PREPARAR LES ARMES DE CARA A LES ELECCIONS

PREPARAR LES ARMES DE CARA A LES ELECCIONS

Article publicat a el Punt/Avui el dia 26 d'octubre de 2014

Com venen unes eleccions, que tothom entén que pràcticament seran plebiscitàries i contra el PP, aquests s'han posat a organitzar les defenses de sempre, a refer les aliances, a recuperar el vell discurs anticatalanista, en definitiva, a preparar-se. L'any que ve, com s'ho veuen venir molt magre, necessiten assegurar-se el major nombre de vots, perquè la desfeta que patiran no siga encara major del que preveuen les enquestes i han tornat a recórrer a la demagògia lingüística i identitària, i a preparar les escopetes de sempre i a carregar-les de municions.

Ara ho faran mitjançant una llei de “Senyes d'Identitat” que defineix la “llengua valenciana com la principal senya d'identitat del poble valencià”, cosa que “implica defendre la seua individualitat respecte a les altres llengües de l'Estat”. Nihil novum sub sole, doncs.

Què volen en realitat, anunciant aquesta Llei? Doncs que els blaveros els voten. Per aquest motiu, els primers que l'han coneguda són la gent de Lo Rat Penat. Com tothom sap, aquesta veterana institució, que sempre havia mantingut la unitat de la llengua, pels anys 70 caigué en mans reaccionàries i secessionistes, de gent de la dreta més rància. Com disposen d'un bon galliner, subvencionat i preparat per a les ocasions, el PP els busca quan venen les eleccions. La cerimònia consisteix que el PP els renova la promesa lingüística, etc. A canvi, els del Rat demanen diners i càrrecs, i visca València!

En realitat tot és retòrica, perquè ni uns ni altres creuen en absolut en aquesta llengua, que ni usen ni coneixen més enllà del folklore. Per això mateix, crec que no paga la pena que ningú s'amoïne més del compte. Aquesta llei serà una banalitat, com ho han estat totes les promeses anteriors, encara que, això sí, ens entretindrà i distraurà de l'objectiu de normalitzar l'ús de la llengua; en aquest sentit, sí que ens farà mal. En situacions paregudes a les d'ara, es publicaren lleis i decrets de bilingüisme amb les mateixes promeses que volen aprovar ara, que no han servit per a res, perquè ells no es creien ni es creuen el que diuen que creuen. Contràriament, nosaltres si que hem anat fent.

La sort per a nosaltres és comptar amb els ensenyants (sindicats i organitzacions, entre les quals destaca, de manera contundent, Escola Valenciana) i amb la fidelitat de tantíssimes famílies que mantenen la llengua viva i que, malgrat les prospeccions de futur d'alguns estudis, fins ara no han deixat de parlar en valencià als fills. És veritat que també passa a l'inrevés, que els altres han fet i fan tot el que poden per a acabar amb la llengua que, malgrat tot, continua viva; això és molt important.

Arribats en aquest punt no voldria que ningú entenguera que estic relativitzant el perill que correm, perquè  la llengua, en les circumstàncies actuals, està retrocedint en la societat, però la dialèctica està establerta entre els qui creiem en aquesta llengua i en aquest poble i els qui no. Aquests darrers són els espanyolistes (que són els qui manen) i els valencians desafectes, els qui abandonen la llengua. Com açò ha passat sempre i no ve d'ara, jo sóc dels qui creuen en la cançó d'Al Tall, el tio Canya.

Els qui tenim els anys suficients per haver viscut el franquisme; la transició; la Batalla de València; l'enfonsament de l'esquerra i el triomf de la dreta popular, ja coneixem el discurs del PP d'ara, repetit amb les mateixes o amb paregudes paraules. Sabem que en realitat no han anat més enllà de dir banalitats, i fer promeses grandiloqüents, perquè defensar la llengua “valenciana” (usar-la, fomentar-ne l'ús i l'ensenyament), això no ho han fet mai. En realitat odien la llengua (amb odi o amb auto-odi).

També he dit al principi que amb la llei de Senyes d'Identitat, aquesta púrria popular és preparar l'armament que carreguen de municions. És el que han fettota la història, des de la Batalla d'Almansa: atacar! Ací sí que pot passar que, com sempre, ells ataquen més que nosaltres, que sempre hem perdut les guerres, però que mai no hem perdut l'esperança. En aquest sentit, tinc confiança en la gent jove de les escoles, dels instituts i de la Universitat, que s'han organitzat només ha començat el curs, i han començat a fer assemblees i vagues. Moltíssims professors els acompanyen, i moltíssimes famílies, també. Bravo!

L'objectiu que mou els milers de manifestants és carregar-se Wert i la seua nefasta Lomqe, defensar la llengua i la democràcia, i criticar i vilipendiar els xoriços del PP, i per tant, devem confiar que açò canviarà. A les Illes ja ens ho han demostrat i han fet retirar la nefasta llei de trilingüisme de Bauzà (TIL). Ara, al País Valencià haurem de fer el mateix amb la llei de Senyes d'Indentitat de Fabra. Aquesta és la guerra que ells volen i la pregunta que ens hem de fer és: per què no hem de tindre cap esperança els valencians que açò canviarà?