BOUS I PROGRES,
CONTRADICCIONS A SILLA
Aquest article estava pensat
per a publicar-lo a la premsa valenciana, en repulsa de l’atorgament del Porrot
d’Honor de Silla, de 2015) a Joan Francesc Mira (quicomiro per a entendre’s). A
darrera hora, però, he desistit d’enviar-lo a la premsa i deixar-lo en el meu
blog personal. Possiblement hauré evitat algun disgust, com per exemple a l'impulsor de la idea de l'atorgament, Benja Domènech.
Dos joves
silleres, amigues i fans, em pregunten com és possible que un govern municipal
de progrés com el de Silla (PSOE, Compromís, EU i Podem) lliuren un Porrot d’Honor
a l’autor de “Bou de Foc”, de Joan
Francesc Mira, que és una exaltació del bou embolat. Ho troben contradictori i
no ho entenen. No sé com respondre'ls d’una manera objectiva.
D’això ja fa
molts anys, els dic. Però aquest senyor encara n’és un defensor, i pots
comprovar-ho si cerques per internet els seus articles, em contesten. Els recorde que
d’aquest autor no cercaré res, perquè no m’interessa, però que les crec i, en
efecte, si és com diuen aquest premi és una contradicció.
Elles i jo ens
coneixem de fa molts anys. Em diuen que massa i tot, perquè eren unes jovenetes
quan les ensinistràvem en l’Institut de Silla. Jo també era jove i elles, les
meues primeres alumnes i, des d’aleshores, estem molt units afectivament i
ideològicament. Quan vaig ser expulsat de la docència, continuàrem mantenint
molta amistat i hem coincidit en moltes maniobres i mogudes. Per exemple, en el
nacionalisme.
També hem
col·laborat en les batalles per la llengua; en la defensa d’una bona biblioteca
pública; reclamant la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia; perquè no
feren la pista per les Eres... Tota la vida així. També coincidim en la defensa
dels animals i l’ecologia i en la repulsa dels bous.
Sempre defensaren
i defensen la participació de la regidora Empar Hostalet i la meua, en els dos governs
del quadripartit i també defensen que jo arribara a l’alcaldia. Malgrat que
aquell pacte es féu amb dos partits de la dreta més carca, UV i el PP, i també amb EU, elles sempre han mantingut que
qui més profit en va treure, per al poble, va estar el nacionalisme. Jo crec el
mateix.
I això que jo no vaig
fer res per prohibir els bous, els dic. Evidentment, amb aquell govern de
quatre partits, cadascú d’una mare, i amb la majoria de regidors partidaris
dels bous, el Bloc podíem posar una mica d’ordre i prou. Ara, però, amb aquest
segon quadripartit i amb la majoria dels regidors en contra dels bous, és
evident que es poden fer les coses d’altra manera, com prometeren.
Els recorde que
jo vaig actuar de la mateixa manera amb les falles, que tampoc m’agraden. I que,
malgrat la meua desaprovació de les dues festes, em comportí bé i ni els
fallers ni els taurins s’han queixat mai de mi, com molts així m’ho han
manifestat.
Com elles saben
que jo sempre m’havia oposat al nomenament d’aquest porrot, encara que no era
exactament pel tema dels bous i que fins ara ho havia aconseguit, ara volen fer alguna cosa
per a manifestar el seu disgust, però no saben què. Per la meua banda, els promet
que escriure sobre el contingut d’aquesta conversa, que és el que estic fent.
I tu aniràs a
l’acte del lliurament? That is the question. He d’anar perquè lliuren també els
porrots als piragüistes; a Carmen Valero, una mestra represaliada pel
franquisme; i al cronista de la ciutat, Josep Antich. No hi puc faltar, doncs, i
no ho faltaré.
Això sí, els
assegure que me n’eixiré del local quan comence el lliurament del Porrot al
tauròfil i escriptor en qüestió i m’estalviaré el disgust d’aquesta part de
l’acte. A partir del que m’han dit, també serà com una renovació de la repulsa
als bous de carrer, embolats o no i als seus defensors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada