fins i tot pendons, si el diccionari autoritzara aquest mot. En general, en català no tenim tanta varietat de paraules grosses com en castellà, segurament perquè no som tan energúmens, o perquè som massa finolis o figues beates. Per això, en moments com aquests, per a qualificar els Rato, els Blesa, els Bárcena, etc. ens falten paraules i ens quedem a mitja requesta. Podem dir-los directament lladres i ja està.

Ara bé, a més de desfogar-nos amb tots els exabruptes, crec que el que cal és analitzar l'afer de les targes negres de Caja Madrid-Bankia amb precaució i amb molta vista. ¿I si tot fora com una gran maniobra de distracció, per a ocultar coses encara més grosses? ¿I si amb aquest assumpte tracten de tapar que hi ha milers i milers de targes en negre en els bancs, en les grans empreses, en els ministeris, en les diputacions, en els ajuntaments...?

O siga que pot ser que haja passat com en els vestits de Camps que, com explicà el president gallec, havia tingut molt “mala pata” i l'havien enxampat (“pillado”, digué). A aquests també és possible que els hagen enxampat cagant... O que tot siga, com he dit, una maniobra de distracció. Que hagen dit: que es distreguen amb aquests, que ja no ens fan cap paper i que s'obliden de nosaltres...

És el que ha passat en altres ocasions, que s'ha facilitat el “descobriment” d'una gran mangarrufa, d'uns personatges en concret que reben el rebuig de tothom. I entre tot el merder que s'organitza, els periodistes i el veïnat perden de vista la mangarrufa major que hi ha al darrere. I a poc a poc tothom acaba oblidant-se dels malfactors. Per exemple, ¿qui se'n recorda de Bárcenas, on està i què fa i si ja ha tornat ni un euro? Ni la Sexta se n'ocupa ja. I mentrestant, ¿ ja s'han oblidat dels sobresous de la cúpula popular? Aquesta és la mare dels ous! Perquè aquells sobresous eren el mateix que ara les targes negres.

Per si n'érem pocs, ara ha aparegut una altra mangarrufa en l'exèrcit, en el gloriós exèrcit, on alguns militronxos també s'han dedicat a estafar la hisenda pública, amb la complicitat dels comandants. ¿Ací qui ha d'investigar Montoro, o l'exèrcit fa ranxo a banda? Sols falta que aparega algun escàndol (que no siga sexual) entre la jerarquia eclesiàstica, que ja seria el desastre total.

Repetisc i acabe el tema: cal que la policia, la fiscalia, els inspectors d'hisenda, tots es posen a investigar l'existència de sobresous i targes negres en totes les institucions, començant per les bancàries, seguint per l'administració i les empreses que s'han beneficiat de les ajudes que se'ls concediren (pagant el poble) amb l'excusa de “la crisi”. I cal que s'investigue també tota la crème de la crème, si tenen ingressos extraordinaris, si tenen dipòsits a l'estranger que no declaren... I una pregunta a Montoro (o Montrolo, que li diuen a Madrid): ¿per què suprimí el cos d'inspectors que es dedicaven a investigar la gent grossa i els dedicà a investigar els petits defraudadors?

Mentre no facen una neteja radical, mentre no canvien els hàbits ancestrals, el “cas espanyol” estarà en boca de tot el món, que es fan creus o se'n riuen. I la prova és la premsa estrangera. Lamentablement, ens posen a tots en el mateix sac i és injust que els qui no ens papem ni una rosca, vull dir el poble pla, o siga la majoria absoluta de la població, siguem tinguts com a petits delinqüents, persones de poc de fiar. Que ens tinguen per uns pobres ignorants, ho comprenc, perquè molta gent viu a la inòpia i encara diuen les enquestes que votaran el PP. Però en aquest Estat no tothom som uns furtacarteres.

Ni tothom es mama el dit. Posem per exemple els avenços independentistes de Catalunya que, passe el que passe el 9-N, ja ha donat un magnífic exemple de sentit comú i de tenir les idees tan clares que volen trencar palletes. A tot el món saben que el tema de Catalunya anirà endavant, per molt caparruts que s'hi posen a Madrid.

Quina història més desgraciada la nostra, si la repassem. Tan tristíssima que des de fa tres-cents anys, que es perpetrà l'anul·lació dels drets dels pobles perquè perdérem la guerra contra els borbons, no hem aixecat el cap, entre pèrdues colonials, governs absoluts i dictadures, persecucions d'idees, guerres civils (la més tràgica, la de Franco), i robatoris a mansalva i corrupció, que sempre han quedat impunes. Així que, a veure què fem amb aquests penques!