diumenge, 1 de novembre de 2015

QUÈ FARAN ELS AMICS DEL NORD?

Què faran els amics del nord?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 de novembre de 2015

Aquest és el gran tema: què faran els catalans, què passarà a Catalunya. S'ho pregunta totdéu, i n'opinen, i tots tenen solucions, o pronostiquen catàstrofes. Catalunya és el tema de l'actualitat. Ara mateix acabe de trobar-me amb un amic que m'ho ha preguntat: què faran els amics del nord?

Li he dit que crec que ho estan fent molt bé i que tenen la partida guanyada. Ja voldríem els valencians estar al seu mateix nivell, amb la independència a les envistes. Li he dit que els qui ho tenen molt magre són els espanyols, tiren per on tiren.

De moment, la meitat del Parlament, i per tant dels catalans, s'ha manifestat a favor de la independència. Rajoy ho veu al revés, i insisteix que el que compta és l'altra meitat, els qui no volen la independència, segons ell. Com ho sap, sinó s'ha fet cap referèndum?

Li dic al meu amic que podem suposar el que diu el gran geni que és Rajoy, que Catalunya està dividida per la meitat. Molt bé, i apa, i què faran a Espanya amb la meitat de Catalunya en contra d'esser-hi? Suspendre l'autonomia, engarjolar 72 diputats i 400 alcaldes, declarar el territori hostil i enviar les tropes i acantonar-les a cada poble i a cada barriada?

Passe el que passe, la partida la tenen guanyada els independentistes i qui ix perdent és Espanya. Mirem les alternatives que hi ha ara mateix plantejades, a banda de la declaració unilateral d'independència, que, per cert és la més valenta i justa i romàntica, com ho foren les declaracions d'independència de les repúbliques americanes, sobre les quals tornarem a parlar.

Pel que fa al PP, com Rajoy és tan retorçut i al mateix temps tan cagadubtes, no té molt clar el que farà, i sols diu que complirà la llei, i que mentrestant que ell siga president, d'independència ni parlar-ne. No ha tingut ni té cap proposta política i ja es veu que la cosa és massa grossa per a ell. Si fora Aznar faria com a l'Iraq i enviaria les tropes. Per fortuna, en aquest punt, és millor Rajoy, que ja és dir.

Ciutadans, per la seua banda, ja han dit que ells volen anar a matadegolla, sense contemplacions! Crec que aquests són més perillosos que els populars, que també és dir. En qualsevol cas, siga de manera retorçuda o de manera més expeditiva, qui eixiria perdent seria Espanya. O no recorden com els ha anat quan han volgut imposar-se a la força? Sempre han guanyat, però  mai han convençut amb raons i per això els desafectes a Espanya són cada dia més i més joves.

Els del PSOE, fuig que em cague, s'inclinen per una reforma de la Constitució i demanen calma. Però, la nova Constitució acceptarà que Catalunya i qualsevol altra nació, podran esdevenir independents, si volen? I què dirà sobre la monarquia o la república? I sobre seguir en l'OTAN o marxar? Ni pensar-ho. Ells han dit que faran més concessions i prou i que açò serà xauxa, si els votem. Mentrestant, Miquel Iceta recomana que tinguem seny! Qui té més a perdre amb els socialistes és, evidentment, Espanya.

EU i Podem són més raonables, i estan a favor del referèndum, encara que ells faran campanya a favor del no. No han dit si acceptaran els resultats, si guanya el sí. En qualsevol cas, si es fa el referèndum, qui el perdrà és Espanya.

Finalment, què en pensen a l'estranger? Doncs, la premsa, els governs i les organitzacions internacionals que s'han resistit a les pressions espanyoles, veuen possible la independència. També han dit que la nova República Catalana entrarà al concert internacional de les nacions sobiranes, com ha estat en tots els casos de les nacions que han accedit a la independència. Garcia Margallo reinterpreta la història, o perquè no anà a classe aquell dia o perquè li interessa fer-ho.

Invite el meu amic a un whisky, que això va molt bé per a la tensió. Jo estic convençut, li dic, que totes les agressions, mentides, manipulacions, actuacions judicials, militars i policials del govern espanyol a la llarga no els serviran per a res. Ni les oracions del cardenal Cañizares. Com els passà amb la independència d'Amèrica, de les Filipines, de Cuba, de Marroc, de la Guinea, del Sàhara... No l'acabe de convèncer, però.

I de tot el merder dels Pujols, què? Home, li dic, és cert, però per a merder el que té el PP, i mira-te'ls, els pinxos; o el PSOE... La vergonyosa i injusta actuació dels Pujols, el seu enriquiment il·legal i condemnable, no té res a veure amb la independència de Catalunya. Aquesta gent no són el país, encara que s'ho havien cregut.

D'això tu en saps molt, de tot el temps que treballares per a un amic seu, que també es creia intocable i ha resultat un furtamantes. I tant, li dic, si et refereixes a Eliseu Climent. Però, aquest paio tampoc no era el País. Tots ells ho feien creure així, i al remat han resultat uns miserables.

Acabem fent-nos un altre colpet de whisky. Demà serà un altre dia. Salut i república, doncs.