Rajoy continua mentint impulsivament

Article publicat a el Punt/Avui el dia 6 de setembre de 2015

• No és dir res de nou afirmar que Rajoy menteix més que alena, o més que pensa; vull dir que les mentides li surten més ràpides que va la seua perola, i per això es contradiu amb tanta freqüència, perquè no pensa el que diu. Quan menteix i se n'adona del que ha dit, com no pot dissimular-ho, fa ganyotes amb els ulls, els obri alternativament i torç un poc las boca; o siga, que té un tic que denota que menteix. Com ell sap que aquest és el seu taló d'Aquiles, és per això que sempre ha tingut por de la premsa, no per altra cosa.
• Els corifeus que tenia Rajoy fins fa poc, el Floriano, l'Arenas, la Cospedal (que supose que ara anirà per la Fira d'Albacete, perquè ja no se la veu enlloc), no eren cap meravella, ni d'eloqüència, ni de raciocini, i semblaven de la grotesca escola de Bush. Per a esmenar-ho, el PP ha hagut de canviar d'estratègia i d'escola. Per això, intentant contrapesar la incapacitat de Rajoy, han canviat d'equip, rodejant el president amb una sèrie de xics guapos, que saben dissimular millor les mentides, llevat potser de l'exalcalde de Vitòria. Tots tenen el somriure fresc i afable, de l'escola d'Obama i no es despentinen mai.
• Ara bé, les mentides són mentides i prou, i abans s'agafa un mentider que un coix. És el que li ha passat al president, de visita a Berlín, on ha anat a rebre la benedicció de la seua jefa Merkel de cara a les eleccions catalanes. A la nibelunga, però, no se l'enganya fàcilment. Ella coneix, de pe a pa, tot el que està fent Rajoy, que no és altra cosa que complir el que ella ordena i per això la premsa alemanya l'ha batejat com el primer de la classe, com el millor deixeble de la Merkel.
• Però, n'ha dit una de tan grossa, a ca la Merkel estant, que immediatament aquesta l'ha obligat a rectificar. Després de presumir que som els més de puta mare d'Europa, a excepció d'Alemanya mateix, davant la Merkel, i que aquesta l'haja elogiat i posat d'exemple, tot seguit s'ha negat a rebre els asilats assignats perquè “no podem, que ja hem fet un gran esforç i ja no ens queda ni un duro”. Quina contradicció, no? Diu que anem tant bé, els millors d'Europa i que no podem acollir refugiats...
• Home, com quedem, ha saltat la Merkel. Com t'atreveixes a portar-me la contrària? No m'has sentit dir que se'ls hem de repartir entre tots? I ara, so burro, què dius, em portes la contrària? Grosse Esel! I Rajoy ha hagut de rectificar.
• A banda del ridícul que ha fet, a mi m'ha copsat, una vegada més, la insensibilitat de la dreta espanyola a les desgràcies alienes i en concret a la dels fugitius de les guerres; fan com la dreta hongaresa, curiosament, que en lloc d'auxiliar aquests desgraciats, amb un 40% de criatures, empren la força, les concertines, la repressió. Mirant les escenes tots hem pogut recordar el que passava a Ceuta i Melilla, el mateix.
• I mentre no arriben les eleccions i fem fora aquesta gent, la situació no canviarà. Rajoy i la seua gent actuen com saben, perquè en ells no han tingut cap fugitiu de la guerra civil, en la família, sinó al contrari. Són com són i no poden canviar.
• Precisament, cercant en el google l'expressió ‘diu més mentides que alena', quina sorpresa, el primer amb què m'he ensopegat és amb un Repunt meu de fa dos anys exactament, que deia el mateix que avui, de Rajoy. Exactament podria haver reproduït aquell article, de la seua intervenció a l'ONU, patèticament, en una sala mig buïda, dient mentides. Primer havia intentat vetar les preguntes sobre la corrupció, en una entrevista que li féu la cadena de notícies Bloomberg, que precisament era el tema que més els interessava. Així que tot aquell article de fa dos anys el podria haver reproduït avui, actualitzant l'escenari i hauria passat per nou de trinca.
• Mentir de manera impulsiva és, pel que hem vist aquests darrers anys, la marca de la casa popular. Recordem la gran mentida d'Aznar sobre les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein i la guerra de l'Iraq i sobre la venjança terrorista sobre Madrid, que ell atribuïa i atribueix a ETA. Recordem totes les mentides sobre Bárcenas, primer a favor (“sé fuerte, Luís”) i després en contra. Recordem que han negat el finançament irregular del partit, les obres en negre de la seua seu, els sous en negre dels seus dirigents...
• Per a rematar els darrers mesos que els queden de governar i, en conseqüència, de mentir, ara s'han tret de la màniga fer una mena de cop d'Estat (no és el primer) modificant el T. Constitucional perquè siga possible engarjolar Mas i qui siga que proclame la independència de Catalunya. I ho fan ells que han incomplides milers de sentències del Constitucional, quan no els convenien...
• En fi, com afirma la sentència popular: diuen més mentides que alenen i alenen més que els porcs. Per cert que, cercant sentències i refranys sobre els polítics que diuen mentides, no n'he trobada cap referida a l'ofici, i això que n'he repassades més de 25.000. Això m'ha fet pensar que caldrà omplir el buit i m'he proposat fer alguna cosa. Propose a qui vulga, afegir-se'n. De moment n'avance tres: El polític diu mentides, perquè li les hem consentides. Al polític que roba molt, que no el deixen solt. El polític mentider, a la presó el primer. Entre les millors sentències que m'arriben, estic disposat a fer una rifa.