diumenge, 13 de setembre de 2015

CONSTERNACIÓ A FORÇA D'IMPACTES

Consternació a força d'impactes

Article publicat a el Punt/Avui el dia 12 de setembre de 2015

Quan assistim a una catàstrofe com la dels fugitius de les guerres i de la inseguretat en què viuen als seus països, que intenten trobar aixopluc i seguretat a Europa, amb llurs fills i les poques coses que han pogut arrossegar, i veiem que se'ls nega l'acollida i l'ajut, que pateixen i que moren deixats de la mà de Déu, el cor se'ns estreny i saltem indignats. Això és una bona prova que el cor no se'ns ha endurit i que encara hi ha sensibilitat i moralitat, que caldrà canalitzar.

De tota manera, reaccionem a força d'impactes determinats i, massa vegades, fugissers, de manera que passats els primers dies, els més impactants, sembla que la consciència comença a tranquil·lit-zar-se, sobre tot si hem fet alguna aportació a una ONG, banc d'aliments, etc. Qui se'n recorda ara dels fugitius de les guerres de l'antiga Iugoslàvia? I del terratrèmol del Nepal? I de les guerres de l'Àfrica? Les desgràcies que assoten el món no són sols les que estem veient i que tant ens impacten.

Les guerres i els interessos occidentals que les provoquen, els governants dèspotes, les desigualtats entre pobres i rics, són l'origen de tot. Incloent-hi les catàstrofes mediambientals, de les quals són responsables l'explotació insolidària dels recursos a què es dediquen les grans multifuncionals, amb menyspreu absolut de les condicions de vida i de la salut, que precisament també qui més les pateixen són els més pobres.

Respecte del tema d'aquests dies, els cas dels fugitius sirians, iraquians, iranians, afganesos, eritreus, somalis... que fugen de les guerres i del terror, travessant a peu o en condicions infrahumanes, mitja Europa, on han estat rebutjats per alguns governs, especialment l'hongarès, i en general no han estat ben acollits, caldria que reflexionàrem. Jo sols faig uns apunts.

En primer lloc, que els fugitius ho fan d'unes guerres de les quals som responsables els europeus (russos inclosos) i nord-americans, des de la seua gestació, fins al moment actual i incapaços de posar-ne fre. Sols cal recordar el conflicte d'interessos que hi ha a Síria, o en la guerra de l'Iraq (que li devem a Bush, Aznar i Blair), o en la d'Afganistan...

El segon apunt és que el que estem veient, en les televisions i en la premsa, no és cap novetat. No fa gaire, a Ceuta i Melilla, els subsaharians que volien venir a Europa, el govern espanyol els ha apallissat; ha instal·lat concertines, que encara hi són i més eficaces que les d'Hongria; ha fet devolucions en la mateixa frontera... Han vulnerat tots els drets d'asil.

I què podem dir dels milers de persones que s'han llançat desesperadament a la mar, morint en tants casos, intentant arribar a ca nostra? Per què, doncs, ens escandalitzem tant ara i no ho fèiem abans? Si era perquè aquells eren negres i els d'ara no, és que som més xenòfobs del que sembla. Jo crec, però, que ha estat poder disposar de tanta informació que ens ha impactat definitivament.

El tercer apunt. Els sirians, sobre tot, han deixat ben clar que el que volen és anar a Alemanya, i a altres països que no a Espanya. Per què ho faran? Senzillament, perquè saben que ací no tindran ni els ajuts, ni l'acollida, ni l'agilitat administrativa que a Alemanya, a Suècia... Sobre tot saben que ací no tindran treball. Dimecres passat ho deia i ben clar el farmacèutic sirià Jihad Kanjo (el Punt/Avui): “cap refugiat sirià voldrà venir a Espanya”. Fugen del seu país per la inseguretat, però també perquè volen treballar i/o estudiar, cosa que allí és impossible, no per fer vacances. I deia Jihad que el que volen és poder tornar a casa, quan passe tot.

El quart apunt. Sense desmerèixer en absolut les mostres de solidaritat de tantes famílies, de tants ajuntaments, de l'administració en general, tan benintencionades, oferint-se a ajudar-los i a donar-los refugi, crec que, més que fer-los venir ací, el més raonable és facilitar-los l'arribada a Alemanya. Així que, per exemple, si cal noliejar un vaixell per a recollir-los als ports del Pròxim Orient o de Grècia, hauria de ser per a apropar-los al port d'Hamburg i evitar-los el calvari turco-grego-macedoni-serbo-hongarès i ara també l'austríac.

El cinquè apunt. Evidentment, la solidaritat que s'ha despertat entre els ciutadans i els ajuntaments d'esquerres és encomiable i indubtable, però més encara perquè han obligat els governs fatxosos europeus a canviar de “comportament”. Començà la més espavilada, la senyora Merkel, que encara no fa gaire féu plorar una nina palestina que demanava asil per a la seua família, dient-li que no. Ara s'ho ha vist vindre i s'ha decidit a ajudar i donar asil a tota aquella gent. Els governs súbdits d'Alemanya han hagut de dir amén, com ha fet Rajoy, a la força.

El sisè apunt. El govern espanyol, després de fer el ridícul universalment dient que sols n'acceptaria 2000 asilats, ha hagut de rectificar, encara que intenten justificar-se amb excuses miserables com si hi haurà infiltrats terroristes entre tanta gent desgraciada. Una prova de la mala fe que hi ha en tot el tema de la immigració i dels asilats és el comportament administratiu de l'administració espanyola, amb llargs terminis d'espera per a gestionar i donar “els papers”, amb retencions inadequades als centres d'internament per a estrangers (CIE)... Les denúncies dels advocats i de les associacions d'ajuda són rotundes, al respecte.

Finalment, en la situació actual crec que els ajuts més raonables són els que es canalitzen mitjançant les diverses ONG que treballen en contacte amb tota la diàspora (Metges sense fronteres, Creu Roja, ACNUR, Save the Children...), que són els més sabedors de les necessitats, els qui estan avesats a organitzar-se i poden fer arribar les aportacions allí on siguen més necessàries. Posar-se en contacte amb ells és facilíssim i molts mitjans de comunicació i bancs també s'ofereixen a fer d'enllaç. La credibilitat d'Europa està en l'aire, per no dir la moralitat de tots.